Abadia de Passignano
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Epònim | Sant Miquel Arcàngel  | |||
| Dades | ||||
| Tipus | Església | |||
| Construcció | segle XI | |||
| Dedicat a | Sant Miquel Arcàngel | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura romànica | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Barberino Tavarnelle (Itàlia) | |||
| Localització | Tavarnelle Val di Pesa | |||
| ||||
| Activitat | ||||
| Diòcesi | bisbat de Fiesole | |||
| Religió | catolicisme | |||
| Lloc web | badiapassignano.com | |||
L'Abadia de Passignano, també anomenada Abadia de San Michele Arcangelo a Passignano, és una històrica abadia benedictina situada al cim d'una muntanya, envoltada de xiprers, a l'est de la ciutat de Tavarnelle Val di Pesa, ciutat metropolitana de Florència, Itàlia.
Història
[modifica]
Els documents que citen l'abadia es remunten als anys 890 durant l'època llombarda. A l'any 1049 es va donar una ermita anterior a Joan Gualbert, el fundador de l'Orde de Vallombrosa. L'abadia es va convertir en un dels llocs principals de l'orde i, per si mateixa, una important propietària de terres a mitjans del segle xiv.[1] Reformada i alterada al llarg dels segles, el 1866 els monjos van ser expulsats i el lloc va ser venut a propietaris privats, un dels quals va construir algunes torres i falsos merlets.[2][3]
Fora del claustre de l'abadia es troba l'església romànica del segle xii de San Michele Arcangelo; l'església ha sofert nombroses reconstruccions. En el caseriu adjunt de Passignano es troba l'església parroquial de San Biagio, construïda l'any 1080. Durant el segle xix, l'abadia va albergar una notable col·lecció de més de 6.000 manuscrits de pergamí, molts dels quals portats pel Gran-Duc Leopold.[4]
L'abadia és coneguda per nombrosos frescos, creats per artistes durant diversos segles, incloent obres de Filippo d'Antonio Filippelli, Benedetto Veli, Alessandro Pieroni, Alessandro Allori, Bernardo di Stefano Rosselli, Giuseppe Nicola Nasini i Domenico Passignano.
El refectori alberga frescos de Domenico Ghirlandaio i el seu germà Davide. Els frescos han estat molt restaurats al llarg del segle passat.[5]
Referències
[modifica]- ↑ Dizionario geografico fisico storico della Toscana, Tom 1, de Emanuele Repetti, Florència 1833, pàgines 21-22.
- ↑ Hornik, Heidi J. Michele Tosini and the Ghirlandaio Workshop in Cinquecento Florence. Sussex Academic Press, 2009, p. 56. ISBN 978-1-84519-186-3.[Enllaç no actiu]
- ↑ «Badia di Passignano». About Chianti. Arxivat de l'original el 3 de gener 2012. [Consulta: 8 desembre 2011].
- ↑ Pàgina de Repetti 22,
- ↑ Domenico Ghirlandaio: artista i artesanal, de Jeanne K. Cadogan, Singapur (2000); pàgina 202.
