Betalaïna
Les betalaïnes són pigments biològics vegetals en els quals el color varia des d'un viu groc fosc a un viola intens. Es presenten en la major part de les famílies de plantes que pertanyen a l'ordre Caryophyllales. L'exemple més conegut és la remolatxa vermella (Beta vulgaris), i també les plantes ornamentals (mirabilis), els cactus (pitahaya,[1] Figuera de Berberia),[2] la bougainvillia i la Portulaca grandiflora.[3] Alguns bolets com els del gènere Amanita (entre ells Amanita muscaria) i els Hygrocybes deuen el seu color a les betalaïnes.
Química
[modifica]El nom betalaïna prové del nom llatí de la bleda-rave (Beta vulgaris), a partir d'aquestes plantes es van extreure i caracteritzar aquests pigments l'any 1958 a Zürich.[4] Les betalaïnes són heteròsids, unes parts de la molècula (cromòfor) s'uneix a un grup osa (sucre simple). El cromòfor deriva de l'aminoàcid tirosina intervenint la dihidroxifenilanina (DOPA).
Hi ha 2 categories de betalaïna:[5]
- Les betacianines, pigments de color roig a viola (betanina).
- Les betaxantines, pigments de color groc a taronja (indicaxantina).[2]
El color i estabilitat de les betalaïnes déepèn del pH. La betalaïna més estudiada és la betanina (o betacianina) i es comercialitza com un colorant natural pels aliments. És un antioxidant[6] que beneficia la salut.[2]
Referències
[modifica]- ↑ (anglès) FC Stintzing, A Schieber and R Carle (2002). Betacyanins in fruits from red-purple pitaya, Hylocereus polyrhizus (Weber) Britton & Rose. Food chemistry, vol. 77, no1, pp. 101-106
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Absorption, excretion, and distribution of dietary antioxidant betalains in LDLs: potential health effects of betalains in humans». American Journal of Clinical Nutrition, 80, 4, 2004, pàg. 941-945.
- ↑ (anglès) Trezzini GF, Zrÿd J-P (1990) Portulaca grandiflora: a model system for study of the biochemistry and genetics of betalain synthesis. Acta Horticulturae 280: 581-585
- ↑ (alemany) Wyler H, Vincenti G, Mercier M, Sassu G, Dreiding AS (1959) Zur Konstitution des Randenfarbstoffes Betanin.2. Helvetica Chimica Acta 42: 1696-1698
- ↑ Salisbury, Frank B. Wadsworth Publishing. Plant Physiology (en anglais), 1991. ISBN 978-0-534-15162-1.
- ↑ Escribano, J.; Pedreño, M. A.; García-Carmona, F.; Muñoz, R. «Characterization of the antiradical activity of betalains from Beta vulgaris L. roots» (en anglès). Phytochem. Anal., 9, 1998, pàg. 124–127.