Vés al contingut

Radagais

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 22:00, 11 nov 2024 amb l'última edició de EVA3.0 (bot) (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
(dif.) ←la pròxima versió més antiga | vegeu la versió actual (dif.) | Versió més nova → (dif.)
Plantilla:Infotaula personaRadagais
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementsegle IV Modifica el valor a Wikidata
Mort23 agost 406 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Florència (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócap militar Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaHouse of Vizlav (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Radagais o Radagàs (Rhodogastus, Radagaisus, Ῥοδογάϊσος, segons Zòsim) va ser un notable líder bàrbar de discutit origen. Jordanes el considera escita, però cal pensar que es refereix a una de les tribus germàniques que havien arribat al començament del segle v de les seves anteriors terres a Ucraïna (Escítia).

El 401 participà amb Alaric I el visigot a l'expedició a Itàlia, i el 406 va congregar nombrosos grups heterogenis sota el seu comandament (borgonyons o burgundis, sueus, vàndals, alans i hèruls), en total unes dues-centes mil persones (al doble segons algunes fonts), dirigint-se des de l'alt Danubi cap a Itàlia amb intenció d'atacar Roma. Va destruir diverses ciutats assetjant Florència que era una ciutat jove i prospera.

Contra ell fou enviat el general Estilicó amb un exèrcit romà que incloïa les tropes del Rin.[1] Estilicó aconseguí atraure a dos caps bàrbars que dirigien grups de gots i huns, Huldí (Huldinus o Huldin) i Sarus i quan el general romà es va acostar els bàrbars prengueren posicions defensives a la rodalia de Faesulae, a les muntanyes Fescolani, però Estilicó els va poder rodejar i Radagais, mancat de provisions va haver d'oferir batalla per obrir-se pas. Fou derrotat i finalment va haver de capitular a canvi de què la seva vida i les de la seva gent fossin respectades. Estilicó va acceptar, però va violar l'acord i va fer executar a Radagais, i la seva gent fou venuda com esclaus excepte una part que ingressaren a l'exèrcit romà.

La retirada de les tropes de la frontera al Rin va propiciar la derrota dels francs a la Batalla de Mainz en 406 i la invasió de vàndals, sueus i alans a les Gàl·lies[2] i posteriorment Hispania.

Referències

[modifica]
  1. Heather, Peter. The Fall of the Roman Empire: A New History (en anglès). Pan Macmillan, 2010, p. 205. ISBN 0330529838. 
  2. Heather, Peter. The Fall of the Roman Empire: A New History (en anglès). Pan Macmillan, 2010, p. 206. ISBN 0330529838.