18a cerimònia dels Premis César
| ||||
Tipus | cerimònia dels Premis César | |||
---|---|---|---|---|
Data | 8 març 1993 | |||
Número d'edició | 18 | |||
Localització | Théâtre des Champs-Élysées (França) | |||
Estat | França | |||
Presentador | Frédéric Mitterrand Arielle Dombasle | |||
Mitjà de comunicació | ||||
Emissora original | France 2 | |||
Retransmès per | ||||
La 18a cerimònia dels Premis César — també coneguts com Nuit des César — que premiava les pel·lícules estrenades el 1992, va tenir lloc el 8 de març de 1993 al Théâtre des Champs-Élysées.[1]
Va ser presidida per Marcello Mastroianni i retransmesa a Antenne 2, presentada per Frédéric Mitterrand Arielle Dombasle i Michel Legrand.[2]
Presentadors i ponents
[modifica]La cerimònia la presenten Frédéric Mitterrand, Arielle Dombasle i Michel Legrand, aquest últim també responsable de la música. Christian Defaye comenta en veu en off.
- Daniel Toscan du Plantier, president de l'Académie des arts et techniques du cinéma
- Marcello Mastroianni, president de la cerimònia
- Victoria Abril, per l'entrega del César al millor director
- Anne Parillaud, per la presentació del César a la millor actriu
- Claudia Schiffer i Patrick Bruel, per la presentació del César al millor actor
- Carole Laure, per la presentació del César a la millor pel·lícula estrangera
- César, per la presentació del César a l’actriu novell
- Catherine Jacob, per la presentació del César al millor actor novell
- Charlotte de Turckheim, pel César a la millor actriu secundària
- Zabou, per la presentació del César al millor actor secundari
- Danièle Thompson, pel premi César al millor guió o adaptació original.
- Marcel Carné, per la presentació del César a la millor primera pel·lícula
- Florence Pernel, pel premi César al millor curtmetratge
- Élizabeth Bourgine, per la presentació del César a la millor edició
- Charlotte Valandrey, per la presentació del César a la millor decoració
- Michèle Laroque, per la presentació del César a la millor fotografia
- Fabienne Babe, per la presentació del César al millor vestit
- Julia Migenes, per la presentació del César a la millor música
- Charlotte Véry, per la presentació del César al millor so
- Michèle Morgan, amb una retrospectiva de François Chalais, per a l'entrega del César Honorari a Jean Marais
- Daniel Toscan du Plantier, per l'entrega del César d'Honor a Gérard Oury
- Philippe Léotard i Frédéric Mitterrand, esquetx sobre la cohabitació que vindrà.[3]
- Pierre Tchernia, en el marc del Primer segle de cinema, ret homenatge a Émile Reynaud que va inventar el praxinoscopi.
- Arielle Dombasle canta amb Michel Legrand My fair lady en homenatge a Audrey Hepburn
Desenvolupament
[modifica]Aquesta cerimònia està marcada per la mort, uns dies abans, de Cyril Collard: la vetllada li va ser dedicada com a director de Les Nuits fauves. Aquesta pel·lícula, que fins aleshores havia aconseguit principalment èxits de crítica, va triomfar a la cerimònia obtenint quatre grans premis. Les votacions es van tancar uns dies abans de la seva mort. Aquests premis permetran que la pel·lícula tingui un gran èxit durant una nova estrena a les sales.[4]
Indoxina, que la premsa havia posat com a favorita per a aquesta cerimònia, encara va guanyar cinc premis i sobretot va rebre, unes setmanes més tard, l'Oscar a la millor pel·lícula estrangera.
Aquesta tarda està marcada per l'entrega d'un César honorífic a Gérard Oury. Aquest últim ret homenatge a Louis de Funès (mort deu anys abans), presentant aquest Cèsar a la dona d'aquest últim.[5]
Una modificació del reglament, revelada el gener de 1993, dos mesos abans de la cerimònia va causar polèmica. A petició del president de la Societat de Directors de Cinema, Denys Granier-Deferre i del president honorari de l'Acadèmia César Robert Enrico, els organitzadors van decidir reservar les nominacions només per a pel·lícules. en llengua francesa, per defensar-se del competència estatunidenca i per "identitat cultural". Només el trofeu de la pel·lícula estrangera no es veurà afectat per aquestes limitacions. Anteriorment, l'acadèmia podia nominar i premiar produccions franceses. Diversos cineastes van protestar, alguns van dimitir de l'acadèmia, impugnant el termini com a tardà, però sobretot el fet que les produccions anglòfones de gran èxit (L'Amant, Bitter Moon, Ferida i 1492: Conquest of Paradise) esdevenen, per tant, inelegibles.[6][7] En reacció, l'Acadèmia va fer marxa enrere, aplicant només aquesta prohibició a la categoria de millor pel·lícula[8][9]
Guanyadors i nominats
[modifica]Els guanyadors s'indiquen en negreta.
Homenatge
|
Referències
[modifica]- ↑ Cerimònia dels César 1993 al web de l'Acadèmia del Cinema Francès
- ↑ fiche de la cérémonie sur l'Inathèque.
- ↑ «Cyril Collard, le triomphe et les larmes». Les Echos, 10-03-1993.
- ↑ Nuit des Césars : la vie des morts Disparu trois jours plus tôt, Cyril Collard a été plébiscité pour " les Nuits fauves ", Le Monde, 13 de març de 1993
- ↑ Gérard Oury, César d'Honneur 1993 a Vimeo
- ↑ «CINEMA Remous aux Césars La décision de réserver les récompenses aux films en français suscite de vives réactions». Le Monde, 12-01-1993.
- ↑ JT du 20 heures de France 2, 11 janvier 1993 a YouTube
- ↑ «Le débat sur la nationalité des films présentés aux Césars». Le Monde, 15-01-1993.
- ↑ «[https;//www.lemonde.fr/archives/article/1993/01/16/cinema-cesars-et-pyrrhus-denouee-par-un-compromis-la-polemique-sur-les-films-tournes-en-anglais-aura-affaibli-les-defenseurs-du-francais_3931317_1819218.html?xtmc=cesars&xtcr=62 CINÉMA. Césars et Pyrrhus. Dénouée par un compromis, la polémique sur les films tournés en anglais aura affaibli les défenseurs du français]». Le Monde, 16-01-1993.