20 de juny
| << | Juny 2024 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | |||||
| 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 |
| 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 |
| 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 |
| 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 |
| Tots els dies | ||||||
El 20 de juny és el cent setanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-dosè en els anys de traspàs. Queden 194 dies per a finalitzar l'any.
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- 1705 - Gènova, Ligúria: En el marc de la Guerra de Successió, Antoni de Peguera, en nom de Catalunya, i Mitford Crowe, plenipotenciari de la reina Anna d'Anglaterra, signen el pacte pel qual els anglesos donen suport als catalans partidaris de l'arxiduc Carles d'Àustria.[1]
- 1808 - Girona: l'exèrcit espanyol guanya el primer setge de Girona de 1808 i l'exèrcit napoleònic es retira durant la guerra del Francès.
- 1931 - Vall de Núria, Queralbs, Ripollès: la Ponència Redactora de l'Avantprojecte de l'Estatut de Catalunya, presidida per Jaume Carner enllesteix la feina.
- 1983 - Primera emissió de Catalunya Ràdio
- 2002 - Catalunya: vaga general contra la política econòmica del govern espanyol.
- Resta del món
- 451: una coalició romana liderada pel general Flavi Aeci i el rei visigot Teodoric I derrota l'aliança dels huns comandada pel rei Àtila en la batalla de Châlons (o dels camps Catalàunics).
- 1520 - Camp del Drap d'Or, final de la trobada diplomàtica celebrada entre els reis d'Anglaterra i França.
- 1870 - París: acaba la publicació en fulletó de Vint mil llegües de viatge submarí de Jules Verne.
- 2002 - Espanya: Vaga General contra la política econòmica del govern del PP.
- 2006 - Dallas, Texas, EUA: Els Miami Heat derroten per 4-2 als Dallas Mavericks en les finals de l'NBA.
- 2010 - Acord estratègic entre Eusko Alkartasuna i l'esquerra abertzale
Naixements
[modifica]- Països Catalans
- 1774 - Montbrió del Camp: Lluïsa Dalmau i de Falç, abadessa de Vallbona de les Monges.[2]
- 1861 - Barcelona: Adela Clemente i Ferran, actriu catalana (m. 1910).[3]
- 1895 - Palma, Mallorca: Emili Darder i Cànaves, darrer batle republicà de Palma (m. 1937).
- 1940 - Barcelona: Josep Maria Benet i Jornet, dramaturg i guionista català.
- 1952 - Barcelonaː Rosa Novell i Clausells, actriu i directora escènica catalana (m. 2015).[4]
- 1954 -
- Barcelonaː Georgina Cisquella, periodista i guionista de documentals.[5]
- Barcelonaː Anna Rosa Cisquella, actriu, directora i productora teatral.[5]
- 1976 - Caldes d'Estracː Alícia Romero Llano, política catalana, que ha estat diputada al Parlament de Catalunya.[6]
- Resta del món
- 1725, Saragossa (Espanya): Joaquín Ibarra, impressor espanyol, el més rellevant del seu temps (m. 1785).
- 1819, Colònia, Regne de Prússia: Jacques Offenbach, compositor francoalemany (m. 1880).[7]
- 1833, Baiona (França): Léon Bonnat, pintor francès (m. 1922).[8]
- 1861, Eastbourne, Anglaterra: Frederick Gowland Hopkins, bioquímic i metge anglès, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1929 (m. 1947).[9]
- 1884, Nashville, Tennesseeː Mary R. Calvert, calculadora astronòmica i astrofotògrafa estatunidenca (m. 1974).[10]
- 1887, Hannover (Alemanya): Kurt Schwitters, artista alemany, pintor, escultor, poeta sonor i grafista (m. 1948).[11]
- 1891, Marigliano, Nàpols: Giannina Arangi-Lombardi, important soprano associada amb el repertori italià (m. 1951).[12]
- 1905, Nova Orleans: Lillian Hellman, dramaturga i guionista estatunidenca (m. 1984).[13]
- 1915, Xangai, Xina: Terence Young, guionista i director de cinema britànic.
- 1920, Abeokuta, Nigèria: Amos Tutuola, escriptor nigerià (m. 1997).[14]
- 1928, Brooklyn, Nova York, Estats Units: Martin Landau, actor estatunidenc.
- 1929, Filadèlfia, Estats Units: Edith "Edie" Windsor, activista nord-americana pels drets LGBT i gerent de tecnologia a IBM.
- 1930, Falenty, Varsòvia (Polònia): Magdalena Abakanowicz, destacada escultora i artista de l'escola polonesa del tapís (m. 2017).[15]
- 1931,
- Grapevineː Mary Lowe Good, química inorgànica que realitzà recerca industrial (m. 2019).[16]
- Lowell, Massachusettsː Olympia Dukakis, actriu estatunidenca guanyadora d'un Oscar i d'un Globus d'Or.[17]
- 1940, Buenos Aires: Mario Paoletti, escriptor, periodista i literat resident a Toledo, Espanya.
- 1942:
- - Inglewood, Califòrnia, EUA: Brian Wilson, músic, cantant, compositor i productor musical nord-americà, líder i cofundador dels Beach Boys.[18]
- Jiahe, Hunan, Xina: Gu Hua, escriptor xinès, Premi Mao Dun de Literatura de l'any 1982.[19]
- 1949, Tuskegee, Alabama (EUA): Lionel Richie, cantant i músic de soul estatunidenc.[20]
- 1952, Saint Louis, Missouri (EUA): John Goodman, actor estatunidenc.[21]
- 1963, Écija, Sevilla: Mercedes Alaya Rodríguez, jutgessa espanyola.[22]
- 1967, Roma, Angela Melillo: una actriu italiana.
- 1976, Brasil: Juliano Haus Belletti, futbolista.
- 1978, North Uist, Escòcia)ː Julie Fowlis, cantant escocesa de folk i música celta, que canta principalment en gaèlic escocès.[23]
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- 1904 - Barcelona: Valentí Almirall i Llozer, advocat, periodista i polític català, considerat com a pare del catalanisme modern (n. 1841).
- 1937 - província de Madrid: Andreu Nin, líder del Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM), probablement assassinat per agents soviètics (n. 1892).
- 1939 - Sant Adrià del Besòsː Dolors Giorla Laribal, mestressa de casa catalana, afusellada al Camp de la Bota, víctima de la repressió franquista. (n. 1912) [24]
- 1958 - París: Joan Estelrich i Artigues, escriptor i polític mallorquí.
- 1974 - l'Alguer, Sardenya: Rafael Catardi i Arca, escriptor alguerès.
- 2022 - Barcelona: Jordi Bonet i Armengol, arquitecte i dirigent de l'escoltisme català (n. 1925).
- Resta del món
- 1597, Nova Terra: Willem Barentsz, navegant i explorador dels Països Baixos.
- 1787 - Londres: Karl Friedrich Abel, compositor alemany (n. 1723).[7]
- 1883 - París: Gustave Aimard, escriptor de novel·les d'aventures.
- 1894 - Saint-Denis, la Réunion: Hilaire Gabriel Bridet, meteoròleg i militar francès.[25]
- 1908 - Madrid: Federico Chueca, compositor espanyol (n. 1846).
- 1909 - Pärnu (Estònia): Fiódor Fiódorovitx Màrtens, diplomàtic i jurista rus (63 anys).
- 1915 - Berlín (Imperi Germànic): Emil Rathenau ,empresari alemany. La seva figura tingué una gran prominència en el desenvolupament de la indústria elèctrica a Europa (n. 1838).[26]
- 1933 - Moscou: Clara Zetkin, política socialista alemanya (75 anys).[27]
- 1936 - Hertfordː Margaret Jane Benson, botànica i professora d'universitat britànica (n. 1859).[28]
- 1940 - camp de batalla, durant la Segona Guerra Mundial als voltants de Saumur. Jehan Alain, compositor i organista francès (n. 1911).[7]
- 1956 - Füssenː Minnie Nast, soprano alemanya (n. 1874)[29]
- 1958 - Colònia (Alemanya): Kurt Alder, químic alemany, Premi Nobel de Química de l'any 1950 (n. 1902).[30]
- 1963 - Madrid: Manuel Benedito Vives, pintor valencià, perpetuador de l'escola valenciana del segle xix (87 anys).
- 1965 - Nova York (EUA): Bernard Baruch, financer americà, inversor, filantrop, estadista i consultor polític (n. 1870).[31]
- 1996 - Múrciaː Elisa Séiquer, escultora espanyola (n. 1945).[32]
- 2005 - Dallas, Texas (EUA): Jack Kilby, enginyer estatunidenc, Premi Nobel de Física de l'any 2000 (n. 1923).[33]
- 2015 - Nova York: Miriam Schapiro, artista feminista estatunidenca (n. 1923).[34]
Festes i commemoracions
[modifica]- Sants al Martirologi romà (2011): Florentina de Cartagena verge (636); Metodi d'Olimp, bisbe i màrtir (312); Edburga de Caistor, verge (s. VII); Gobà de Laon, eremita (670); Silveri I papa; Bagnus de Thérouanne (710); Hèlia d'Öhren, abadessa (750); Adalbert de Magdeburg, bisbe (981); sant Joan de Matera, fundador de l'Orde de Pulsano (1139).
- Beats: Margarete Ebner, dominica (1351); Dermot O'Hurley, bisbe i màrtir, i Màrtirs de Dublín (1584); Francisco Pacheco i màrtirs jesuïtes de Nagasaki (1626); Thomas Whitbread, William Harcourt, John Fenwich, John Gavan i Tony Turner, jesuïtes màrtirs (1679).
- Sants: Novat de Roma, sant llegendari (151); Pau i Ciríac de Tomi, màrtirs; Macari de Petra (350); Genulf de Caors, bisbe; Latuí de Séez, bisbe; Lucà de Sabiona, sant llegendari; Guibsech de Cluain-Bairenn; a Anglaterra i Gal·les; Maximí de Tongeren, bisbe i màrtir: Albà de Saint-Albans i Eduard el Màrtir, rei.
- Beats: Bertold de Scheda, premonstratenc (1230); Benigna de Wroclaw, monja (1241); Menric de Lübeck, canonge i eremita (1265); Miquel Pagès, dominic; Margarete Ebner, dominica (1351); Margaret Ball, màrtir (1584).
- Venerats a l'Orde de la Mercè: beats Martín de Ágreda (1280); Luis Matienzo (1579).
Església Copta
[modifica]- 13 Baoni: commemoració de Sant Gabriel arcàngel, Joan II de Jerusalem, bisbe.
Església Ortodoxa (segons el calendari julià)
[modifica]- Se celebren els corresponents al 3 de juliol del calendari gregorià.
Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià)
[modifica]Corresponen al 7 de juny del calendari julià litúrgic:
- Sants Pancraç, Èsia i Susanna de Taormina, màrtirs (s. I); Teòdot, Tecusa i màrtirs d'Ancira, màrtir (303); Ciríaca, Calèria i Maria de Cesarea, màrtirs (305?); Marcel·lí I, papa de Roma (304), amb Claudi, Quirí i Antoní; Potamiena d'Alexandria, màrtir (304); Marcel I, màrtir i bisbe de Roma, amb: Sisínic, Ciríac i Llarg, i Priscil·la i Lucina de Roma, i Esmeragde, Apronià, Sadurní, Pàpies, Maur i Crescentià, i Artèmia (309); Daniel de Scetes, anacoreta (420); Zenaida de Cesarea, màrtir; Licarió d'Hermòpolis; Àntim el Hieromonjo; Sebastià el Taumaturg; Panagis i Paisi de Cefalònia; Antoni de Kensk, monjo (1634); mort d'Antoni Ivànovitx de Valaam, foll per Crist (1832); Andrònic de Perm, màrtir (1918), amb Alexandre, Aleix, Alexandre, Valentí, Benjamí i Víctor, Alexandre, Pau, Vladímir i Ignasi, Miquel, Nicolau, Pau, Alexandre, Nicolau, Gregori, Atanasi i Alexandre, preveres màrtirs; Nicolau i Pater, preveres màrtirs (1919); Esteve, monjo; Sants Pares d'Ivanov; Tarasi i Joan, màrtirs.
Església Evangèlica d'Alemanya
[modifica]- Johann Georg Hamann, teòleg.
Notes
[modifica]- ↑ Avui, Efemèrides, 20 de juny
- ↑ Piquer i Jover, Josep Joan. Abaciologi de Vallbona (1153-1977). Santes Creus: Fundació d'Història i Art Roger de Belfort, 1978, pàg. 351-369. ISBN 84-400-5204-9.
- ↑ «Avant Teló. Adela Clemente». La Escena catalana, Núm. 171, 15-01-1910.
- ↑ «Fons Rosa Novell, 1965-2015». CSUC. Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya. Arxivat de l'original el 2020-02-26. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ 5,0 5,1 «Georgina Cisquella» (en castellà). [Consulta: 16 abril 2024].
- ↑ Alícia Romero Llano al web del PSC
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8.
- ↑ Larousse, Éditions. «[https://www.larousse.fr/encyclopedie/peinture/L�on_Bonnat/151219 Encyclopédie Larousse en ligne - Léon Bonnat]» (en francès). [Consulta: 9 juny 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1929» (en anglès americà). [Consulta: 19 juny 2020].
- ↑ «Mary Ross Calvert (1884-1974)». Passport Land. Arxivat de l'original el 2013-10-28. [Consulta: abril 2024].
- ↑ Argan, Giulio Carlo, 1909-1992.. El arte moderno : del Iluminismo a los movimientos contemporaneos. 2a. ed. Tres Cantos (Madrid): Akal, [1998]. ISBN 84-460-0034-2.
- ↑ Hoffmann, Frank. Encyclopedia of Recorded Sound (en anglès). Routledge, 2004-11-12. ISBN 978-1-135-94949-5.
- ↑ «Lillian Hellman | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 abril 2020].
- ↑ «Amos Tutuola | Nigerian author» (en anglès). [Consulta: 20 juny 2020].
- ↑ «Magdalena Abakanowicz | Polish artist» (en anglès). [Consulta: 10 juny 2020].
- ↑ Cavanaugh, Margaret A. «Mary Lowe Good (1931–2019)» (en anglès). Science, 368, 6489, 24-04-2020, pàg. 371–371. DOI: 10.1126/science.abb9780. ISSN: 0036-8075. PMID: 32327588.
- ↑ «Olympia Dukakis». Artium. Biblioteca y Centro de Documentación. [Consulta: 19 abril 2021].
- ↑ «Brian Wilson | American composer, musician, singer, and producer» (en anglès). [Consulta: 19 juny 2020].
- ↑ Lévy, André, 1925-. Dictionnaire de littérature chinoise. París: Presses universitaires de France, 2000. ISBN 2-13-050438-8.
- ↑ «Lionel Richie | Biography, Songs, & Facts» (en anglès). [Consulta: 19 juny 2020].
- ↑ «John Goodman». Encyclopædia Britannica. [Consulta: 4 juny 2022].
- ↑ «Alaya y Núñez Bolaños, las carreras judiciales de dos polos opuestos» (en castellà). La Información, 15-09-2015. [Consulta: 24 abril 2023].
- ↑ «Julie Fowlis Cuilidh» (en anglès). BBC, 2007. [Consulta: 13 octubre 2019].
- ↑ «Dolors Giorla Laribal». Gencat. Banc de la Memòria Democràtica. [Consulta: 26 abril 2024].
- ↑ Fitxa genealògica
- ↑ «Emil Rathenau | German industrialist» (en anglès). [Consulta: 29 juny 2020].
- ↑ Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9.
- ↑ H.E. Fraser & C.J.Cleal, The Contribution of British Women to Carboniferous Palaeobotany during the first half of the 20th Century, in Cynthia V. Burek & Bettie Higgs, The role of Women in the History of Geology, Geological Society of London, 2007 ISBN 9781862392274, p.51-54
- ↑ «MINNIE NAST, Soprano» (en anglès). Great Singers of the Past, 10-10-2017. [Consulta: 26 abril 2021].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1950» (en anglès americà). [Consulta: 19 juny 2020].
- ↑ Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ «Elisa Séiquer - Región de Murcia Digital». [Consulta: 17 juny 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 2000» (en anglès americà). [Consulta: 19 juny 2020].
- ↑ Salus, Carol. «Miriam Schapiro» (en anglès). Jewish Women's Archive, 31-12-1999. [Consulta: 23 setembre 2023].
- ↑ «Kalender - 20. Juni - Ökumenisches Heiligenlexikon» (en alemany). Das Ökumenische Heiligenlexikon. [Consulta: 23 desembre 2011]. Les dates entre parèntesis corresponen a l'any de la mort de la persona citada.
- ↑ Santi, beati e testimoni.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 20 de juny
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:20 de juny.