Antoni de Falguera i Sivilla
Biografia | |
---|---|
Naixement | 28 gener 1876 Barcelona |
Mort | 12 abril 1947 (71 anys) Barcelona |
Activitat | |
Ocupació | arquitecte |
Moviment | Modernisme català |
Família | |
Pare | Fèlix Maria Falguera i de Puiguriguer |
Germans | Josep Maria de Falguera i Sivilla |
Premis | |
Premi Martorell atorgat per l'Ajuntament de Barcelona a l'obra Arquitectura romànica a Catalunya |
Antoni de Falguera i Sivilla (Barcelona, 28 de gener de 1876 - Barcelona, 12 d'abril de 1947)[1] va ser un arquitecte català que se situa entre el modernisme i el noucentisme.
Biografia
[modifica]Era fill d'un jurista, Fèlix Maria Falguera i de Puiguriguer (Mataró 1811-Barcelona 1897) i de Joaquima Sivilla i Santaló (Barcelona ca.1848). Estudia arquitectura junt amb el seu germà (amb qui farà algun treball plegat) i es llicencia a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona l'any 1900. Rep la influència de l'escola modernista, especialment de Gaudí, Puig i Cadafalch i Domènech i Montaner, aquest últim professor seu.
Va començar a treballar a Palau de Plegamans, on la família tenia la masia Can Falguera; a l'Ajuntament de Sentmenat en 1905; a Castellar del Vallès i Tossa de Mar, on tenia vincles familiar. L'any 1906 va entrar a treballar a l'Ajuntament de Barcelona com a ajudant de Pere Falqués i Urpí i el 1916 va esdevenir cap d'arquitectes en morir Falqués. Des d'aquesta posició construeix els seus edificis més emblemàtics: el Conservatori Municipal de Música de Barcelona (1916-1927) i la Casa de la Lactància (1907-1914).
Recentment, s'ha sabut que és autor del projecte per al nou Hospital d'Infecciosos Municipal, signat el 1920. Projecte localitzat a l'Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona arran de les investigacions dutes a terme pel centenari de l'Hospital del Mar, el qual no s'havia inventariat mai perquè estava arxivat en un altre expedient.[2]
Amb l'arribada del noucentisme Falguera traslladà la seva activitat a la restauració d'edificis medievals, la més important va ser la remodelació de la Casa de la Ciutat de Barcelona (1929) i la construcció de l'annex de l'edifici nou de l'Ajuntament.
Com a historiador de l'art destaca la seva col·laboració en el llibre Arquitectura romànica a Catalunya (1909-1918), junt amb Josep Puig i Cadafalch i Josep Goday i Casals. En solitari va escriure Monografia sobre Sant Pere de Roda (1906), prologada per Puig i Cadafalch, o Els constructors de les obres romàniques a Catalunya (1907).
Durant la Guerra Civil espanyola va ser capturat i torturat per part de la FAI, i un empresonament que va marcar la resta de la seva carrera i de la seva vida personal. Tot i que va mantenir el seu càrrec a l'Ajuntament de Barcelona, després d'aquesta experiència mai més va tornar a projectar cap obra.
Principals obres
[modifica]Any | Nom | Ubicació | Descripció | Estat | Foto |
---|---|---|---|---|---|
1902 | Farmàcia Novellas (actualment Bolós) |
Rbla. Catalunya, 77 | Decoració encarregada per Antoni Novellas i Roig, amic de la família i, a partir de 1904, casat amb la germana de l'arquitecte. | Molt bé | |
1905 | Casa Ramon Jansà[3] | Sardenya, 302 | Edifici de cinc plantes amb un pinyó que el corona, característic dels edificis modernistes de l'Eixample. | Correcte | |
1906 | Casa Pere Carbonell (atribuïda)[a] |
Ravella, 15 | Edifici entre mitgeres, amb planta baixa i pis amb tres balcons i un segon amb finestres balconeres. Destaca la façana, plana i simètrica, de carreus de pedra a mig desbastar que contrasta amb les parts tallades al voltant de les obertures, a les claus d'arc florejades i, sobretot, al coronament amb tres pinyons mixtilinis que, com altres elements, remeten clarament a la Casa Calvet de Gaudí. | Regular | |
1910 | Casa Concepció Cuyàs[4] | Elkano, 63 | Mostra un coronament similar al de la casa Sans de Tossa de Mar. | Mal conservada | |
1910 | Mercat de Sants | Sant Jordi, 6 | Acabament del mercat començat per Pere Falqués. | Correcte | |
1911 | Antiga Escola Municipal d'Arts i Oficis (actualment Institut Caterina Albert) |
Rogent, 51 | Concebut inicialment com a alberg per a gent sense sostre, va passar més tard a funcions docents. Destaca l'ús dels materials i solucions formals pròpies del modernisme com ara el maó vist, la ceràmica vidriada, el ferro forjat, així com les majòliques pintades al cartell que indica l'ús original de l'edifici i l'escut de l'Ajuntament situat al cos central. A la façana hi figura la signatura de Falguera i Pere Falqués. | Correcte | |
1912 | Mercat de Galvany | Madrazo, 106-112 | També en aquest cas es tractà d'acabar l'obra ja iniciada, si bé Falguera va imprimir l'aspecte actual del mercat. | Correcte | |
1912 | Casa Carles Martí[5] | Olivera, 16 | Casa d'habitatges molt senzilla. | Correcte | |
1912 | Casa d'habitatges[6] | Consell de Cent, 81 | Casa d'habitatges molt senzilla. | Correcte | |
1912 | Casa Eleuteri Chico[7] | Mallorca, 323 | Façana amb alguns esgrafiats però amb menys riquesa que la prevista al projecte inicial. | Correcte | |
1913 | Escola del Bosc[8] | Jardins de Laribal, Parc de Montjuïc | Adaptació de l'antiga torre Laribal per a les funcions docents i ampliació amb nous pavellons. | ? | |
1913 | Mercat de la Boqueria | La Rambla, 89 | Va fer les vidrieres de l'entrada de la Rambla i els ferros forjats de la coberta. | Correcte | |
1913 | Casa de la Lactància | Gran Via de les Corts Catalanes, 475-477 | Tot hi haver un projecte inicial de 1907 de Pere Falqués, l'edifici és obra del projecte de 1908, acabat en 1913, de Falguera. Dissenyat per a atendre «els fills dels infeliços que es troben sense possibilitats», actualment és un casal d'avis. Destaquen els mosaics de Lluís Bru. | Correcte | |
1916 | Casa de la Misericòrdia | Elisabets, 6-10 | Falguera començà la valoració de la remodelació de la Casa de la Misericòrdia (1583), regentada per Joaquim Esteve. | Correcte | |
1916 | Escola Municipal de Música | Bruc, 104 | D'estil medievalista amb similituds de la casa de les Punxes, de Puig i Cadafalch. L'escultura de la porta principal és d'Eusebi Arnau. L'escola municipal de música havia estat fins a aquell moment en el Castell dels Tres Dragons, al Parc de la Ciutadella. | Correcte | |
1920 | Edifici municipal d'arbitris | Comerç | Edifici d'oficines municipals, estilísticament se situava entre el modernisme i el noucentisme. Era d'obra vista i comptava uns estucats al sòcol exterior i abundants reixes de forja. | Enderrocat el 1995 | |
1923 | Casa Novellas-Falguera | Pablo Sàez de Barés | Habitatge particular del matrimoni Antoni Novellas i Carmen Falguera (germana de l'arquitecte). | ? | |
1928 | Antiga seu del Real Montepio de San Pedro | Mar, 95 Almirall Aixada, 4 |
Edifici d'habitatges de planta baixa i cinc plantes. Originàriament va ser destinat a la seu del Real Montepío de San Pedro Pescador. Pertany clarament a l'etapa monumentalista amb disseny noucentista. Destacar l'estuc imitant llargs carreus; les potents balustrades de les obertures de la planta noble; la gran arcada de mig punt del carrer Almirall Aixada; la potent cornisa i el templet que corona l'edifici sobre el badalot de l'escala. | Correcte |
Any | Nom | Ubicació | Descripció | Estat | Foto |
---|---|---|---|---|---|
1900 | Fàbrica Estruch | Fàbrica tèxtil encarregada per Lluís Oller i en la que col·laborà el seu germà Josep Maria. | Enderrocada el 2006 | ||
1904 | Cementiri de Palau-solità | En la construcció va utilitzar arcs cecs a la façana principal, fruit del coneixements arran de l'estudi sobre arquitectura romànica que estava redactant. Utilitzà trencadís igual que en els de Sentmenat i Castellar del Vallès. | Correcte | ||
1908 | Ajuntament | Façana posterior | Correcte | ||
1900-1910 | Casa unifamiliar | Av. Catalunya | Sense documentació | ? |
Any | Nom | Ubicació | Descripció | Estat | Foto |
---|---|---|---|---|---|
1905 | Cementiri Municipal | Cementiri amb clares influències gaudinianes amb formes corbes i trencadís obra de Lluís Bru. | Correcte |
Any | Nom | Ubicació | Descripció | Estat | Foto |
---|---|---|---|---|---|
1906 | Casa Sans (atribuïda) | Pl. Espanya, 6 | Encarregada per Joan Sans, un vilatà que havia fet fortuna a Colòmbia. Hi ha constància de la col·laboració d'Alfons Juyol, si bé les dades de l'autoria de Falguera són per referències a les revistes especialitzades de l'època. | Molt bé |
Notes
[modifica]- ↑ El 1906, la revista Matériaux et documents d'art espagnol (làmina 63) va publicar una fotografia de la casa i l'atribuïa a Antoni de Falguera.
Referències
[modifica]- ↑ «esquela de Antonio de Falguera Sivilla». La Vanguardia, 20-04-1947, pàg. 11.
- ↑ Venteo, Daniel. Barcelona i l'Hospital del Mar : de l'Hospital d'Infecciosos al Parc de Salut Mar. Parc de Salut Mar, Amics de l'Hospital del Mar, 2015. ISBN 9788498507225.
- ↑ «Ramon Jansá. Sardenya 302 entre València i Mallorca. Construir una casa de baixos, entresòls i quatre pisos en un solar». Q127 Eixample 10218/1905. AMCB, 0501-1905.
- ↑ «Vicente Bosch, representant de Concepció Cuyás. Elkano 63. Construir casa». Q127 Eixample 12305/1910. AMCB, 01-04-1910.
- ↑ AMCB, Q127 Eixample 22211/1912.
- ↑ AMCB, Q127 Eixample 688-especial/1912.
- ↑ AMCB, Q127 Eixample 14457/1912.
- ↑ De Borja i Solé, María. El juego como actividad educativa instruir deleitando (en castellà). Universitat de Barcelona. Publicacions i Edicions, 1984. ISBN 84-7528-111-7.
Bibliografia
[modifica]- Catasús i Oliart, Aleix «L’arquitecte Antoni de Falguera i Sivilla (1876-1947)». Locus Amoenus, 5, 2000, pàg. 277-290.