23 d'abril
| << | Abril 2024 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 |
| 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 |
| 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 |
| 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 |
| 29 | 30 | |||||
| Tots els dies | ||||||
El 23 d'abril és el cent tretzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent catorzè en els anys de traspàs. Queden 252 dies per finalitzar l'any.
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- 1810 - Margalef (Torregrossa) (Pla d'Urgell): les tropes catalanes van perdre la batalla de Margalef quan intentaven trencar el setge de Lleida durant la guerra del Francès.[1]
- 1853 - Fundació de l'Orfeó Barcelonès.[2]
- 1881 - Barcelona: S'hi inaugura el Teatre Líric-Sala Beethoven, a l'Eixample barceloní, propietat d'Evarist Arnús.[3]
- 1905 - Barcelona: Es fa l'acte de col·locació de la primera pedra del Palau de la Música, que ha de ser la seu de l'Orfeó Català.[4]
- 1925 - Francesc Macià emet l'Emprèstit Pau Claris per a finançar la invasió des de Prats de Molló.
- 1945 - Barcelona: Apareix penjada una gran senyera clandestina a les torres de la Sagrada Família.[5][6]
- 1962 - Barcelona: es publica el primer volum d'Edicions 62: Nosaltres, els valencians de Joan Fuster.[7]
- 1976 - Barcelona: s'hi publica el primer número del diari Avui.[8]
- 1993 - Barcelona: s'hi publica el primer número de la revista Enderrock.[9]
- 2014 - Inici de les emissions regulars del canal El Punt Avui TV.
- Resta del món
- 1016 - Londres, Anglaterraː Edmund II Ironside esdevé rei dels anglesos.[10]
- 1229 - Alfons IX de Lleó pren la ciutadella de Càceres després d'anys de setges.[11]
- 1521 - Els comuners són derrotats a Villalar de los Comuneros per les tropes de Carles I durant la Guerra de les Comunitats de Castella.
- 1848 - Segona República francesa, eleccions generals a França per l'Assemblea Nacional Constituent, amb una majoria dels conservadors.[12]
- 1909 - L'Hareket Ordusu arriba a Istanbul per a reprimir l'aixecament del 1r cos de l'exèrcit turc aconseguint-ho l'endemà.
- 1920 - Ankara, Turquia: Es reuneix per primer cop la Gran Assemblea Nacional de Turquia.
- 1944 - Camp de concentració de Mauthausen-Gusen, Àustria: Josep Ester Borràs, àlies Minga, manyà i dirigent anarquista de la CNT del Berguedà és internat en el camp de concentració de Mauthausen.
- 2001 - Madrid: Joan Carles de Borbó declara: «Nunca fue la nuestra lengua de imposición, sino de encuentro. A nadie se le obligó nunca a hablar en castellano. Fueron los pueblos más diversos quienes hicieron suyo, por voluntad libérrima, el idioma de Cervantes.»
- 2005 es penja el primer vídeo a Youtube.[13]
- 2009 S'allibera la versió 9.04 d'Ubuntu, una de les distribucions més populars del sistema operatiu GNU/Linux, també en català. El seu nom de codi és Jaunty Jackalope.
Naixements
[modifica]- Països Catalans
- 1896 - Cubelles (el Garraf): Charlie Rivel, pallasso (m. 1983).[14]
- 1897 - Valènciaː Pepita Roca Salvador, guitarrista valenciana (m. 1956).[15]
- 1907 - Sabadell: Pau Alguersuari i Pascual, industrial, teòric tèxtil i inventor català.
- 1924 - Barcelona: Jordi Carbonell i de Ballester, polític i filòleg català (m. 2016).[16]
- 1943 - Barcelona: Carmen Cervera, baronessa Thyssen-Bornemisza, filantropa catalana que havia estat model i actriu.
- 1957 - Barcelona: Jordi Martínez de Foix i Llorenç, militant independentista i socialista català, mort en manipular un explosiu (m. 1978).
- 1977 - Palma: Llucia Ramis i Laloux, periodista i escriptora.[17]
- 1988 - Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental: Marta Palau, esquiadora catalana.[18]
- Resta del món
- 1522 - Florènciaː Caterina de Ricci, religiosa dominica i autora mística italiana, venerada com a santa per l'Església catòlica (m. 1590).[19]
- 1723 - Worcester: Hannah Snell, dona anglesa que, fent-se passar per home, va ser militar, amb el nom de James Gray (m. 1792).[20]
- 1791 - Cove Gap, Pennsilvània, EUA: James Buchanan, diplomàtic i 15è president dels EUA (m. 1868)[21]
- 1794 - Shaoyang, Hunan (Xina): Wei Yuan, historiador, geògraf, filòsof i escriptor xinès (m. 1857).[22]
- 1804 - Estocolm: Marie Taglioni, primera ballarina de dansa clàssica (m. 1884).[23]
- 1828 - Dresden, Regne de Saxònia: Albert I de Saxònia, rei de Saxònia des de l'any 1873 i fins a 1902, any de la seva mort.
- 1858 -
- Kiel, Alemanya: Max Planck, físic, autor de la teoria quàntica. (m. 1947).[24]
- Mangalore, Índiaː Ramabai Medhavi, reformadora social índia (m. 1922).[25]
- 1864 - Centoː Maria Majocchi, coneguda també com a Jolanda, escriptora i periodista italiana (m. 1917).[26]
- 1867 - Silkeborg (Dinamarca): Johannes Andreas Grib Fibiger, metge danès, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1926 (m. 1928)[27]
- 1876 - Hèlsinkiː Aino Ackté, soprano finlandesa (m. 1944).[28]
- 1877 - San Francisco (EUA): Liao Zhongkai (xinès simplificat: 廖仲恺)) polític i financer xinès. Va ser un dels fundadors del la Tongmenghui i líder destacat del Guomintang (m. 1925).[29]
- 1891 - Sontsovka, prop de Donetsk, regió de Bakhmutsk, districte d'Ekaterinoslav (Ucraïna): Serguei Prokófiev, compositor i pianista rus (m. 1953).[30]
- 1897 - Toronto (Canadà): Lester Bowles Pearson, diplomàtic i polític canadenc, Premi Nobel de la Pau de l'any 1957 (m. 1972).[31]
- 1899 - Klippan, Suècia: Bertil Ohlin, economista guardonat amb el Premi Nobel d'Economia el 1977 (m. 1979).[32]
- 1902 - Reykjavík, (Islàndia): Halldór Kiljan Laxness, escriptor islandès, Premi Nobel de Literatura de 1955 (m. 1998).
- 1918 - Paris, França: Maurice Druon, polític i escriptor francès, Premi Goncourt 1948. (m. 2009).[33]
- 1924 - Pula, Croàcia (abans Itàlia): Rossana Rossanda, periodista i política italiana.[34]
- 1926 - Brooklyn, Nova York, Estats Units: James Patrick Donleavy, escriptor estatunidenc nacionalitzat irlandès (m. 2017).[35]
- 1928 - Santa Monica, Califòrnia, Estats Units: Shirley Temple, actriu i diplomàtica estatunidenca.[36]
- 1930 - Roma, Itàlia: Silvana Mangano, actriu de cinema italiana.
- 1936 - Vernon, Texas, Estats Units: Roy Orbison, cantant i compositor, pioner del rock and roll (m. 1988).
- 1947 - Cookstown: Bernadette Devlin, política i activista pels drets civils irlandesa, ha estat membre del Parlament del Regne Unit.[37]
- 1948 - Verneuil-sur-Avre, França: Pascal Quignard, escriptor francès, Premi Goncourt de l'any 2002.[38]
- 1954 - Flint, Michigan, Estats Units: Michael Moore, director de cinema i escriptor estatunidenc.
- 1955 - Perth, Austràlia Occidental: Judy Davis, actriu australiana de cine, teatre i televisió.
- 1956, Washington D. C.ː Caroline Thompson, novel·lista, guionista, directora i productora americana.[39]
- 1962 - Ayrshire, Escòcia: Elaine Smith, actriu escocesa.
- 1964 - Qiryat Bialiq, Israel: Aviv Kochavi, militar israelià. Cap de l'Estat Major de les Forces de Defensa d'Israel desde 2019.[40]
- 1976 - Madridː Pasión Vega, cantant espanyola.[41]
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- 1735 - Valènciaː María Egual Miguel, poeta i dramaturga valenciana (n. 1655).[42]
- 1872 - Barcelona: Francesc Xavier Llorens i Barba fou un filòsof català (n. 1820).[43]
- 1932 - Barcelona: Montserrat Planella i Poletti, pintora catalana (n. 1878).[44]
- 1970 - Barcelonaː Ignàsia Salvans i Casas, metgessa especialitzada en ginecologia i farmacèutica (n. 1904).[45]
- 1981 - Llofriu, Baix Empordà: Josep Pla, escriptor català (n. 1897).[46]
- 1999 - Figueres, Alt Empordà: Maria Àngels Anglada i d'Abadal, poeta, novel·lista.[47]
- 2014 - Tortosa: Gerard Vergés i Príncep, farmacèutic, professor universitari, poeta i assagista català (n. 1931).[48]
- 2014 - Barcelona: Antoni Maria Oriol Tataret, professor de teologia, especialista en Doctrina Social de l'Església i activista de la Federació de Cristians de Catalunya.
- 2015 - Girona, el Gironès: Ricard Masó i Llunes, geògraf, aparellador, polític i activista cultural (n. 1936).
- 2016 - Barcelona: Esteve Polls i Condom, actor i director teatral.[49]
- 2020 - Premià de Marː Alícia Guri i Canivell, jugadora de tennis i tennis de taula catalana.[50]
- Resta del món
- 303 - Nicomèdia, Capadòcia: Sant Jordi, en ser martiritzat (data tradicional).
- 1016 - Londres (Anglaterra): Etelred l'Indecís o Etelred II, rei dels anglesos del 978 a 1014 (n. ca. 968).
- 1200 - Fujian (Xina): Zhu Xi, erudit xinès del temps de la dinastia Song que va arribar a ser un dels més importants neoconfucianistes. (n. 1130).[51]
- 1554 - Venèciaː Gaspara Stampa, poeta italiana del Cinquecento venecià. (n. 1523).[52]
- 1616 -
- Còrdova, Espanya: Inca Garcilaso de la Vega, escriptor i historiador peruà.
- Stratford-upon-Avon, Regne d'Anglaterra: William Shakespeare, escriptor i dramaturg anglès (segons el calendari julià vigent en aquella època: correspon al 3 de maig del calendari gregorià) (n. 1564).[53]
- 1780 - Dresdenː Maria Antònia de Baviera, compositora i mecenes alemanya (n. 1724).[54]
- 1850 -Cockermouth, Cúmbria, Anglaterra: William Wordsworth, poeta romàntic anglès (n. 1770).[55]
- 1941 - Alingsås, Suècia: Karin Boye, poetessa i novel·lista sueca (n. 1900).
- 1951 - Evanston, Illinois (EUA): Charles Gates Dawes, advocat i polític estatunidenc, Premi Nobel de la Pau de 1925 (n. 1865).
- 1952 - Nova York: Elisabeth Schumann, soprano lírica alemanya molt apreciada per la puresa de la seva veu cristal·lina (n. 1888).
- 1956 - Roma, Itàlia: Giuseppe Capograssi, jurista i filòsof del dret (n. 1889).[56]
- 1966 - El Caire, Egipte: Neima Akef, actriu de l'època daurada del cinema i ballarina de dansa del ventre (n. 1932).
- 1967 - Madrid (Espanya): Edgar Neville, escriptor, dramaturg i director de cinema madrileny (n. 1899).
- 1969 - Xangai (Xina): Zheng Junli, actor, guionista i director de cinema xinès (n. 1911).[57]
- 1985 - Woodland Hills (Los Angeles): Kent Smith, actor estatunidenc.
- 1986 - Nova York (EUA), Harold Arlen, compositor de cinema estatunidenc (n. 1905).[30]
- 1990 - Ronco sopra Ascona, Suïssa: Paulette Goddard, actriu estatunidenca (n. 1911).
- 1996 - Londres: Pamela Lyndon Travers, escriptora australiana, autora de Mary Poppins.[58]
- 1997 - Brisbaneː Dorothy Hill, geòloga i paleontòloga australiana, primera presidenta de l'Acadèmia Australiana de Ciències (n. 1907).[59]
- 1999 - Los Angelesː Melba Liston, trombonista, arranjadora i compositora de jazz estatunidenca (n. 1926).[60]
- 2007 - Rússia: Borís Ieltsin, president de Rússia.
Festes i commemoracions
[modifica]- Dia festiu de Sant Jordi: patró de la Cavalleria i de diversos països i poblacions: Catalunya, Aragó, Portugal, Anglaterra, Lituània, Rússia, Geòrgia, Geòrgia (EUA); Alcoi, Banyeres de Mariola, Gènova, Reggio de Calàbria, Càceres, i Moscou.
- Celebració de la Diada de Sant Jordi a Catalunya.
- Festa Nacional d'Anglaterra.
- Diada Nacional de l'Aragó.
- Dia de Castella i Lleó.
- Segons la UNESCO és la Diada del llibre.
- Onomàstica: sants Jordi; Fèlix, Fortunat i Aquil·leu de Valença, màrtirs llegendaris; Gerard de Toul, bisbe; Adalbert de Praga, bisbe; beats Gil d'Assís, franciscà, i Gil de Saumur, bisbe, franciscà; beata Elena d'Udine, agustina; beata Teresa Maria de la Creu, carmelitana.
Referències
[modifica]- ↑ «batalla de Margalef | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 abril 2020].
- ↑ «Història». Orfeó Barcelonès. Arxivat de l'original el 2020-08-13. [Consulta: 29 abril 2020].
- ↑ Tierz, Carme; Muniesa, Xavier. Barcelona, ciutat de teatres. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2013, p. 205. ISBN 978-84-8330-750-2.
- ↑ Frigola, Joan Àngel. «El Palau de la Música Catalana». Sortides amb gràcia, 20-09-2013. [Consulta: 23 novembre 2020].
- ↑ Fabre, Jaume; Huertas Claveria, Josep Maria. Noticiari de Barcelona. Barcelona: La Campana, 1991. ISBN 84-86491-60-6.
- ↑ Díaz i Esculies, Daniel. L'oposició catalanista al franquisme: el republicanisme liberal i la nova oposició (1939-1960) [Consulta: 8 abril 2020].
- ↑ «Edicions 62 | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 abril 2020].
- ↑ «Avui | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 abril 2020].
- ↑ «Enderrock al Twitter», 23-04-2021. [Consulta: 30 desembre 2022].
- ↑ Phillips, Charles Stanley. Encyclopædia Britannica (en anglès). 11a. Chisholm, Hugh (ed.); Cambridge University Press, 1911, p. 948.
- ↑ «Alfonso IX, reconquistador de la ciudad de Cáceres» (en castellà). El Periódico de Extremadura, 17-04-2013. [Consulta: 22 abril 2020].
- ↑ Kinder, Hermann, 1920-1968.. Atlas histórico mundial. II, De la Revolución Francesa a nuestros días. 19a. ed. corregida y ampliada. Madrid: Akal, 1996. ISBN 84-460-2459-4.
- ↑ «YouTube | History, Founders, & Facts» (en anglès). [Consulta: 27 abril 2020].
- ↑ «Charlie Rivel | enciclopèdia.cat». [Consulta: 23 abril 2020].
- ↑ «Pepita Roca». Càtedra de guitarra Rosa Gil. Arxivat de l'original el 2022-07-06. [Consulta: 20 març 2022].
- ↑ «Jordi Carbonell i de Ballester». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Llucia Ramis i Laloux | enciclopèdia.cat». [Consulta: 22 abril 2020].
- ↑ «Biografía de Marta Palau Barquero». RFEDI - Real Federación Española de Deportes de Invierno. [Consulta: 1r març 2023].
- ↑ «Saint Catherine» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 28 febrer 2022].
- ↑ Walker, Richard. The Female Soldier: The Surprising Life and Adventures of Hannah Snell (en anglès). Lulu.com, 2019-08-20. ISBN 978-0-359-86660-1.
- ↑ «James Buchanan | Facts & Accomplishments» (en anglès). [Consulta: 28 abril 2020].
- ↑ Schirokauer, Conrad.. Breve historia de la civilizacion china. Barcelona: Ediciones Bellaterra, 2011. ISBN 978-84-7290-555-9.
- ↑ «TAGLIONI in "Dizionario Biografico Treccani"» (en italià). [Consulta: 28 abril 2020].
- ↑ «Max Plank. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «Pandita Ramabai “Mary” Dongre Medhavi Saraswati» (en anglès). Find a Grave. [Consulta: 14 febrer 2021].
- ↑ «Maria Majocchi Plattis detta Jolanda (1864 - 1917)». Comune di Cento, 01-02-2018. [Consulta: 8 juny 2020].
- ↑ «Johannes Fibiger. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: abril 2020].
- ↑ Rescigno, Eduardo. Vivaverdi: dalla A alla Z Giuseppe Verdi e la sua opera (en italià). Bur, 2012-11-07. ISBN 978-88-586-3902-3.
- ↑ Paulès, Xavier. La République de Chine : 1912-1949, 2019. ISBN 978-2-251-44945-6.
- ↑ 30,0 30,1 Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8.
- ↑ «Lester Bowles Pearson» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «Bertil Ohlin. Facts» (en anglès). the Nobel Prize. [Consulta: abril 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Maurice Druon» (en francès). [Consulta: 17 abril 2020].
- ↑ Mateos-Vega, Mónica. «Rossana Rossanda será recordada como un potente faro de la izquierda italiana» (en castellà). La Jornada. Cultura, 21-09-2020. [Consulta: 8 febrer 2024].
- ↑ Universalis, Encyclopaedia.. Dictionnaire des litteratures de langue anglaise : (les dictionnaires d'universalis).. [Place of publication not identified]: Primento Digital Publishi, 2015. ISBN 2-85229-136-3.
- ↑ «Shirley Temple» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Bernadette Devlin | enciclopèdia.cat». [Consulta: 28 febrer 2022].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Pascal Quignard» (en francès). [Consulta: 17 abril 2020].
- ↑ SensaCine. «Caroline Thompson» (en castellà). [Consulta: 25 febrer 2021].
- ↑ «New Israeli Military Chief Aviv Kochavi Vows to Make IDF 'Deadly, Efficient Army'» (en anglès). Haaretz, 15-01-2019. [Consulta: 3 agost 2022].
- ↑ Cubillo, Oscar. «Pasión Vega, íntima en Santurtzi» (en castellà). El Correo, 25-05-2019. [Consulta: 23 febrer 2021].
- ↑ «Anna María Egual y Miguel». Real Academia de la Historia. [Consulta: 16 gener 2021].
- ↑ «Francesc Xavier Llorens i Barba | enciclopèdia.cat». [Consulta: 23 abril 2020].
- ↑ «Edición del domingo, 24 abril 1932, página 1 - Hemeroteca - Lavanguardia.es». [Consulta: 20 maig 2020].
- ↑ «Ignàsia Salvans i Casas». Metges Catalans. [Consulta: 8 abril 2021].
- ↑ «Josep Pla i Casadevall | enciclopèdia.cat». [Consulta: 20 abril 2020].
- ↑ «Maria Àngels Anglada i d'Abadal | enciclopèdia.cat». [Consulta: 20 abril 2020].
- ↑ «Gerard Vergés i Príncep | enciclopèdia.cat». [Consulta: 23 abril 2020].
- ↑ «Esteve Polls i Condom | enciclopèdia.cat». [Consulta: 20 abril 2020].
- ↑ «"Presents", el coronavirus amb noms i cognomsː 3. Alícia Guri, d'Argentona a Wimbledon». CCMA. [Consulta: 22 maig 2024].
- ↑ Chaussende, Damien, 1977- .... La Chine au XVIIIe siècle : l'apogée de l'empire sino-mandchou des Qing. París: Les Belles lettres, impr. 2013. ISBN 978-2-251-41051-7.
- ↑ Reichenbach, Giulio. «STAMPA, Gaspara» (en italià). Treccani. Enciclopedia Italiana (1936). [Consulta: 15 febrer 2024].
- ↑ Bew Spencer, Terence John; Russell Brown, John. «William Shakespeare» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 11-03-2020. [Consulta: abril 2020].
- ↑ Torrico, Eduardo. «Maria Antonia Walpurgis: una ilustrada en el más injusto olvido» (en castellà). Revista Scherzo, 18-07-2020. [Consulta: 15 maig 2024].
- ↑ Parrish, Stephen Maxfield. «William Wordsworth» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 03-04-2020. [Consulta: abril 2020].
- ↑ Frosini, Vittorio. «Capograssi, Giuseppe» (en italià). Dizionario Biografico degli Italiani, 1975. [Consulta: abril 2020].
- ↑ Planas Penadés, Ricard. Historia del cine chino. Primera edición: Febrero 2019, 2019. ISBN 978-84-17418-45-8.
- ↑ «P.L. Travers» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 01-06-2024. [Consulta: 18 juliol 2024].
- ↑ Campbell, KSW; Jell, JS. «Dorothy Hill 1907-1997» (en anglès). Australian Academy of Science. [Consulta: 2 març 2022].
- ↑ «Obituary: Melba Liston» (en anglès). The independent, 26-04-1999. [Consulta: 24 febrer 2024].
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:23 d'abril.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 23 d'abril