ABB
Epònim | ASEA i Brown, Boveri & Cie | ||||
---|---|---|---|---|---|
Dades | |||||
Tipus | empresa cotitzada negoci | ||||
Indústria | robòtica i electrotècnia | ||||
Forma jurídica | societat anònima | ||||
Història | |||||
Reemplaça | Brown, Boveri & Cie ASEA | ||||
Creació | 8 febrer 1988 | ||||
Localització dels arxius | |||||
Activitat | |||||
Produeix | interruptor d'alta tensió | ||||
Membre de | Union des Industries Ferroviaires Européennes | ||||
Borsa de cotització | (NYSE ABB) - (SIX ABBN) - () - () - () | ||||
Governança corporativa | |||||
Seu | |||||
Seu | |||||
Presidència | Peter Voser | ||||
Executiu en cap | Morten Wierød (en) (2024–) | ||||
Treballadors | 147.000 (2019) | ||||
Propietat de | Investor AB (1180%). Cevian Capital (534%). BlackRock (336%). | ||||
Filial | |||||
Propietari de | |||||
Part de | Swiss Market Index | ||||
Indicador econòmic | |||||
Capital propi | 15.579 M$ (2021) | ||||
Ingressos totals | 28.588 M$ (2019) | ||||
Benefici net | 2.213.000.000 (2017) | ||||
Actius totals | 43.262 M$ (2017) | ||||
Lloc web | global.abb | ||||
ABB, acrònim d'Asea Brown Boveri, és una empresa multinacional que desenvolupa i produeix sistemes elèctrics i d'automatització amb seu a Zúric, Suïssa.[1][2]
Actualment les activitats de l'empresa estan dividides en cinc segments empresarials: electrificació, màquines elèctriques, automatització industrial, robòtica i corporatiu.[3] La primera divisió es dedica a la producció i venda de solucions per a transmissió d'energia elèctrica. El segon segment fabrica i comercialitza motors elèctrics, generadors i electrònica de potència. La divisió d'automatització industrial s'encarrega del disseny i venda de sistemes automàtics incloent-hi sensors, instrumentació, programari de control i actuadors. El segment de robòtica desenvolupa i comercialitza robots industrials, controladors, programari i servomotors per tot tipus d'aplicacions.[4] Finalment, la branca corporativa inclou la recerca i investigació centralitzada i la gestió de béns immobiliaris, tresoreria i altres serveis.[1]
La companyia fou fundada l'any 1988, després d'una fusió de les empreses Asea, de Suècia, i Brown, Boveri & Cie, de Suïssa.[3][5] Inicialment la companyia oferia serveis a indústries molt diverses: ferroviària, gas i petroli, generació elèctrica i finances. A finals dels 90 la direcció decidiria centrar-se en els sectors elèctric i d'automatització, venent els actius de la resta d'indústries i comprant altres empreses especialitzades en automàtica.[6] Actualment és una empresa capdavantera en aquests sectors, l'any 2020 va ingressar 28.560 milions de dòlars amb un benefici net de 2.060 milions i generava 105.000 llocs de treball.[7]
Història
[modifica]ABB es va fundar el 5 de gener del 1988 a través d'una de les primeres fusions transnacionals d'Europa, entre la companyia sueca Asea AB i la suïssa Brown, Boveri & Cie.[3] Un any abans de la fusió Asea ingressava 46.000 milions de corones sueques, amb un benefici de 2.600 milions i donant feina a 71.000 treballadors. Per altra banda, Brown, Boveri & Cie tenia uns ingressos de 58.000 milions de corones sueques obtenint un benefici de 900 milions amb una plantilla de 97.000 empleats.[8] Cada soci va retenir el 50% de la propietat de la nova empresa i el director executiu d'Asea, Percy Barnevik, va mantenir el càrrec a ABB.[5][9]
Les companyies predecessores d'ABB, Asea i Brown, Boveri & Cie, van ser part de les firmes d'enginyeria que van encapçalar la segona revolució industrial a Europa al segle XIX. Asea havia liderat el negoci de la generació i distribució d'electricitat d'ençà de la seva fundació l'any 1883. També havia estat una empresa clau en la introducció de l'electricitat a les llars sueques i en el desenvolupament de la primera xarxa de ferrocarril de Suècia. Brown, Bover & Cie, per la seva banda, s'havia dedicat al subministrament d'un ampli ventall de maquinària elèctrica per tot Europa des de la seva fundació l'any 1891.[5]
Durant els primers dos anys després de la fusió, ABB va començar un gran programa d'expansió del negoci de transmissió d'energia elèctrica. La companyia va créixer ràpidament i va adquirir 55 companyies als Estats Units d'Amèrica i a l'Europa occidental. Amb la caiguda del teló d'acer, l'any 1989, ABB també es va expandir a l'Europa de l'est. A més a més, ABB va introduir-se al mercat asiàtic durant la primera meitat dels 90 a través d'adquisicions i joint ventures i s'hi va continuar expandint fins i tot durant la crisi financera del sud-est asiàtic del 1997.[5]
A finals dels 90, ABB oferia un ampli ventall de productes i serveis a molts sectors: ferroviari, gas i petroli, generació d'electricitat i serveis financers. El 1996 Göran Lindahl va ser nomenat director executiu i, per eliminar ineficiències, va decidir centrar les activitats en dues àrees: maquinària elèctrica i automatització.[10][6][11] El 1999 es van vendre els actius dels sectors ferroviari, d'energia nuclear i generació elèctrica. El 2003 els serveis financers d'ABB es van vendre a General Electric. Per altra banda, ABB va invertir en companyies de software i el 1998 va adquirir l'empresa Elsag Bailey Process Automation, convertint-se en una companyia puntera en el mercat de l'automatització.[8][12]
La ràpida expansió i la reorientació del negoci d'ABB cap a un model tecnològic va afectar negativament l'empresa. Els ingressos es van reduir a uns 20.000 milions de dòlars l'any i el BAII va arribar a fregar el 2% dels ingressos entre els anys 2000 i 2005, amb el valor de les accions reduint-se dràsticament.[6] El moment crític per a l'empresa fou entre els anys 2002 i 2003, quan la companyia va estar al marge de fer fallida.[13] Durant aquesta època es van succeir, ràpidament, diferents directors executius: el 2001 es va nomenar com a director executiu Jörgen Centerman,[14] el va seguir Jürgen Dormann escollit el 2002[15] i Fred Kindle el 2005.[16] Alhora es van despatxar nombrosos treballadors, passant de 160.000 treballadors l'any 2000 a 104.000 empleats el 2005.[17][18]
Tot i això, a partir del 2006 els canvis van donar fruit i la companyia va tornar a oferir xifres de beneficis semblants a les de finals de la dècada dels 90. L'any 2009 els ingressos havien augmentat fins als 30.000 milions de dòlars amb un BAII del 13% dels ingressos.[6] A més a més, després que Fred Kindle marxés l'any 2008, l'americà Joe Hogan va ser nomenat director executiu, després d'haver treballat durant 23 anys a General Electric. Aquest fitxatge, i la seva bona gestió durant cinc anys, van estabilitzar ABB.[19] L'any 2009, després de la reorganització l'estructura interna d'ABB estava composta de 5 divisions: productes de potència, sistemes de potència, productes d'automatització, processos d'automatització i robòtica.[6] Els productes de potència eren la secció que més ingressos generava per ABB, amb un 32% de totes les vendes l'any 2009. Aquesta divisió fabricava transformadors, aparells de commutació, tallacircuits i altres productes per controlar la xarxa elèctrica. El segment de sistemes de potència contribuïa en un 19% dels ingressos del 2009 i desenvolupava subestacions, convertidors d'alta potència, cables submarins i sistemes per automatitzar estacions de generació d'electricitat. La divisió de productes d'automatització representava un 25% del total d'ingressos de l'any 2009 i comercialitzava electrònica de potència per distribució d'electricitat. El segment de processos d'automatització, que ingressava un 21% del total de vendes del 2009, oferia productes i serveis per automatitzar indústries. Finalment, el 3% d'ingressos restant del 2009 provenia de la secció de robòtica, encarregada de fabricar i vendre robots industrials.[20] El 2021, ABB assoliria la xifra de 500.000 robots industrials instal·lats.[21]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «ABB (ABB)». Forbes, 22-10-2021. [Consulta: 23 octubre 2021].
- ↑ Daum, 2003, p. 144.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «ABB Ltd. ADR». Wall Street Journal. [Consulta: 23 octubre 2021].
- ↑ Andersson, Axelsson i Rosenqvist, 2018, p. 25.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 Comin, 2016, p. 327.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 Comin, 2016, p. 329.
- ↑ «Abb Ltd». Financial Times, 22-10-2021. [Consulta: 23 octubre 2021].
- ↑ 8,0 8,1 Comin, 2016, p. 328.
- ↑ Daum, 2003, p. 145.
- ↑ Daum, 2003, p. 158.
- ↑ Cowell, Alan «Göran Lindahl: Testing the Outer Limits at ABB». The Wall Street Journal, 04-06-2000 [Consulta: 24 octubre 2021].
- ↑ Fleming, Charles «ABB Earmarks $1.5 Billion To Purchase Elsag Bailey». The Wall Street Journal, 15-10-1998 [Consulta: 24 octubre 2021].
- ↑ Simonian, Haig «Joe Hogan generates a buzz». Financial Times, 05-06-2009 [Consulta: 24 octubre 2021].
- ↑ Daum, 2003, p. 161.
- ↑ Bilefsky, Dan; Mitchener, Brandon; MijukStaff, Goeran «ABB's CEO Centermann Resigns; Current Chairman to Replace Him». The Wall Street Journal, 05-09-2002 [Consulta: 24 octubre 2021].
- ↑ «Fred Kindle in surprise departure from ABB». swissinfo, 13-02-2008 [Consulta: 24 octubre 2021].
- ↑ Cowell, Alan «INTERNATIONAL BUSINESS; Chairman Of ABB Hints At Revamping». The New York Times, 23-11-2001 [Consulta: 24 octubre 2021].
- ↑ «ABB looking at just 100,000 jobs». swissinfo, 01-12-2002 [Consulta: 24 octubre 2021].
- ↑ MacIntosh i MacLean, 2014, p. 178.
- ↑ Comin, 2016, p. 330.
- ↑ Francis, Sam «ABB Robotics offers South Africa’s food and beverage industry ‘a taste of the future’». Robotics & Automation, 18-10-2021 [Consulta: 28 desembre 2021].
Bibliografia
[modifica]- Andersson, Per; Axelsson, Björn; Rosenqvist, Christopher. Organizing Marketing and Sales: Mastering Contemporary B2B Challenges. Emerald Group Publishing, 2018, p. 368. ISBN 9781787549692 [Consulta: 23 octubre 2021].
- Comin, Diego. Drivers Of Competitiveness. World Scientific Publishing Company, 2016, p. 576. ISBN 9789814704755 [Consulta: 23 octubre 2021].
- Daum, Juergen H. Intangible Assets and Value Creation. John Wiley & Sons, 2003, p. 444. ISBN 9780470859230 [Consulta: 23 octubre 2021].
- MacIntosh, Robert; MacLean, Donald. Strategic Management: Strategists at Work. Bloomsbury Publishing, 2014, p. 240. ISBN 9781350305489 [Consulta: 24 octubre 2021].
Enllaços externs
[modifica]- ABB - Lloc web oficial (anglès)