Vés al contingut

Martí Genís i Aguilar

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 19:57, 9 des 2024 amb l'última edició de Paucabot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
(dif.) ←la pròxima versió més antiga | vegeu la versió actual (dif.) | Versió més nova → (dif.)
Plantilla:Infotaula personaMartí Genís i Aguilar
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement21 juny 1847 Modifica el valor a Wikidata
Vic (Osona) Modifica el valor a Wikidata
Mort10 desembre 1932 Modifica el valor a Wikidata (85 anys)
Vic (Osona) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófarmacèutic, escriptor Modifica el valor a Wikidata

Martí Genís i Aguilar (Vic, Osona, 21 de juny de 1847 - Vic, 10 de desembre de 1932) fou un escriptor i farmacèutic.[1]

Biografia

[modifica]

Nascut en el si d'una família benestant, estudià batxillerat al Seminari de Vic, on coincidí i feu amistat amb Jaume Collell, Josep Serra i Jacint Verdaguer. Als divuit anys es traslladà a Barcelona per estudiar farmàcia, seguint la tradició familiar. A Barcelona, va compaginar els estudis i les pràctiques de farmacèutic amb la publicació dels primers articles i poemes en revistes literàries de Vic. Es doctorà en farmàcia l'any 1874 i passà a residir a Vic, on exercí la seva professió i fou professor d'història natural i fisiologia a l'institut.

Participà en la fundació de l'Esbart de Vic l'any 1867 i col·laborà en les activitats del Círcol Literari d'aquesta ciutat. També va escriure a revistes com La Renaixença, La Ilustració Catalana, La Veu de Catalunya, La Veu del Montserrat i la Gazeta Vigatana.

Concorregué assíduament als Jocs Florals de Barcelona, on obtingué diversos premis. També en fou mantenidor el 1890 i el 1903, i president el 1921.

Obra

[modifica]

La seva obra poètica, emmarcada tota dins un romanticisme moderat, fou recollida només en part en diversos volums. Les seves novel·les, de caràcter costumista romàntic i d'intenció moralitzadora, tingueren una gran popularitat a la fi del segle xix.

Poesia

[modifica]
  • La garba muntanyesa (1879), antologia
  • L'Exit d'Israel (1898). Vich, Estampa de Ramon Anglada y Pujals
  • Poesies (1916), recull
  • Guspires de ma llar (1919), recull
  • Estampes de l'Esbart (1933), vivències

Narrativa

[modifica]
  • Julita (1874)
  • Sota un tarot (1876, reedició el 1930)
  • La Mercè de Bellamata (1878,1906, 1969)
  • Quadros del cor (1881)
  • Novel·les (1882)
  • Passavents (1887)
  • L'espalmada (1890)
  • La reineta del Cadí (1892)
  • Novel·les vigatanes (1904)
  • Narracions casolanes (3 vol., 1907; 1911; 1922)
  • L'Espalmada; Estiuejant (1914)
  • Records i contes (1925)

Obres presentades als Jocs Florals de Barcelona[2]

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. «Martí Genís i Aguilar 1847-1932. Biografia». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC). [Consulta: 28 abril 2020].
  2. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Fons 6B-Jocs Florals, Sèrie III-Pliques

Enllaços externs

[modifica]