379 aC
| Tipus | any aC  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 379 aC (ccclxxix aC) |
| Islàmic | 1031 aH – 1030 aH |
| Xinès | 2318 – 2319 |
| Hebreu | 3382 – 3383 |
| Calendaris hindús | -323 – -322 (Vikram Samvat) 2723 – 2724 (Kali Yuga) |
| Persa | 1000 BP – 999 BP |
| Armeni | - |
| Rúnic | -128 |
| Ab urbe condita | 375 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle v aC - segle iv aC - segle iii aC | |
| Dècades | |
| 400 aC 390 aC 380 aC - 370 aC - 360 aC 350 aC 340 aC | |
| Anys | |
| 382 aC 381 aC 380 aC - 379 aC - 378 aC 377 aC 376 aC | |
El 379 aC va ser un any del calendari romà prejulià. En aquell temps, era conegut com a any del tribunat de Capitolí, Vulsó, Jul, Sextili, Albini, Antisti, Treboni i Erenuci (o, més rarament, any 375 ab urbe condita o de la fundació de la ciutat). L'ús del nom «379 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1]
Esdeveniments
[modifica]Antiga Grècia
[modifica]- Leontiades, un polític del partit aristocràtic de Tebes s'havia apoderat del poder amb ajuda d'Esparta. Mentrestant els exiliats demòcrates Cefisòdor, Meneclides, Damòclides i Fil·lides dirigits per Pelòpides, van preparar un cop i es van presentar a la casa de Leontiades mentre Mel·ló i altres ho feien a la casa d'Àrquias, el tirà imposat per Esparta. Pelòpides i els seus van entrar amb dificultat i Leontiades va aconseguir matar a Cefisòdor, el primer en entrar, però després d'una obstinada lluita va morir a mans de Pelòpides.[2]
- Pelòpides i Caró, un tebà que s'havia arriscat acollint a casa seva als exiliats abans de la mort de Leontiades, són nomenats beotarques.[3]
- Polibiades, general espartà, dirigeix l'exèrcit després de la mort per unes febres del rei Agesípolis I, i ocupa la ciutat d'Olint.[4][5]
- Cal·lístrat d'Afidnes, un orador i polític atenenc, va enviar una ambaixada a Tebes per alertar Leontiades d'un possible intent contra Cadmea per part dels exiliats sota el comandament de Pelòpides.[6]
Antiga Roma
[modifica]- Aquest any són elegits tribuns amb potestat consular: Publi Manli Capitolí, Gneu Manli Vulsó, Luci Juli Jul, Gai Sextili, Marc Albini, Luci Antisti i Publi Treboni. Segons Titus Livi aquell any hi va aver tres tribuns patricis i tres de plebeus.[7] Diodor de Sicília n'afegeix un altre a la llista, Gai Erenuci.[8]
- Luci Juli Jul es va quedar a Roma, i el comandament de la campanya contra els volscs es va encarregar, a través d'un procediment extraordinari, a Publi Manli Capitolí i a Gneu Manli Vulsó, dos comandants encara inexperts. La campanya no va acabar amb una derrota completa gràcies al valor dels soldats romans.[9]
- Túsculum, junt amb les ciutats de Gabínia i Labicum, va acusar Praeneste d'usurpació de terres i va demanar un veredicte de culpabilitat; però el Senat Romà va rebutjar les demandes de Túsculum i les altres ciutats, i va donar la raó a Praeneste. Això va fer canviar a Túsculum de bàndol.[10]
- La ciutat de Praeneste s'aixeca contra Roma.[11]
Referències
[modifica]- ↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.
- ↑ Plutarc. Vides paral·leles: Pelòpides, IX, 61
- ↑ Xenofont. Hel·lèniques, V, 4
- ↑ Xenofont. Hel·lèniques, V, 3
- ↑ Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XV, 23
- ↑ Xenofont. Hel·lèniques, II, 4
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, VI, 3, 30
- ↑ Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XV, 51
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, VI, 3, 31
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, IV, 47
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, VI, 4