Đuro Kurepa
Đuro Kurepa (serbi: Ђуро Курепа) (Majske Poljane, 16 d'agost de 1907 - Belgrad, 2 de novembre de 1993) va ser un matemàtic iugoslau.
Kurepa va néixer a Majske Poljane, una localitat avui a Croàcia, en una família de catorze germans dels quals ell era l'últim. Va ser escolaritzat a la seva vila natal, a Glina i a Križevci fins al 1926, quan va ingressar a la universitat de Zagreb per estudiar matemàtiques.[1] Després de graduar-se el 1931, va anar a París on va obtenir el doctorat el 1935 amb una tesi dirigida per Maurice Fréchet[2] en la qual feia per primera vegada un estudi sistemàtic dels arbres transfinits.[3] Des de 1937 fins a 1965 va ser professor de la universitat de Zagreb i a continuació, i fins la seva jubilació el 1977, va ser professor a la universitat de Belgrad; també va ser professor visitant a diferents universitats com Varsòvia, Harvard, Berkeley o Princeton.[4] Va ser editor i dirigent de diferents societats matemàtiques balcàniques i editor de diferents revistes científiques de la regió,[5] a més de liderar el seminari de lògica de Belgrad.[6]
Kurepa va publicar més de dos-cents treballs, entre articles llibres i monografies.[7] La seva obra es caracteritza per una complicada notació i per no ocultar cap de les hipòtesis, conjectures o problemes oberts que van sorgint en les seves exposicions.[8] El seu camp de treball més important van ser els arbres matemàtics i els conjunts parcialment ordenats.[9] També te treballs notables en els camps de la topologia, la teoria axiomàtica de conjunts, l'àlgebra i la teoria de nombres. En aquest darrer camp és recorcat per haver definit la funció factorial esquerre el 1971.[10]
Referències
[modifica]- ↑ Mamuzić, 1994, p. 57.
- ↑ Maplangoto, Marjanović i Todorqević, 2012, p. 52.
- ↑ Kanamori, 2010, p. 18.
- ↑ Maplangoto, Marjanović i Todorqević, 2012, p. 53.
- ↑ Mijajlović, 1995, p. 14.
- ↑ Vakarelov, 1997, p. 487.
- ↑ Kurepa, 1995, p. 2-12.
- ↑ Mijajlović, 2012, p. 19.
- ↑ Mijajlović, 2012, p. 20.
- ↑ Mijajlović, 2012, p. 22.
Bibliografia
[modifica]- Kanamori, Akihiro. «Introduction». A: Matthew Foreman, Akihiro Kanamori (eds.). Handbook of Set Theory (en anglès). Springer, 2010. ISBN 978-1-4020-4843-2.
- Kurepa, Georges «Selected publications of Đuro Kurepa» (en anglès). Publications de l'Institut Mathématique, Vol. 57 (71), 1995, pàg. 2-12. ISSN: 0522-828X.
- Mamuzić, Zlatko P. «Đuro R. Kurepa» (en croat). Математички весник, Num. 201, 1994, pàg. 57-61. ISSN: 0025-5165.
- Maplangoto, Michela; Marjanović, Milosav M.; Todorqević, Stevo «Prof. Dr. Djuro Kurepa» (en bosnià). Nastava Matematike, Num. 243, 2012, pàg. 52-55. ISSN: 0351-4463.
- Mijajlović, Žarko «Đuro Kurepa (1907-1993)» (en anglès). Publications de l'Institut Mathématique, Vol. 57 (71), 1995, pàg. 13-18. ISSN: 0522-828X.
- Mijajlović, Žarko «Life and Work of Đuro Kurepa» (en anglès). Review of the National Center for Digitization, Num. 20, 2012, pàg. 10-26. ISSN: 1820-0109.
- Vakarelov, D. «Logic in Eastern and Central Europe: Balkan region». A: Maria Luisa Dalla Chiara, Kees Doets, Daniele Mundici, Johan van Benthem (eds.). Logic and Scientific Methods (en anglès). Springer, 1997, p. 485-496. ISBN 978-90-481-4786-1.
Enllaços externs
[modifica]- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Đuro Kurepa» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Mijajlović, Žarko. «Đuro Kurepa». Математички институт - Српске академије наука и уметности. [Consulta: 4 desembre 2021]. (anglès)
- Malpangotto, Michela; Marjanovic, Milosav; Todorcevic, Stevo. «Đuro Kurepa». International Commission of Mathematical Instruction, 2020. [Consulta: 4 desembre 2021]. (anglès)
- Matemàtics croats
- Matemàtics del segle XX
- Morts a Belgrad
- Alumnes de la Universitat de Zagreb
- Alumnes de la Universitat de París
- Professors de la Universitat de Zagreb
- Professors de la Universitat de Belgrad
- Persones del comtat de Sisak-Moslavina
- Alumnes de la Universitat de Varsòvia
- Alumnes del Collège de France
- Matemàtics austrohongaresos
- Naixements del 1907