Vés al contingut

Beatrice Mtetwa

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaBeatrice Mtetwa

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1957 Modifica el valor a Wikidata (66/67 anys)
Eswatini Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Botswana Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióadvocada Modifica el valor a Wikidata
Premis


Beatrice Mtetwa és una advocada zimbabuesa nascuda a Swazilàndia,[1] reconeguda internacionalment per la seva defensa dels periodistes i la llibertat de premsa. The New York Times la va descriure el 2008 com «la advocada més important dels drets humans de Zimbàbue».[2]

Mtetwa es va llicenciar en Dret a la Universitat de Botswana i Swazilàndia el 1981 i va començar la carrera com a fiscal a Swazilàndia fins a l'abril de 1983, quan es va traslladar a Zimbàbue. Va treballar al ministeri públic fins al gener de 1989 i, el mes següent, va establir-se pel seu comte. El 1990 es va especialitzar en temes sobre els drets humans[3] i, en particular, en la defensa de la llibertat de premsa aconseguint l'absolució dels periodistes detinguts per les autoritats de Zimbàbue en l'exercici de la seva professió.[4] Tanmateix es va implicar en presentar una denúncia davant els tribunals d'apel·lació, dels nomenaments de jutges propers a autoritats del govern en el poder.[5]

El 2003 va ser detinguda, acusada de conduir èbria, i torturada en una comissaria de policia abans de ser posada en llibertat,[4] el 2007 durant una manifestació d'advocats per denunciar la violència policial contra la professió, va ser obligada per agents de policia a estirar-se a terra i, juntament d'altres dels seus companys, va ser colpejada.[6] El març de 2013 va ser detinguda altre cop, després d'interposar-se en el registre del domicili d'un membre de l'oposició al govern, exigint veure l'ordre d'enregistrament a la policia.[2]

Ha estat guardonada amb el premi Internacional a la Llibertat de Premsa del Comitè per a la Protecció dels Periodistes el 2005,[4] amb el premi Internacional de Drets Humans Ludovic-Trarieux el 2009[1] i amb el premi Internacional Dona Coratge el 2014,[7] entre d'altres.

Referències

[modifica]