Vés al contingut

Avinguda Nevski

Infotaula de vial urbàAvinguda Nevski

Modifica el valor a Wikidata
Tipusprospekt i indret històric Modifica el valor a Wikidata
Epònimmonestir d'Alexandre Nevski Modifica el valor a Wikidata
Situació
Entitat territorial administrativaTsentralny District (Rússia) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dimensions
Llargària4,5 km Modifica el valor a Wikidata
Construcció
Creació1711 Modifica el valor a Wikidata
Map
 59° 56′ 12″ N, 30° 18′ 54″ E / 59.93667°N,30.315°E / 59.93667; 30.315
Objecte del patrimoni cultural de Rússia d'importància regional
L'avinguda Nevski prop de l'estació de Nicolau, avui estació de Moscou, devers el 1890
El palau Stróganov
L'avinguda vora el Gostini Dvor, a mà esquerra

L'avinguda Nevski (en rus Невский проспект, Nevski Prospekt, de vegades traduït com a Perspectiva Nevski[1]) és el carrer principal de Sant Petersburg, Rússia. Tant a l'avinguda mateixa com als voltants més immediats s'hi desenvolupa gran part de la vida comercial i nocturna de la ciutat, de la qual ha estat tradicionalment la zona més cara.

Planificada per Pere el Gran com a punt d'inici de la carretera que duia a Nóvgorod i Moscou, l'avinguda va en línia recta des de l'Almirallat fins a l'estació de Moscou, a la plaça Vosstània, i des d'aquí fins al monestir d'Alexandre Nevski.

Durant els primers anys de l'era soviètica (1918–44) fou batejada com a avinguda del 25 d'Octubre, data de la Revolució d'Octubre.

A l'avinguda hi ha diverses estacions del Metro de Sant Petersburg: Nevski Prospekt, Gostini Dvor, Maiakóvskaia, Plósxad Vosstània i Plósxad Aleksandra Névskogo.

Edificis principals

[modifica]

L'avinguda Nevski i la literatura

[modifica]

A causa de la seva importància urbanística, l'avinguda apareix molt sovint en la literatura russa. Entre altres escriptors, l'activitat frenètica de l'avinguda ha estat descrita amb bona dosi d'ironia per Nikolai Gógol —que detestava Sant Petersburg— a la seva narració L'avinguda Nevski. Fiódor Dostoievski també va fer servir sovint l'avinguda com a escenari de les seves obres, com per exemple a Crim i càstig i El doble.

Referències

[modifica]
  1. Roig, Montserrat. L'agulla daurada. Barcelona: Edicions 62, 2010. ISBN 978-84-9930-199-0. 

Enllaços externs

[modifica]