Vés al contingut

Benito Pérez Galdós

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article tracta sobre l'escriptor. Si cerqueu l'avinguda homònima de València, vegeu «Avinguda de Benito Pérez Galdós».
Plantilla:Infotaula personaBenito Pérez Galdós

(1903) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement10 maig 1843 Modifica el valor a Wikidata
Las Palmas de Gran Canaria (Las Palmas) Modifica el valor a Wikidata
Mort4 gener 1920 Modifica el valor a Wikidata (76 anys)
carrer d'Hilarión Eslava (Comunitat de Madrid) Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de l'Almudena Modifica el valor a Wikidata
Diputat a Corts
2 març 1914 – 16 març 1916
Circumscripció electoral: Las Palmas
Diputat a Corts
6 maig 1907 – 2 gener 1914
Circumscripció electoral: Madrid
Diputat a Corts
5 maig 1886 – 29 desembre 1890
Circumscripció electoral: Guayama
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Residènciacarrer d'Hilarión Eslava Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióescriptor, novel·lista, periodista, polític, dramaturg, poeta Modifica el valor a Wikidata
Activitat1870 Modifica el valor a Wikidata -
PartitConjunció Republicano-Socialista
Partido Reformista Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènereDramatúrgia i teatre Modifica el valor a Wikidata
MovimentLiteratura realista Modifica el valor a Wikidata
Família
Cònjugecap valor Modifica el valor a Wikidata
ParellaEmilia Pardo Bazán (1881–)
Lorenza Cobián (1879–1891)
Angelina Zampanelli Modifica el valor a Wikidata
GermansIgnacio Pérez Galdós Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0701918 Allocine: 100649 Allmovie: p313837 TMDB.org: 150340
Find a Grave: 7288760 Project Gutenberg: 3821 Modifica el valor a Wikidata
Retrat de Benito Pérez Galdós pintat per Joaquim Sorolla i Bastida

Benito Pérez Galdós (Las Palmas de Gran Canaria, 10 de maig de 1843 - Madrid, 4 de gener de 1920) és un dels màxims exponents del realisme literari en llengua castellana. Va evolucionar cap al naturalisme en les darreres etapes. Destaca pels seus diàlegs, amb barreja de registres segons els personatges i pel punt de vista, ja que el narrador es fica dins la història narrada per guiar el lector i jutjar-la. És autor sobretot de novel·la, amb una producció molt extensa que pretenia tractar tots els temes candents del segle xix, però també va escriure obres de teatre amb voluntat de crítica social i política. Va entrar a formar part de la Real Academia Española.

Vida

[modifica]

Fill menor de deu germans, Galdós va néixer a les Illes Canàries en una família amb diners relacionada amb l'església i l'exèrcit. Va anar a Madrid a estudiar dret, on va començar la seva carrera literària amb prou èxit com per viure dels seus escrits. Allà va entrar en contacte amb els cercles polítics i culturals i va conèixer les principals personalitats de l'època. D'aquests cercles va sorgir el seu interès per la història, sempre present als seus llibres. Més endavant va viatjar a París com a corresponsal i allà va aprofundir en les obres del realisme francès, influència que és palesa a les seves novel·les. Va obtenir un escó de diputat que va abandonar al final de la seva vida, mentre entrava en una etapa més espiritual.

Producció literària

[modifica]

Novel·la contemporània

[modifica]
Benito Pérez Galdós vist per Ramon Casas (MNAC).

Episodios nacionales

[modifica]

Col·lecció de quaranta-sis novel·les històriques escrites entre 1872 i 1912.

Primera sèrie

[modifica]
Títol Any de publicació
Trafalgar 1873
La Corte de Carlos IV 1873
El 19 de marzo y el 2 de mayo 1873
Bailén 1873
Napoleón en Chamartín 1874
Zaragoza 1874
Gerona 1874
Cádiz 1874
Juan Martín el Empecinado 1874
La batalla de los Arapiles 1875

Segona sèrie

[modifica]
Títol Any de publicació
El equipaje del rey José 1875
Memorias de un cortesano de 1815 1875
La segunda casaca 1876
El Grande Oriente 1876
7 de julio 1876
Los cien mil hijos de San Luis 1877
El terror de 1824 1877
Un voluntario realista 1878
Los Apostólicos 1879
Un faccioso más y algunos frailes menos 1879

Tercera sèrie

[modifica]
Títol Any de publicació
Zumalacárregui 1898
Mendizábal 1898
De Oñate a la Granja 1898
Luchana 1899
La campaña del Maestrazgo 1899
La estafeta romántica 1899
Vergara 1899
Montes de Oca 1900
Los Ayacuchos 1900
Bodas reales 1900

Quarta sèrie

[modifica]
Títol Any de publicació
Las tormentas del 48 1902
Narváez 1902
Los duendes de la camarilla 1903
La revolución de julio 1903-1904
O'Donnell 1904
Aita Tettauen 1904-1905
Carlos VI en la Rápita 1905
La vuelta al mundo en la Numancia 1906
Prim 1906
La de los tristes destinos 1907

Cinquena sèrie

[modifica]
Títol Any de publicació
España sin rey 1907-1908
España trágica 1909
Amadeo I 1910
La Primera República 1911
De Cartago a Sagunto 1911
Cánovas 1912
Sagasta, Las colonias perdidas, La reina regente y Alfonso XII (projectes)

Teatre

[modifica]
  • Realidad (1892)
  • La loca de la casa (1893)
  • Gerona (1893).
  • La de San Quintín (1894)
  • Los condenados (1894)
  • Voluntad (1895)
  • La fiera (1896)
  • Doña Perfecta (1896)
  • Electra (1901)
  • Alma y vida (1902)
  • Mariucha (1903)
  • Amor y ciencia (1905)
  • Bárbara (1905)
  • Zaragoza (1908)
  • Pedro Minio (1908)
  • Casandra (1910)
  • Celia en los infiernos (1913).
  • Alceste (1914).
  • Sor Simona (1915)
  • El tacaño Salomón (1916).
  • Santa Juana de Castilla (1918).
  • Antón Caballero (1921).

Obres basades en les de Pérez Galdós

[modifica]
  • Rafael Tomás. Electra. Sense més dades.

Referències

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]


Premis i fites
Precedit per:
León Galindo de Vera

Acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola
Cadira N

1897-1920
Succeït per:
Leonardo Torres Quevedo