Vés al contingut

Bernat II Tumapaler

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaBernat II Tumapaler
Nom original(fr) Bernard II d'Armagnac Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementdècada del 1020 Modifica el valor a Wikidata
Mort1064 ↔ 1090 Modifica el valor a Wikidata
Duc de Gascunya
1039 – 1052
← Odó de PoitiersGuillem VIII d'Aquitània → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófeudatari Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolCount of Gascony (en) Tradueix (1039–1062)
Comte d'Armanyac (1011–1063) Modifica el valor a Wikidata
FamíliaArmanyac Modifica el valor a Wikidata
CònjugeErmengard Modifica el valor a Wikidata
FillsGuerau II d'Armanyac, Arnaud Bernard d'Armagnac Modifica el valor a Wikidata
ParesGuerau I d'Armanyac Modifica el valor a Wikidata  i Adelaisa Modifica el valor a Wikidata
GermansOdo II of Lomagne
Adelais
Galdis of Armagnac Modifica el valor a Wikidata

Bernat II Tumapaler, mort després de 1064, va ser comte d'Armanyac de 1020 a 1063. Era el fill del comte d'Armanyac Guerau I Trancalleó (Tranchelion) i d'Adalais d'Aquitània (filla de Guillem V el Gran, duc d'Aquitània i comte de Poitiers, i de la seva segona dona, Brisca, hereva del ducat de Gascunya).[1] El seu sobrenom de Tumapaler o Tumopaillès (potser: acumula-palla en gascó) s'aplicava a un home obac i taciturn.[2][3]

Després de la mort sense posteritat del duc Eudes de Poitiers, va reivindicar la seva herència. El 1040 va entrar en possessió del comtat de Gascunya, és a dir de la part occidental de Gascunya. Però no va poder obtenir el comtat de Bordeus i el títol de duc de Gascunya que el 1044/1052 tornaren a Guiu Jofré (Guillem III de Gascunya, després duc Guiu Guillem VIII d'Aquitània), germanastre del duc Eudes i el segon marit de la seva vídua.[4]

El 1058, Guiu Jofré havent heretat el comtat de Poitiers i el ducat d'Aquitània, li va disputar el comtat d'Armanyac.

Va dotar ricament el monestir de Saint-Mont, prop de Riscle, que havia estat fundat el 1036.

Cap a 1060, va lluitar amb l'arquebisbe d'Auch, sant Austindi, partidari dels ducs d'Aquitània, per al control de la regió. L'arquebisbe funda en aquesta època la ciutat de Nogaro on va aixecar una església i un claustre tenint per objectiu de reunir-hi les assemblees eclesiàstiques en lloc del monestir de Saint-Mont.

Va patir el 1063 una derrota enfront de Guiu Jofré de Poitiers, comte de Bordeus i d'Agen (Guillem VIII d'Aquitània o Guillem VI de Poitiers) a la batalla de La Castelle (entre Cazères i Granada d'Ador), i es va veure obligat a vendre-li per 15.000 sous els seus drets al ducat de Gascunya.[5]

El 1063, després de la seva derrota a la batalla de La Castelle, va cedir el comtat d'Armanyac al seu fill Güerau II. Es va retirar a l'abadia de Cluny o prengué la tonsura, i després al monestir de Saint-Mont, prop de Riscle, on va morir, probablement després de 1079. L'any de la seva mort resta desconegut, perquè es proposen dates diferents: de 1064 fins a 1090.

De la seva esposa Ermengarda, casada el 1035, havia tingut:


Precedit per:
Guerau I d'Armanyac
Comtat d'Armanyac
10201063
Succeït per:
Guerau II d'Armanyac

Notes i referències

[modifica]
  1. Michel Dillange, Les Comtes de Poitou, Ducs d'Aquitaine (778-1204), Geste éditions, coll. « La Crèche », 1995
  2. Pàgina de la obra de Montlezun a Gallica
  3. . L'article en rus precisa que es tracta d'un «dispositiu per constituir moles de palla» i confirma el sentit figurat
  4. Sota la direcció de Georges Courtès Le Gers. Dictionnaire biographique de l'Antiquité à nos jours, Société Archéologique et Historique du Gers, Auch, 1999 ISBN 2-9505900-1-2
  5. . Google Livres : Hélène Débax, Vicomtes et vicomtés dans l'Occident médiéval, Presses universiaires du Mirail, Tolosa de Llenguadoc, 2008 ISBN 978-2858169429

Font

[modifica]
  • Jean-Justin Montlezun, Histoire de la Gascogne depuis les temps les plus reculés jusqu'à nos jours, Auch, J.-A. Portes, després Brun, 1846-1850