1822
 |
Aquest article (o secció) és manifestament incomplet. |
| Tipus | any civil i any comú que comença en dimarts  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1822 (mdcccxxii) |
| Islàmic | 1238 – 1239 |
| Xinès | 4518 – 4519 |
| Hebreu | 5582 – 5583 |
| Calendaris hindús | 1877 – 1878 (Vikram Samvat) 1744 – 1745 (Shaka Samvat) 4923 – 4924 (Kali Yuga) |
| Persa | 1200 – 1201 |
| Armeni | 1271 |
| Rúnic | 2072 |
| Ab urbe condita | 2575 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments Obres | |
| Segles | |
| segle xviii - segle xix - segle xx | |
| Dècades | |
| 1790 1800 1810 - 1820 - 1830 1840 1850 | |
| Anys | |
| 1819 1820 1821 - 1822 - 1823 1824 1825 | |
Esdeveniments
[modifica]- 7 de setembre: El Brasil declara la seva independència respecte a Portugal.
- D'octubre a desembre: congrés de Verona, o congrés de la Santa Aliança.
- 15 d'agost: Data en que la Regència d'Urgell fou instituïda oficialment, a partir d'una Junta Superior Provisional de Catalunya, i era formada per l'arquebisbe preconitzat de Tarragona, Jaume Creus i Martí, per Bernardo Mozo de Rosales, marquès de Mataflorida, i per Joaquim d'Ibáñez-Cuevas i de Valonga, baró d'Eroles.
- 11 de novembre, la Seu d'Urgell: El general Francisco Espoz e Ilundain (conegut amb el nom d'Espoz y Mina), nomenat capità general de Catalunya, emprengué una campanya ràpida que li permeté d'ocupar la Seu d'Urgell per enderrocar la Regència d'Urgell que passà a Llívia.
Naixements
[modifica]- Països catalans
- Vilassar de Dalt: Benet de Llança i d'Esquivel, escriptor i aristòcrata català.
- La Seu d'Urgell: Guillem d'Areny-Plandolit, noble urgellenc, baró de Senaller i Gramenet, polític i industrial del ferro a Andorra. Va encapçalar la Nova Reforma andorrana de reforma de les institucions andorranes, sent Síndic General.
- Resta del món
- 16 de març, Bordeus, Françaː Rosa Bonheur, artista francesa, animalière (pintora d'animals) i escultora (m. 1899).[1]
- 2 d'abril, Palermː Giuseppina Turrisi Colonna, poetessa civil i revolucionària siciliana i gran erudita (m. 1847).[2]
- 24 d'abril, Eslovàquia: Janko Kráľ poeta romàntic eslovac de la generació de Ľudovít Štúr (m. 1876).[3]
- 26 d'abril, Viena, Imperi Austríac: Maria Carolina de Borbó-Dues Sicílies, princesa d'Orleans.
- 27 d'abril, Point Pleasant, Ohio, EUA: Ulysses Simpson Grant, militar, 18è president dels EUA (m. 1885).[4]
- 19 de març, Kuopio: Ferdinand von Wright, pintor
- 20 de maig, París, França: Frédéric Passy, economista i polític, que promogué el pacifisme, Premi Nobel de la Pau el 1901 (m. 1912).[5]
- 20 de juliol, Heinzendorf, Imperi Austríac: Gregor Mendel, botànic austríac pare de la genètica materialista (m. 1884).[4]
- 31 de juliol, Breslau, Prússia: Ferdinand von Strantz, cantant alemany.
- 4 d'octubre, Delaware (Ohio), EUA: Rutherford Birchard Hayes, advocat, militar i 19è President dels EUA (m. 1893).[6]
- 5 de desembre, Boston, Massachusetts (EUA): Elizabeth Cabot Agassiz, educadora i naturalista nord-americana.[7]
- 10 de desembre, Lieja, Regne Unit dels Països Baixos: César Franck, músic belga, naturalitzat francès (m. 1890).
- 27 de desembre, Dole (Jura), França: Louis Pasteur, químic francès (m. 1895).[8]
- Luis Augusto Rebelo da Silva, escriptor portuguès que va escriure diverses obres sobre la història de Portugal, crítica, assaig i teatre, especialment de caràcter històric.
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- 7 d'agost, València: Antoni Montesinos, mestre de capella i compositor (n. 1745).[9]
- 24 de desembre, Prats de Lluçanès: Francesc Mirambell i Giol, religiós, lexicògraf, historiador i acadèmic.
- Resta del món
- 25 de juny, Königsberg: Ernst Theodor Amadeus Hoffmann, escriptor i compositor alemany (46 anys).
- 25 d'agost, Slough, Anglaterra: William Herschel, astrònom.
- 8 de setembre, Parísː Sophie de Grouchy, filòsofa, escriptora, salonière i traductora francesa del segle xviii (n. 1764).[10]
- 13 d'octubre, Venècia: Antonio Canova, escultor venecià. (n.1757).[11]
- 13 de desembre, Viena: Franz Xaver Gebauer compositor, professor, mestre de capella i director de cors.
- 27 de desembre, Ciutat de Guatemala, Guatemala: Juan José Gerardi Conedera, bisbe guatemalenc
- Konya: Mehmed Said Halet Efendi, polític otomà enemic de l'occidentalització i oposat a la supressió dels geníssers
Referències
[modifica]- ↑ «Rosa Bonheur | enciclopèdia.cat». [Consulta: 24 febrer 2020].
- ↑ Scalessa, Gabriele. «TURRISI COLONNA, Giuseppina» (en italià). Dizionario Biografico Treccani. [Consulta: 26 febrer 2022].
- ↑ «Janko Král' | Slovak author and revolutionary» (en anglès). [Consulta: 28 abril 2020].
- ↑ 4,0 4,1 Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9.
- ↑ «The Nobel Peace Prize 1901» (en anglès americà). [Consulta: 11 maig 2020].
- ↑ «Rutherford B. Hayes | Biography, Presidency, & Facts» (en anglès). [Consulta: 14 octubre 2020].
- ↑ «Elizabeth Cabot Agassiz». Encyclopædia Britannica. [Consulta: 22 juny 2017].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Louis Pasteur» (en francès). [Consulta: 10 desembre 2020].
- ↑ Aviñoa, Xosé. Història de la música catalana, valenciana i balear: Cronologia universal. Barcelona: Ed. 62, 2004, p. 54. ISBN 9788429747003.
- ↑ Hope Spencer, Erika. «Women in the French Revolution: A Resource Guide, Sophie de Condorcet» (en anglès). Library of Congressː Research Guides. [Consulta: 10 juliol 2022].
- ↑ «CANOVA, Antonio in "Dizionario Biografico"» (en italià). [Consulta: 30 octubre 2020].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1822