Vés al contingut

Andrea Iannone

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAndrea Iannone

(2024) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement9 agost 1989 Modifica el valor a Wikidata (35 anys)
Vasto (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópilot de motociclisme Modifica el valor a Wikidata
Esportmotociclisme de velocitat Modifica el valor a Wikidata
Núm. esportiu29 Modifica el valor a Wikidata
Família
PareRegalino Iannone Modifica el valor a Wikidata

Lloc webandreaiannone.com Modifica el valor a Wikidata
Facebook: andreaiannone29 X: AndreaIannone29 Instagram: andreaiannone MotoGP: -/8c0dc3c9-48bc-4e28-95c7-5671171ed7a6 Modifica el valor a Wikidata

Andrea Iannone (Vasto, 9 d'agost de 1989)[1] és un pilot de motociclisme italià que va competir al mundial del MotoGP del 2013 al 2019, en què fou sancionat amb quatre anys d'inhabilitació després de donar positiu en un control de dopatge. Des del 2024 competeix al mundial de Superbike.

Carrera esportiva

[modifica]

Primers anys

[modifica]

El 2004, a 15 anys, va competir al Campionat d'Itàlia (CIV), al Campionat d'Espanya (CEV) i a altres competicions estatals i europees amb una Aprilia de l'equip Júnior dels Abruços.

125cc

[modifica]

El 2005, el seu equip li va oferir de competir per primera vegada en la temporada completa del mundial de 125cc, de nou amb una Aprilia, i va debutar-hi al Gran Premi d'Espanya. Va tancar la seva primera temporada al vintè lloc final. El 2006 va córrer amb una Aprilia RS 125 R de l'equip Campetella Racing Junior com a company de Simone Grotzkyj i va acabar el mundial en vint-i-dosè lloc. Després del Gran Premi d'Alemanya, però, va ser acomiadat de l'equip i a partir del Gran Premi de Malàisia va córrer per a l'equip WTR Blauer USA. En aquell mateix Gran Premi es va lesionar i va posar fi a la seva temporada.

El 2007 continuà a l'equip WTR amb Stefano Bianco de company i va acabar la temporada en vintè lloc. El 2008 va fitxar per l'I.C., dirigit per Fiorenzo Caponera, com a company de Michael Ranseder i Takaaki Nakagami. Va guanyar la primera cursa del mundial de la seva carrera al Gran Premi de la Xina, on va lluitar durant molta estona amb el vigent campió del món Gábor Talmácsi sobre un asfalt relliscós per la pluja, aconseguint arribar a la meta amb 3 segons d'avantatge sobre Mike Di Meglio. Va acabar la temporada en desè lloc, essent el segon italià després de Simone Corsi.

Iannone amb l'Aprilia 125 al GP de Catalunya del 2009
Carrera esportiva
NacionalitatItàlia Itàlia
Temporades2005 - 2019
Palmarès en velocitat
GPs Vict. Podis Poles V.Ràp. Pts.
246 13 35 10 17 1567,5

La temporada del 2009 va romandre al mateix equip, el qual va canviar el seu nom a Ongetta I.S.P.A. Els seus companys serien aquella temporada Lorenzo Zanetti, Takaaki Nakagami i Jonas Folger. Iannone va guanyar la primera cursa de la temporada a Qatar, on començà des de la tercera posició a la graella i gràcies a una sortida excel·lent aconseguí posar-se al capdavant. Inusualment per a Qatar va començar a ploure i la cursa es va suspendre, congelant la classificació quatre voltes després de la sortida. Posteriorment, els jutges decidiren de considerar la cursa acabada, donant-li a Iannone la segona victòria de la seva carrera. La tercera va arribar a la següent cursa, al Japó, on va guanyar després de sortir des de la pole position. Al Gran Premi de Catalunya va tornar a guanyar després d'un llarg duel amb Julián Simón, que cometé l'error de començar a celebrar la victòria una volta abans d'hora. Finalment, Iannone va acabar la temporada en setè lloc.

Moto2

[modifica]
Iannone amb la Suter de Moto2 al GP de Portugal del 2011

El 2010 va passar a Moto2 amb l'Speed Up de Luca Boscoscuro, amb Gábor Talmácsi de company. Va obtenir tres victòries,[2][3] dos segons llocs i tres de tercers i va acabar la temporada en tercer lloc final. El 2011 va pilotar la Suter MMXI de l'equip Speed Master. Va aconseguir tres victòries i un tercer lloc a San Marino i va tornar a acabar la temporada en tercer lloc.

El 2012 va romandre al mateix equip pilotant una Speed Up. Va obtenir dues victòries,[4] dos segons llocs i un de tercer i va tornar a acabar la temporada en tercer lloc.

MotoGP

[modifica]

Ducati

[modifica]
Iannone amb la Ducati de MotoGP al GP de Gran Bretanya de 2013

El 2013 va passar a MotoGP amb la Ducati Desmosedici de l'equip Pramac Racing com a company de Ben Spies. Va acabar la temporada al dotzè lloc després d'haver-se hagut de perdre els Grans Premis d'Alemanya i dels Estats Units a causa d'una luxació de l'espatlla dreta patida en els entrenaments del Gran Premi d'Alemanya.

El 2014 va romandre al mateix equip, ara amb Yonny Hernández de company. Va obtenir tres cinquenes posicions com a millor resultat i va acabar la temporada en desena posició.

El 2015 va passar a l'equip oficial de Ducati com a company d'Andrea Dovizioso. A Qatar va aconseguir un tercer lloc (el seu primer podi a MotoGP), per darrere dels seus compatriotes Valentino Rossi i Andrea Dovizioso.[5] A Mugello va sortir des de la pole position per primera vegada,[6] acabant la cursa en segona posició.[7] A Austràlia tornà al tercer graó del podi després d'un llarg duel amb Jorge Lorenzo, Marc Márquez i, sobretot, amb Valentino Rossi, que acabà en quarta posició després de ser avançat de forma decisiva per Iannone a pocs revolts del final. Iannone va tancar la temporada en la cinquena posició.

Dani Pedrosa (26) i Iannone (29) al GP d'Itàlia del 2016

La temporada del 2016 començà amb retirada a Qatar per accident mentre lluitava per la primera posició.[8] A l'Argentina va caure a l'última volta mentre lluitava pel podi, arrossegant en la caiguda el seu company d'equip Dovizioso.[9] Aquesta maniobra li costà un punt de llicència i una penalització de tres llocs per a la següent cursa a Austin, on acabà tercer.[10] Tornà al podi a Mugello, marcant la volta ràpida i el rècord de velocitat de MotoGP al circuit amb 354,9 km/h.[11]

A Montmeló va caure per quarta vegada en set curses, arrossegant Jorge Lorenzo mentre lluitava per la cinquena posició; a causa de la seva maniobra es va veure obligat a sortir des de l'última posició a la següent cursa, el Gran Premi dels Països Baixos. Al Gran Premi d'Àustria aconseguí la seva primera victòria a MotoGP i la primera de Ducati després de sis anys (l'anterior l'havia aconseguit Casey Stoner a Phillip Island el 2010). També establí el rècord de volta ràpida del circuit. Aquella temporada es va veure obligat a perdre's els Grans Premis de San Marino, Aragó, Japó i Austràlia a causa d'una fractura de la tercera vèrtebra dorsal patida en els entrenaments del Gran Premi de San Marino. El seu lloc a l'equip l'ocupà primer Michele Pirro i, després, Héctor Barberá.[12] Iannone va acabar la temporada en novè lloc.

Suzuki

[modifica]
Iannone amb la Suzuki a Sachsenring el 2017

El 19 de maig de 2016, Iannone va signar un contracte de dos anys amb Suzuki per a les temporades 2017-2018.[13] El seu company d'equip era Àlex Rins, procedent de Moto2. L'italià va acabar la temporada del 2017 amb moltes dificultats al tretzè lloc. El 22 d'abril de 2018 va aconseguir el seu primer podi amb Suzuki en acabar tercer al Gran Premi de les Amèriques. Es va confirmar en el podi a la següent cursa de Jerez, obtenint novament el tercer lloc. Al setembre va tornar-hi al Gran Premi d'Aragó, on fou tercer. A l'octubre va aconseguir el segon lloc a Austràlia després d'un duel amb les Ducati d'Andrea Dovizioso i Álvaro Bautista. Va acabar la temporada al desè lloc final.

Aprilia

[modifica]

El 2019 va passar a l'equip Aprilia Racing Team Gresini pilotant l'Aprilia RS-GP com a company d'Aleix Espargaró. Va acabar la temporada al setzè lloc.

Dopatge

[modifica]

El 17 de desembre de 2019, la FIM va anunciar que havia suspès temporalment Andrea Iannone de les competicions perquè va donar positiu en una prova antidopatge (es van trobar rastres d'esteroides anabòlics en una mostra d'orina de l'italià que sembla que datava del Gran Premi de Malàisia del 3 de novembre).[14] El gener del 2020, els resultats de la contraanàlisi van confirmar la presència de la substància prohibida.[15] El 10 de novembre del mateix any, Iannone va ser inhabilitat per un període de quatre anys pel TAS de Lausana i tots els seus resultats obtinguts a partir de l'1 de novembre de 2019 van ser considerats nuls.[16]

Superbike

[modifica]

El 2024, després dels quatre anys d'inhabilitació per dopatge, Iannone va participar en el Campionat del Món de Superbike amb la Ducati Panigale V4 del Team Go Eleven. En el seu debut va aconseguir el tercer lloc a la primera cursa d'Austràlia.

Resultats al Mundial de motociclisme

[modifica]

Per temporada

[modifica]
Temporada Categoria Marca Moto Equip Curses Victòries Podis Poles FLaps Pts Posició
2005 125cc Aprilia Aprilia RS 125 Abruzzo Racing Team 16 0 0 0 0 20 20è
2006 125cc Aprilia Aprilia RS 125 TicinoHosting Campetella Junior Team 11 0 0 0 0 15 22è
2007 125cc Aprilia Aprilia RS 125 WTR Blauer USA 17 0 0 0 0 26 20è
2008 125cc Aprilia Aprilia RSV 125 I.C. Team 17 1 1 1 0 106 10è
2009 125cc Aprilia Aprilia RSA 125 Ongetta Team I.S.P.A 16 3 4 2 1 125.5
2010 Moto2 Speed Up FTR Moto M210 Fimco Speed Up 17 3 8 5 6 199 3r
2011 Moto2 Suter Suter MMXI Speed Master 17 3 6 0 7 177 3r
2012 Moto2 Speed Up Speed Up S12 Speed Master 17 2 5 0 0 194 3r
2013 MotoGP Ducati Ducati GP13 Pramac Racing 16 0 0 0 0 57 12è
2014 MotoGP Ducati Ducati GP14 Pramac Racing 17 0 0 0 0 102 10è
2015 MotoGP Ducati Ducati GP15 Ducati Team 18 0 3 1 1 188
2016 MotoGP Ducati Ducati GP16 Ducati Team 14 1 4 1 2 112
2017 MotoGP Suzuki Suzuki GSX-RR Team Suzuki Ecstar 18 0 0 0 0 70 13è
2018 MotoGP Suzuki Suzuki GSX-RR Team Suzuki Ecstar 18 0 4 0 0 133 10è
2019 MotoGP Aprilia Aprilia RS-GP Aprilla Racing Team Gresini 17 0 0 0 0 43 16è
Total 246 13 35 10 17 1567,5

Per categoria

[modifica]
Categoria Temporada 1a Cursa 1r Podi 1a Victòria Curses Victòries Podis Poles FLaps Pts Títols
125cc 2005–2009 2005 Espanya 2008 Xina 2008 Xina 77 4 5 3 1 292.5 0
Moto2 2010–2012 2010 Qatar 2010 Itàlia 2010 Itàlia 51 8 19 5 13 570 0
MotoGP 2013–2019 2013 Qatar 2015 Qatar 2016 Àustria 118 1 11 2 3 705 0
Total 2005–2019 246 13 35 10 17 1567,5 0

Curses per any

[modifica]

Barem de puntuació de 1993 ençà:

Posició 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15
Punts 25 20 16 13 11 10 9 8 7 6 5 4 3 2 1

(Ids. Grans Premis | Llegenda) (Curses en negreta indiquen pole; curses en itàlica indiquen volta ràpida)

Any Categoria Moto 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 Pos Pts
2005 125cc Aprilia ESP
21
POR
26
CHN
18
FRA
23
ITA
16
CAT
11
NED
26
GBR
Ret
GER
Ret
CZE
11
JPN
13
MAL
18
QAT
19
AUS
Ret
TUR
10
VAL
15
20è 20
2006 125cc Aprilia ESP
15
QAT
13
TUR
15
CHN
13
FRA
9
ITA
DSQ
CAT
17
NED
Ret
GBR
17
GER
24
CZE MAL
Ret
AUS JPN POR VAL 22è 15
2007 125cc Aprilia QAT
15
ESP
12
TUR
9
CHN
11
FRA
Ret
ITA
Ret
CAT
17
GBR
15
NED
20
GER
24
CZE
Ret
SM
14
POR
18
JPN
10
AUS
20
MAL
18
VAL
20
20è 26
2008 125cc Aprilia QAT
14
ESP
18
POR
11
CHN
1
FRA
5
ITA
12
CAT
Ret
GBR
Ret
NED
8
GER
11
CZE
9
SM
6
INP
Ret
JPN
Ret
AUS
4
MAL
10
VAL
6
10è 106
2009 125cc Aprilia QAT
1
JPN
1
ESP
19
FRA
7
ITA
Ret
CAT
1
NED
4
GER
7
GBR
Ret
CZE
3
INP
Ret
SM
Ret
POR
Ret
AUS
8
MAL
8
VAL
Ret
125.5
2010 Moto2 Speed Up QAT
19
ESP
Ret
FRA
4
ITA
1
GBR
12
NED
1
CAT
13
GER
2
CZE
3
INP
4
SM
Ret
ARA
1
JPN
13
MAL
3
AUS
3
POR
21
VAL
2
3r 199
2011 Moto2 Suter QAT
2
ESP
1
POR
13
FRA
Ret
CAT
15
GBR
16
NED
12
ITA
5
GER
14
CZE
1
INP
11
SM
3
ARA
2
JPN
1
AUS
8
MAL
9
VAL
11
3r 177
2012 Moto2 Speed Up QAT
2
ESP
14
POR
5
FRA
4
CAT
1
GBR
4
NED
2
GER
16
ITA
1
INP
9
CZE
4
SM
3
ARA
4
JPN
17
MAL
5
AUS
Ret
VAL
11
3r 194
2013 MotoGP Ducati QAT
9
AME
10
ESP
Ret
FRA
11
ITA
13
CAT
Ret
NED
13
GER
DNS
USA INP
11
CZE
9
GBR
11
SM
Ret
ARA
10
MAL
Ret
AUS
8
JPN
14
VAL
Ret
12è 57
2014 MotoGP Ducati QAT
10
AME
7
ARG
6
ESP
Ret
FRA
Ret
ITA
7
CAT
9
NED
6
GER
5
INP
Ret
CZE
5
GBR
8
SM
5
ARA
Ret
JPN
6
AUS
Ret
MAL
DNS
VAL
22
10è 102
2015 MotoGP Ducati QAT
3
AME
5
ARG
4
ESP
6
FRA
5
ITA
2
CAT
4
NED
4
GER
5
INP
5
CZE
4
GBR
8
SM
7
ARA
4
JPN
Ret
AUS
3
MAL
Ret
VAL
Ret
188
2016 MotoGP Ducati QAT
Ret
ARG
Ret
AME
3
ESP
7
FRA
Ret
ITA
3
CAT
Ret
NED
5
GER
5
AUT
1
CZE
8
GBR
Ret
SM
DNS
ARA
WD
JPN AUS MAL
Ret
VAL
3
112
2017 MotoGP Suzuki QAT
Ret
ARG
16
AME
7
ESP
Ret
FRA
10
ITA
10
CAT
16
NED
9
GER
Ret
CZE
19
AUT
11
GBR
Ret
SM
Ret
ARA
12
JPN
4
AUS
6
MAL
17
VAL
6
13è 70
2018 MotoGP Suzuki QAT
9
ARG
8
AME
3
ESP
3
FRA
Ret
ITA
4
CAT
10
NED
11
GER
12
CZE
10
AUT
13
GBR
C
SM
8
ARA
3
THA
11
JPN
Ret
AUS
2
MAL
Ret
VAL
Ret
10è 133
2019 MotoGP Aprilia QAT
14
ARG
17
AME
12
ESP
DNS
FRA
Ret
ITA
15
CAT
11
NED
10
GER
13
CZE
17
AUT
16
GBR
10
SM
DNS
ARA
11
THA
15
JPN
Ret
AUS
6
MAL
DSQ
VAL
DSQ
16è 43

Referències

[modifica]
  1. «Andrea Iannone» (en anglès). motogp.com. Arxivat de l'original el 10 de juliol 2017. [Consulta: 6 juny 2011].
  2. «First double pole by Iannone at Assen» (en anglès). crash.net. Crash Media Group, 25-06-2010. [Consulta: 27 juny 2010].
  3. «Another Iannone runaway at Assen» (en anglès). crash.net. Crash Media Group, 26-06-2010. [Consulta: 27 juny 2010].
  4. «Iannone wins Catalunya thriller» (en anglès). MotoGP.com. Dorna Sports, 03-06-2012. [Consulta: 7 juny 2012].
  5. Brizzi, Massimo. «Valentino Rossi da leggenda, Dovi e Iannone sul podio» (en italià). RCS MediaGroup S.p.A., 29-03-2015. [Consulta: 23 maig 2016].
  6. «Mugello, Iannone in pole! Lorenzo 2º, Rossi solo 8º» (en italià). RCS MediaGroup S.p.A., 30-05-2015. [Consulta: 23 maig 2016].
  7. Brizzi, Massimo. «MotoGP, Lorenzo domina al Mugello; Iannone gran 2º, Rossi 3º» (en italià). RCS MediaGroup S.p.A., 31-05-2015. [Consulta: 23 maig 2016].
  8. «MotoGP Losail, Rossi: "Ero lì, ma un po' al gancio. Iannone: "Occasione persa"» (en italià). RCS MediaGroup S.p.A., 20-03-2016. [Consulta: 23 maig 2016].
  9. «MotoGP, bufera Ducati. Dovi: "È solo una conferma": Iannone: "Mi spiace"» (en italià). RCS MediaGroup S.p.A., 03-04-2016. [Consulta: 23 maig 2016].
  10. «MotoGP Austin, Marquez: "Alla grande"; Iannone: "Ecco la mia risposta"» (en italià). RCS MediaGroup S.p.A., 10-04-2016. [Consulta: 23 maig 2016].
  11. Brizzi, Massimo. «MotoGP Lorenzo show al Mugello; Marquez cede allo sprint. Iannone 3º, Rossi k.o.» (en italià). RCS MediaGroup S.p.A., 22-05-2016. [Consulta: 23 maig 2016].
  12. «MotoGp Giappone, Barberá sostituisce Iannone» (en italià). Corriere dello Sport S.r.l., 13-10-2016. [Consulta: 14 octubre 2016].
  13. «MotoGP, ufficiale: Iannone in Suzuki, la Yamaha prende Vinales» (en italià). RCS MediaGroup S.p.A., 19-05-2016. [Consulta: 15 novembre 2016].
  14. «Andrea Iannone sospeso per doping, positivo a steroidi» (en italià). Agenzia Nazionale Stampa Associata Società Cooperativa, 17 dicembre 2019. [Consulta: 17 dicembre 2019].
  15. Bonarrigo, Marco; Sparisci, Daniele. «Doping, Iannone: le controanalisi confermano lo steroide. Ora rischia la carriera» (en italià). RCS MediaGroup S.p.A., 08-01-2020. [Consulta: 12 gener 2020].
  16. Aglio, Matteo. «Motociclismo, Iannone squalificato 4 anni per doping dal Tas di Losanna» (en italià). GEDI Gruppo Editoriale S.p.A., 10-11-2020. [Consulta: 10 novembre 2020].

Enllaços externs

[modifica]
  • Andrea Iannone - Lloc web oficial (italià)