Vés al contingut

Ana Poliak

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAna Poliak
Biografia
Naixement30 juliol 1962 Modifica el valor a Wikidata (62 anys)
Buenos Aires (Argentina) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciórealitzadora, directora de cinema Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0689076 TMDB.org: 1279066 Modifica el valor a Wikidata

Ana Poliak (Buenos Aires, Argentina, 30 de juliol de 1962) és una directora i guionista de cinema que, entre altres films, va dirigir ¡Que vivan los crotos! (1990), La fe del volcán (2002) i Parapalos (2004).

Activitat professional

[modifica]

Va estudiar Dibuix i Pintura amb Anselmo Piccoli i es va graduar en l'especialitat de Direcció a l'Escuela Experimental de Cine del Instituto Nacional de Cinematografía (ENERC), de l'Instituto Nacional de Cine y Artes Audiovisuales. Va exercir com a Ajudant de direcció i Producció de Clara Zappettini i Mario Strukelj en televisió educativa.[1][2] Des de 1983 t va treballar com a Ajudant de direcció i muntadora en diversos curtmetratges i llargmetratges i a partir de 1990 guionó, va produir, va dirigir i va editar diversos llargmetratges, com ¡Que vivan los crotos! (1990), La fe del volcán (2002) i Parapalos (2004). El 1989 va fundar la productora Viada Producciones s.r.l. amb ella a més dels seus propis treballs, va coproduir entre altres films, Extraño, de Santiago Loza i La cantata de las cosas solas, de Willi Behnisch. També va dirigir i va editar el registre de diverses obres teatrals com El pecado que no se puede nombrar, de Ricardo Bartis, Maluco i Canon perpetuo de Quico García, a més de desenvolupar la seva pròpia obra plàstica, sota l'assessorament del pintor Eduardo Medici.[2][1]

El seu primer llargmetratge ¡Que vivan los crotos! és un documental filmat en la localitat de Gardey, en la província de Buenos Aires, on va viure el protagonista José Américo Bepo Ghezzi (1912-1999), que va passar gran part de la seva vida com un linyera, evocat a través dels seus propis records i el dels seus amics. Va ser exhibida en algunes províncies fora del circuit comercial i en nombrosos festivals de cinema. Els crítics Raúl Manrupe i María Alejandra Portela van escriure que era un «Auster i digne documental amb recreació d'escenes i poderoses imatges, sobre la vida dels linyeras anàrquics d'uns altres temps.».[3]

Filmografia

[modifica]

Va participar dels següents films::[2][1]

Actriu
Directora
Assistent de Direcció
Ajudant de direcció
Meritoria de dirección
Guionista
Producción
Direcció de producció
Assistent de vídeo
Muntatge
Direcció de muntatge
Meritori de muntatge
Colaboración en el montaje
  • Mocoso malcriado (ccurtmetratge 1993)

Premis i nominacions

[modifica]
Asociación de Cronistas de Cine de la Argentina Premis Sur 1996
Festival de Cinema de Bogotà 2001
  • La fe del volcán nominada al Premi Círculo Precolombino d'Or a la Millor Pel·lícula.
Buenos Aires Festival Internacional de Cinema Independent 2004
  • Parapalos,guanyadora del Premi a la Millor Pel·lícula i de l'Esment Especial de FIPRESCI
Festival de Cinema Entrevues (Belfort, França, 2004)
  • Parapalos, Guanyadora del Gran Premi a la Millor Pel·lícula Estrangera compartit amb El sabor del te
Festival de Cinema de Torí 2004
  • La fe del volcán, nominada al Premi de la Ciutat de Torí a la Millor Pel·lícula.
Festival Internacional del Nou Cinema Llatinoamericà de l'Havana
  • ¡Que vivan los crotos! guanyadora del Primer Premi Coral.
Festival de Troia, Portugal.
  • ¡Que vivan los crotos! guanyadora d'una Menció d'Honor

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Martínez, Adolfo C. Diccionario de directores del cine argentino, 2004, p. editorial=Editorial Corregidor. ISBN 950-05-1524-5. 
  2. 2,0 2,1 2,2 «Ana Poliak». [Consulta: 9 desembre 2021].
  3. Manrupe, Raúl; Portela, María Alejandra. Un diccionario de films argentinos (1930-1995). Buenos Aires: Editorial Corregidor, 2001, p. 491. ISBN 950-05-0896-6.