27 de juliol
| << | Juliol 2024 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 |
| 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 |
| 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 |
| 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 |
| 29 | 30 | 31 | ||||
| Tots els dies | ||||||
El 27 de juliol és el dos-cents vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents novè en els anys de traspàs. Queden 157 dies per finalitzar l'any.
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- 1710 - Almenar, Segrià: les tropes aliades derroten les borbòniques, les quals es veuen obligades a abandonar el Principat (Guerra de Successió espanyola).
- 1993 - Barcelona: Pink Floyd hi actua, dins la gira de presentació de The Division Bell.
- Resta del món
- 1813 - A la batalla de Burnt Corn els Bastons Vermells creek derroten l'exèrcit dels Estats Units.
- 1921 - Investigadors de la Universitat de Toronto, amb Frederick Banting al capdavant, aïllen per primera vegada la insulina.[1]
- 1935 - Barcelona: Josep Sunyol i Garriga esdevé president del Barça.[2]
- 1936 - Arriba a Espanya el primer grup d'avions italians per part de Benito Mussolini.
- 1939 - Veracruzː Arriba a destí el vaixell Méxique, que porta a l'exili 2.200 refugiats republicans espanyols de la Guerra Civil.[3]
- 1940 - Bugs Bunny fa el seu debut oficial al film de dibuixos animats A Wild Hare.
- 1983 - Militants de l'Exèrcit Revolucionari Armeni realitzen l'assalt a l'ambaixada turca de Lisboa.
- 1977 - Entra en vigor a l'Estat Espanyol el Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics, que en el seu Article 1 proclama: Tots els pobles tenen dret a l'autodeterminació.[4]
- 1990 -
- Citroën deixa de produir el 2CV.
- El Parlament de Belarús proclamà la sobirania. El país assolí la independència el 25 d'agost de 1991.
Naixements
[modifica]- Països Catalans
- 1842 - Figueresː Enriqueta Paler i Trullol, poetessa catalana (m. 1927).[5]
- 1867 - Lleida: Enric Granados i Campiña, compositor i pianista català.[6]
- 1907 - Elxː Francisca Vázquez Gonzálvez –Frasquita–, dirigent socialista valenciana (m. 1993).[7]
- 1936 - Barcelona: Josep Termes Ardèvol, historiador català (m. 2011).
- 1942 - Barcelonaː Eva Serra i Puig, historiadora i activista política catalana (m. 2018).[8]
- 1981 - Calviàː Mariona Ares Martínez-Fortún, política mallorquina, treballadora en empreses hoteleres, ha estat diputada al Congrés.[9]
- Resta del món
- 1740 - La Comelle, França: Jeanne Baret, botànica francesa, primera dona en circumnavegar el món (m. 1807).
- 1667 - Basilea, Suïssa: Johann Bernoulli, matemàtic, metge i filòleg suís.
- 1768 - Ligneries, Écorches, Orne, França: Charlotte Corday, la dona que va matar el radical jacobí francès Jean-Paul Marat el 1793 (m. 1793).[10]
- 1802 - Copenhaguenː Ida da Fonseca, cantant d'òpera i compositora danesa (m. 1858).[11]
- 1824 - París, França: Alexandre Dumas, novel·lista i dramaturg francès (m. 1895).
- 1827 - La Haia, Països Baixos: Gerardina Jacoba van de Sande Bakhuyzen, pintora neerlandesa del segle xix (m. 1895).[12]
- 1835 -, Pietrasanta, Toscana: Giosuè Carducci, poeta italià, Premi Nobel de Literatura de 1906 (m. 1907).[13]
- 1851 - Torsång: Ivar Hedenblad, director d'orquestra, compositor i pedagog musical suec.
- 1853 - Brighton: Clementina Black, escriptora anglesa, reformadora social, feminista i pionera sindicalista (m. 1922).[14]
- 1881 - Frankfurt del Main, Imperi Alemany: Hans Fischer, químic, metge, Premi Nobel de Química l'any 1930 (m. 1945).[15]
- 1884 - Clifton (Ontario)ː Kathleen Howard, cantant d'òpera i actriu canadenca (m. 1956).[16]
- 1898 - Madrid: Concha Méndez, escriptora espanyola de la Generació del 27 (m.1986).[17]
- 1904 - Poltava, Imperi Rus: Liudmila Rudenko, segona Campiona del món d'escacs (m. 1986)[18]
- 1909 - Colòniaː Hilde Domin, poeta, escriptora i traductora alemanya.[19]
- 1910 - Saint -Florent-le-Vieil (França): Julien Gracq, novel·lista, poeta, assagista i dramaturg francès proper al surrealisme (m. 2007).[20]
- 1915 - Florència, Itàlia: Mario del Monaco, tenor italià (m. 1982).
- 1924 - Brageirac, Occitània: Bernat Lesfargues, escriptor i traductor occità (m. 2018).
- 1927 - La Goulette, Tunísiaː Gisèle Halimi, advocada, activista feminista i política francotunisiana (m. 2020).[21]
- 1938 - Lilla: Isabelle Aubret, cantant francesa.[22]
- 1940 - Solingen, Rin del Nord-Westfàlia, Tercer Reich: Pina Bausch, ballarina i coreògrafa alemanya.[23]
- 1973 - Teheran, Pèrsia: Cassandra Clare, escriptora estatunidenca nascuda a l'Iran.[24]
- 1979 - Rio de Janeiroː Marielle Franco, sociòloga brasilera, política, feminista, defensora dels drets humans, assassinada (m. 2018).[25]
- 1985 - Seaside Heights, Nova Jersey, Estats Units: Lou Taylor Pucci, actor estatunidenc.
- 1994 - Torontoː Winnie Harlow, periodista i model canadenca que pateix vitiligen.[26]
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- 1276 - València: Jaume I, rei de València, Mallorca i Aragó, i comte de Barcelona.[27]
- 1936 - Sabadell, Vallès Occidental: Àngel Rodamilans i Canals, sacerdot, monjo benedictí, compositor i organista català.
- 1944 - Angeac-Charente, França: Joan Bartomeu i Valls, contramestre de telers català, víctima del nazisme.
- 1980 - Barcelona: Joan Ballester i Canals, editor i activista cultural català (n. 1913).
- 2023 - Premià de Mar: Didier Lourenço, pintor, litògraf i escultor català (n. 1968).
- 2024 - Gelidaː Àlex Susanna i Nadal, escriptor, professor i promotor cultural (n. 1957).
- Resta del món
- 1510 - Pesaro, Itàlia: Joan Sforza, noble italià (n. 1466).
- 1705 - Weston-under-Lizard: Elizabeth Wilbraham, primera dona arquitecta coneguda, l'obra de la qual havia estat atribuïda a homes.[28]
- 1756 - Parísː Marie Sallé, ballarina i coreògrafa francesa (n. 1709).[29]
- 1841 - Piatigorsk (Rússia): Mikhaïl Iúrievitx Lérmontov, escriptor i poeta romàntic rus (n. 1814).
- 1844 - Manchester, Anglaterra: John Dalton, naturalista, químic, matemàtic i meteoròleg anglès (n. 1766).[30]
- 1917 - Berna (Suïssa): Emil Theodor Kocher, cirurgià suís, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1909 (n. 1841).[31]
- 1924 - Èmpoli, Toscana, Itàlia: Ferruccio Busoni, pianista i compositor italià (n. 1866).[32]
- 1934 - Thorey, França: Hubert Lyautey, militar francès, màxima autoritat del Protectorat Francès al Marroc (n. 1854).
- 1946 - París: Gertrude Stein, escriptora estatunidenca i col·leccionista d'art que va viure la major part de la seva vida a França (n. 1874).[33]
- 1962 - Sury-en-Vaus (França): Richard Aldington, el nom de pila del qual va ser Edward Godfree Aldington, escriptor i poeta britànic (n. 1892).[34]
- 1972 - Schruns, Àustria: Richard Nikolaus Graf Coudenhove-Kalergi, polític i geopolític txec, d'ascendència austríaca i japonesa, precursor del moviment paneuropeu (n. 1894).[35]
- 1980 - el Caire (Egipte): Mohammad Reza Pahlavi —en persa محمدرضا پهلوی— fou Xa de l'Iran (n. 1919).[35]
- 1984 - Lausana, Suïssa: James Mason, actor de teatre i cinema anglès (n. 1909).[36]
- 1990 - Hove, (Anglaterra): Elizabeth Allan, actriu anglesa.
- 1994 - Madrid, Espanya: Rosa Chacel Arimón, escriptora espanyola de la Generació del 27 (n. 1898).[37]
- 2011 - Neuchâtel, (Suïssa): Agota Kristof (en hongarès Kristóf Ágota),escriptora hongaresa, que va viure a Suïssa i escrivia en francès (n. 1935).[20]
- 2017 - Midway, Kentucky (Estats Units): Sam Shepard fou un dramaturg, actor, director de cinema i guionista estatunidenc.
- 2021 - Ribadesella: Menchu Álvarez del Valle, periodista radiofònica espanyola i àvia de la reina Letizia (n. 1928).[38]
Festes i commemoracions
[modifica]- Festes patronals de Mataró: les Santes i diada castellera de les Santes
- Quart dia de les festes de Moros i Cristians de la Vila Joiosa (Marina Baixa)
- Dia de la Victòria en la Gran Guerra Patriòtica d'Alliberament
- Sants i beats al Martirologi romà (2011):
- Sant Pantaleó, màrtir (305), i els seus companys Hermolau, Hermip i Hermàcrates;
- Set Dorments d'Efes, màrtirs;
- Celestí I, papa (432);
- Simeó Estilita Tercer, anacoreta (459);
- Desiderat de Besançon, bisbe (s. V);
- Ursus de Loches, abat (s. V-VI); Ecclesi de Ravenna, bisbe (ca. 532);
- Galactori de Lescar, bisbe (s. VI);
- Antusa d'Honoríade, verge (777);
- Màrtirs de Còrdova, màrtirs (852);
- Sants Apòstols de Bulgària: Naüm d'Ocrida, missioner (910);
- Climent d'Ocrida, bisbe (916), i Sabas de Belica,
- Goradz i Angelari, deixebles de Ciril i Metodi.
- Beats:
- Bertold de Garsten, abat (1142);
- Raimon el Palmer, laic (1200);
- Nevoló de Faenza, pelegrí (1280);
- Lucia Bufalari, monja (ca. 1350);
- Robert Sutton, sacerdot màrtir (1588);
- William Davies, sacerdot màrtir (1593);
- Maria Maddalena Martineno, abadessa (1737);
- Bennó II d'Osnabrück, bisbe (1088);
- Giacomo Papocchi, eremita (1289)
- Maria Grazia Tarallo, monja (1912);
- Joaquim Vilanova Camallonga, prevere màrtir (1936); Modesto Vegas, prevere màrtir (1936);
- Felipe Hernández Martínez, Zacarías Abadía Buesa, Jaime Ortíz Alzueta, monjos màrtirs (1936);
- Andrés Jiménez Galera, salesià màrtir (1936);
- Àngel Rodamilans i Canals, màrtir (1936)
- Maria Klemensa Staszewska, monja màrtir (1943).
- Beats:
- Sants que no figuren al Martirologi:
- santes Juliana i Semproniana (25 de juliol al Martirologi romà);
- Fèlix, Júlia i Jocunda de Nicomèdia, màrtirs;
- Maur, Pantaleimó i Sergi de Bisceglia, màrtirs (ca. 117);
- Simeó d'Egees, eremita;
- Luican de Kill-luician;
- Lucà de Sabiona, bisbe (s. V);
- Fronimi de Metz, bisbe (ca. 500);
- Eteri d'Auxerre, bisbe (573);
- Congall de Iabhnal-Livin, eremita;
- Waldrada de Saint-Pierre, abadessa (s. VII);
- Arnau de Lió, bisbe llegendari (1128);
- Huguet de Lincoln, nen màrtir inexistent (1255);
- sant Carlemany, emperador (a Aquisgrà)
- Sants i beats al Martirologi romà (2011):
- Venerable Conrad d'Ottobeuren, abat (1227)
- Església Copta
- 20 Abib: Teodor d'Antioquia, soldat (220)
- Església Ortodoxa (segons el calendari julià)
- Se celebren els corresponents al 9 d'agost del calendari gregorià
- Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià), orresponen als sants del 14 de juliol del calendari julià
- Sants:
- Just de Roma, màrtir (s. I);
- Àquila i Prisca d'Efes, màrtirs;
- Elies d'Egipte;
- Heracli d'Alexandria, patriarca (246);
- Hel·li d'Egipte, monjo (s. IV);
- Onèssim de Magnèsia, taumaturg (ca. s. IV);
- Pere de Gortina, bisbe; Mèrope, màrtir;
- Justinià II, emperador romà d'Orient;
- Joan de Merv, màrtir;
- Josep Estudita, arquebisbe de Tessalònica (832);
- Esteve de Makhrixtxe (1406);
- Vladímir i Agripina de Rzhev;
- Nicodem d'Atos (1809);
- Konstantin, prevere màrtir (1918);
- Nikolai, prevere màrtir (1933).
- Església Ortodoxa Grega
- Àquila, Hilari, Pere el Jove i Heracli, màrtirs
- Església Evangèlica d'Alemanya
- Angelus Merula, prevere màrtir (1557);
- Gustav Friedrich Ludwig Knak, rector i poeta (1878)
- Esglésies anglicanes
- Brooke Foss Westcott, bisbe de Durham (1901)
Referències
[modifica]- ↑ «Scientists successfully isolate insulin». [Consulta: 16 juliol 2021].
- ↑ «Josep Suñol (1935-1936)». Futbol Club Barcelona. [Consulta: 5 juliol 2020].
- ↑ «Mexique (barco de vapor)» (en castellà). PARES. Portal de Archivos Españoles. [Consulta: 14 maig 2024].
- ↑ «Instrumento de Ratificación de España del Pacto Internacional de Derechos Civiles y Políticos, hecho en Nueva York el 19 de diciembre de 1966». Boletín Oficial del Estado, 30-04-1977. «El presente Pacto Internacional entrará en vigor el 27 de julio de 1977, de conformidad...»
- ↑ Padrosa Gorgot, Inés. Diccionari biogràfic de l'Alt Empordà. PALER TRULLOL, Enriqueta. Diputació de Girona, setembre de 2009, p. 588. ISBN 978-84-96747-54-8.
- ↑ «Enric Granados i Campiña | enciclopèdia.cat». [Consulta: 31 maig 2020].
- ↑ «Vázquez Gonzálvez, Frasquita». Cátedra Pedro Ibarra, Universidad Miguel Hernández de Elche. [Consulta: 26 abril 2022].
- ↑ «Eva Serra i Puig | enciclopedia.cat». [Consulta: 12 maig 2022].
- ↑ «Ares Martínez-Fortún, María de la O». Congreso de los Diputados. [Consulta: 20 maig 2021].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Charlotte de Corday d'Armont dite Charlotte Corday» (en francès). [Consulta: 11 juliol 2020].
- ↑ Weiermüller-Backes, Isolda. «Ida Henriette da Fonseca (1802-1858): Lebenslauf». Klassika, 27-08-2011. [Consulta: 29 maig 2022].
- ↑ «Gerardina Jacoba van de Sande Bakhuyzen» (en neerlandès). RKD - Institut Holandès d'Història de l'Art. [Consulta: 26 juliol 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Literature 1906» (en anglès americà). [Consulta: 22 juliol 2020].
- ↑ «Clementina Black» (en anglès). Cambridge University Press. Orlando, Women’s Writing in the British Isles from the Beginnings to the Present. [Consulta: 3 novembre 2022].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1930» (en anglès americà). [Consulta: 22 juliol 2020].
- ↑ «Kathleen Howard (1884-1956) - Find a Grave...» (en anglès). [Consulta: 19 maig 2024].
- ↑ Valender, James. «Concepción Méndez Cuesta». Real Academia de la Historia. [Consulta: 26 maig 2023].
- ↑ «Lyudmila Rudenko Memorial» (en anglès). Chessdom, 23-08-2011. [Consulta: 4 abril 2020].
- ↑ «Hilde Domin (1909-2006) - Find a Grave Memorial» (en anglès). [Consulta: 1r juny 2024].
- ↑ 20,0 20,1 Dictionnaire de la litterature francaise du XXe siecle.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-147-9.
- ↑ Linares, Vicenta. «Falleció Gisèle Halimi, gran feminista y "abogada irreverente"». RFI. Radio Francia Internacional, 28-07-2020. [Consulta: 29 maig 2022].
- ↑ "Isabelle Aubret Biography", RFI Musique. Retrieved 17 August 2014
- ↑ «Pina Bausch | enciclopèdia.cat». [Consulta: 30 abril 2020].
- ↑ «Cassandra Clare» (en castellà). La Vanguardia, 16-02-2023. [Consulta: 2 juny 2023].
- ↑ «Dos policías detenidos por crimen de Marielle Franco en Brasil». TelesurTV, 12-03-2019. [Consulta: març 2020].
- ↑ «El vitíligo, una enfermedad que no sólo se queda en la piel» (en castellà). Clarín, 24-06-2016. [Consulta: 22 maig 2024].
- ↑ «Jaume I de Catalunya-Aragó | enciclopèdia.cat». [Consulta: 21 febrer 2020].
- ↑ «Lady Elizabeth Mytton Wilbraham (1632-1705)» (en anglès). Find a Grave. [Consulta: 21 desembre 2021].
- ↑ «Marie Sallé» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 01-01-2024. [Consulta: 21 febrer 2024].
- ↑ «John Dalton | Biography, Discoveries, Atomic Model, & Facts» (en anglès). [Consulta: 14 juliol 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1909» (en anglès americà). [Consulta: 22 juliol 2020].
- ↑ «Ferruccio Busoni». A: enciclopedia.cat. Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Gertrude Stein». Encyclopædia Britannica. [Consulta: 21 febrer 2020].
- ↑ «Aldington, Edward Godfree, (Richard Aldington), (8 July 1892–27 July 1962)». Oxford University Press, 01-12-2007.
- ↑ 35,0 35,1 Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ «James Mason | enciclopèdia.cat». [Consulta: 5 maig 2020].
- ↑ «Rosa Chacel | enciclopèdia.cat». [Consulta: 2 abril 2020].
- ↑ «Mor Menchu Álvarez, l’àvia paterna de la reina Letícia». El Periódico, 27-07-2021. [Consulta: 23 novembre 2022].
- ↑ «Kalender - 27. Juli - Ökumenisches Heiligenlexikon» (en alemany). Das Ökumenische Heiligenlexikon. [Consulta: 23 desembre 2011]. Les dates entre parèntesis corresponen a l'any de la mort de la persona citada.
- ↑ Santi, beati e testimoni.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 27 de juliol
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:27 de juliol.