Vés al contingut

Bagrat I d'Ibèria

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaBagrat I d'Ibèria
Nom original(ka) ბაგრატ I Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement822 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Mort876 Modifica el valor a Wikidata (53/54 anys)
Activitat
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsDavid I d'Ibèria Modifica el valor a Wikidata
ParesAixot I d'Ibèria Modifica el valor a Wikidata  i NN Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Bagrat I d'Ibèria (en georgià ბაგრატ I, Bagrat I; nascut vers el 822, mort l'any 876) fou un duc del Tao Inferior (Taiq Inferior) i un príncep-primat d'Ibèria de la família dels bagràtides.

Biografia

[modifica]

Segon fill d'Aixot I d'Ibèria, va rebre en el moment de la divisió del patrimoni patern el Tao Inferior o Taiq Inferior, on va regnar del 830 a la seva mort. Fou rebutjat cap a les muntanyes de Klardjètia pels emirs de Tiflis Ali ben Shuaib (830-833) i Ishaq ben Ismail (833-853) al qual va haver de pagar tribut

Tanmateix Bagrat com el seu pare porta el títol de curopalata i fou igualment considerat com un vassall per l'Imperi Romà d'Orient. Va aprofitar una ofensiva de les forces de l'emperador Teofil a Armènia i a Geòrgia el 837 per intentar restablir-se.

Una reculada dels grecs l'any 842 el va obligar a reconèixer l'autoritat califal i a sostenir al governador àrab Mohammed ibn Khalid contra l'emir Ishaq de Tiflis, cosa que li va permetre reconstruir al seu favor el principat d'Ibèria del 842/843 al 876. No obstant va reconèixer al seu germà gran Adarnases II de Tao els dominis hereditaris del Tao Superior i Klardjètia

Matrimoni i descendència

[modifica]

D'una esposa de nom desconegut, filla de Sembat VIII Bagratuní, príncep dels Bagràtides armenis, va deixar segons Cyril Toumanoff, tres fills :

  • David I d'Ibèria, príncep-primat de Ibèria ;
  • Adarnases Bagrationi, eristavi mort l'any 874 ;
  • Aixot, eristavi.

Bibliografia

[modifica]
  • René Grousset, Histoire de l'Arménie des origines à 1071, Paris, Payot, 1947 (réimpr. 1973, 1984, 1995, 2008), 644 p., p. 352-355 .
  • Toumanoff, Cyrille. Les dynasties de la Caucasie chrétienne de l'Antiquité jusqu'au XIXe siècle: Tables généalogiques et chronologiques, 1990, p. 129-130.