Batalla de Leipzig
Guerres Napoleòniques | |||
---|---|---|---|
La batalla de Leipzig (Vladimir Moshkov, 1815). | |||
Tipus | batalla | ||
Data | 16-19 d'octubre de 1813 | ||
Coordenades | 51° 18′ 44″ N, 12° 24′ 48″ E / 51.3122°N,12.4133°E | ||
Lloc | Leipzig, Saxònia | ||
Estat | Regne de Saxònia | ||
Resultat | Victòria de la Coalició | ||
Operació | Sisena Coalició | ||
Bàndols | |||
| |||
Comandants | |||
| |||
Forces | |||
| |||
Baixes | |||
| |||
Cronologia | |||
La batalla de Leipzig (o Batalla de les Nacions. Alemany: Völkerschlacht bei Leipzig) es va lliurar entre el 16 i el 19 d'octubre de 1813 en territori alemany i va suposar una de les derrotes més decisives patides per Napoleó Bonaparte, qui va enfrontar-se amb la coalició de les grans potències europees del moment.[1] És considerada com la batalla més gran a Europa abans de la Primera Guerra Mundial, amb la participació de vora 500.000 tropes.
Antecedents
[modifica]Napoleó venia d'enfrontar-se a la gran Rússia. El tsar, Alexandre I, dugué a terme una hàbil estratègia militar. Abandonaren tots els russos la ciutat de Moscou, cremant-la, perquè quan arribés l'exèrcit francès no en pogués utilitzar cap recurs. Gràcies a això, al fet que el clima rus és extremadament fred, que als francesos els escassejaven els aliments i que el territori rus gaudeix d'una molt àmplia extensió, van derrotar-los fàcilment.
Veient una oportunitat en aquesta històrica derrota de Napoleó, Prússia va tornar a la guerra, Napoleó va creure que podria crear un nou exèrcit tan gran com el que havia enviat a Rússia, i va reforçar ràpidament les seves forces a l'est de 30.000 a 130.000 homes, que posteriorment van arribar als 400.000.[2] Napoleó va infligir 20.000 baixes a les forces aliades a la batalla de Lützen (2 de maig de 1813),[3] i a la batalla de Bautzen (20 de maig al 21 de maig).[4]
Batalla
[modifica]En aquell moment, els estats europeus s'adonaren que França no era invencible, i van unir-se totes les grans potències per fer-li front en la batalla de Leipzig. Napoleó va perdre aquesta batalla campal, coneguda també com la batalla de les nacions. Així quedà clar que el gran Napoleó podia ser derrotat.
Conseqüències
[modifica]Els aliats van emprendre la reeixida invasió de França el 1814, que va forçar a Napoleó a abdicar i va obrir el camí a la restauració dels Borbó.
Memorial a Leipzig
[modifica]El 1913 va ser construït un gran memorial a la ciutat de Leipzig en record a aquesta guerra. És conegut com a Völkerschlachtdenkmal i és un dels monuments d'aquest tipus més grans d'Europa. Els seus autors són els escultors Christian Behrens i Franz Metzner.
Música
[modifica]- Aquesta batalla donà tema al compositor alemany Joseph Karl Ambrosch (1759-1822) per escriure el Cant d'un prussià, inspirat en la Batalla de Leipzig (1813).[5]
Referències
[modifica]- ↑ Nicholls, David. Napoleon: A Biographical Companion (en anglès). ABC-CLIO, 1999, p. 173. ISBN 0874369576.
- ↑ Connelly, Owen. Blundering to Glory: Napoleon's Military Campaigns (en anglès). Rowman & Littlefield, 2006, p.192. ISBN 0742553183.
- ↑ Connelly, Owen. Blundering to Glory: Napoleon's Military Campaigns (en anglès). Rowman & Littlefield, 2006, p.194. ISBN 0742553183.
- ↑ Connelly, Owen. Blundering to Glory: Napoleon's Military Campaigns (en anglès). Rowman & Littlefield, 2006, p.195. ISBN 0742553183.
- ↑ * Enciclopèdia Espasa Volum núm. 5, pàg. 83 (ISBN 84-239-4504-9)