Vés al contingut

Constel·lació del Llop

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 11:55, 10 nov 2024 amb l'última edició de EVA3.0 (bot) (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
(dif.) ←la pròxima versió més antiga | vegeu la versió actual (dif.) | Versió més nova → (dif.)
Infotaula constel·lacióLlop 
Nom en llatíLupus
AbreviaturaLup
GenitiuLupi
Simbologiael Llop
Ascensió recta15
Declinació−43
Àrea334 graus quadrats
Posició 46a
Nombre d'estels Bayer/Flamsteed3
Estel més brillantα Lupi (2,3m)
Limita amb
Visible a latituds entre +35° i −90°.
Durant el mes de juny a les 21:00 hi ha la millor visibilitat.

El Llop (Lupus) és el nom que es dona a una petita constel·lació de l'hemisferi sud, situada sota la constel·lació de la Balança a l'oest d'Scorpius i a l'est de Centaure. Des dels Països Catalans (incloent-hi Europa central) només es pot veure la part més septentrional de la constel·lació, en el moment del trànsit pel meridià, al començament de l'estiu.


Característiques destacables

[modifica]
Constel·lació de Lupus.

Lupus és una petita constel·lació que, sense tenir cap estrella extremadament brillant, conté al voltant d'una trentena d'estrelles de segona i tercera magnitud, incloent un nombre de estrelles binàries o múltiples. La més brillant entre elles, α Lupi, ocasionalment és coneguda com Kakkab[1] o Men. És una gegant blava de tipus espectral B1.5III[2] amb una massa 10 vegades més gran que la del Sol.[3] És una variable Beta Cephei la brillantor del qual fluctua entre magnitud 2,29 i 2,34.[4] La segona estrella més brillant, β Lupi, és també una geganta blava de tipus B2III[5] de 8 masses solars[3] distant 524 anys llum del sistema solar. Les dues estrelles, així com moltes altres d'aquesta constel·lació, formen part d'una associació estel·lar OB anomenada subassociació «Centaurus Superior-Lupus» o UCL,[6] al seu torn englobada a la gran associació Scorpius-Centaurus.

La tercera estrella quant a brillantor és γ Lupi, ocasionalment anomenada Thusia, un sistema binari format per una subgegant blanc-blava de tipus B2IV d'unes 6.900 vegades més lluminosa que el Sol[7] i una estrella de la seqüència principal també de tipus B. El període orbital d'aquest sistema és de 190 anys, sent l'òrbita notablement excèntrica.[8] És també membre de l'associació estel·lar UCL, igual que ε Lupi i η Lupi,[6] sistemes estel·lars triples la component principal dels quals també té tipus espectral B.[9][10]

χ Lupi és una binària espectroscòpica la component principal de la qual —una subgegant blanc-blava de tipus B9IV— mostra en el seu espectre uns continguts especialment alts de certs elements com platí, or i mercuri; en concret, l'abundància d'aquest darrer element és 200.000 vegades més elevada que al Sol.[11]

Una altra estrella d'interès és ν² Lupi, anàleg solar de tipus espectral G4V que es troba a 47,5 anys llum de la Terra. A diferència del Sol, és una estrella antiga amb una edat superior als 10.000 milions d'anys.[12][13] Al seu voltant orbiten tres planetes de tipus «superterra» a una distància compresa entre 0,1 i 0,4 ua.[14] També amb un sistema planetari, Gliese 588 és nana vermella de tipus M2.5V[15] distant 19 anys llum de la Terra.[16] Al voltant de g Lupi —estrella de la seqüència principal de tipus F— s'ha detectat un disc circumestel·lar de restes, del qual s'ha obtingut una imatge amb l'instrument ACS del telescopi espacial Hubble.[17]

Entre les variables de la constel·lació hi ha GQ Lupi, estrella T Tauri amb un acompanyant subestelar del qual s'obté una imatge directa amb el telescopi VLT.[18] Altres estrelles T Tauri a la constel·lació són RU Lupi, joveníssima estrella amb una edat de només 2 o 3 milions d'anys[19] envoltada per un disc circumestel·lar de pols i que mostra variacions de brillantor aleatòries, i IM Lupi, l'edat de la qual s'estima entre 100.000 i 10 milions d'anys.[20] En canvi, GG Lupi és una binària eclipsant de magnitud 6,0 formada per dues estrelles calentes de tipus B7V i B9V; a l'eclipsi principal, la seva brillantor decau 0,51 magnituds i al secundari 0,31 magnituds al llarg d'un període d'1,8496 dies.[21]

II Lupi, una altra variable de la constel·lació, és una freda estrella de carboni del qual temperatura efectiva és de només 2400 K. Catalogada com a variable Mira, la seva fluctuació de brillantor a banda H és de 1,6 magnituds[22] i el seu període de pulsació de 575 dies.[23] Z Lupi és també una estrella de carboni amb una temperatura superficial de 3.288 K.[24]

Imatge del telescopi Hubble de IC 4406

En aquesta constel·lació també es troba la Nebulosa Retina (IC 4406), nebulosa planetària de forma cilíndrica. El gas i pols que brollen de la estrella moribunda creen una estructura de «donut» al seu voltant, de la qual només veiem un costat;[25] al seu centre se situa una estrella de Wolf-Rayet amb una temperatura de 125.000 K.[26] Una altra nebulosa planetària, NGC 5882, posseeix una forma aproximadament el·líptica amb diversos grumolls de material ionitzat i està envoltada per una regió més gran que s'estén fins a tres vegades el diàmetre de la nebulosa principal.[27] La seva estrella central té una temperatura al voltant de 70.000 K. D'acord a la paral·latge mesurada per l'observatori espacial GAIA, NGC 5882 es troba a 6430 anys llum de la Terra.[28]

Romanent de supernova SN 1006. La imatge combina dades òptiques, de ràdio i de raigs X.

A Lupus es poden observar alguns cúmuls estel·lars. NGC 5822 és un cúmul obert que es troba a 2.700 anys llum i l'edat del qual és de 950 milions d'anys.[29] NGC 5986 és un cúmul globular amb dues estrelles de tipus espectral A-F molt lluminoses;[30] distant 34.000 anys llum de la Terra, es mou en una òrbita irregular i molt excèntrica al voltant del centre de la galàxia.[31] Així mateix, NGC 5927 és un cúmul globular ric en metalls[32] distant 25.100 anys llum. A prop del límit amb Centaurus es localitza el cúmul NGC 5824, l'edat estimada del qual és de 12.800 milions d'anys.[33]

L'any 1006 es va observar a Lupus la supernova SN 1006. Descrita per astrònoms xinesos i àrabs, la seva brillantor va arribar a aconseguir magnitud -7,5, sent el succés estel·lar de major magnitud visual registrat en la història. D'acord amb Alí ibn Ridwan, astròleg i astrònom que va observar l'esdeveniment, la intensitat de la seva llum va arribar a ser una mica més d'una quarta part de la llum de la Lluna.[34]

Estrelles principals

[modifica]

α Lupi

[modifica]

L'estrella més lluminosa de la constel·lació del Llop és α Lupi, una gegant blava de magnitud aparent 2,30. Distant 550 anys llum, la seva magnitud absoluta és -3,83, és aproximadament 2.800 vegades més brillant que el Sol i 18 cops més grossa.

α Lupi és una variable cefeida: la seva magnitud varia 0,03 amb un període de 0,259847 dies.

Taula de les estrelles principals

[modifica]
Estrella Magnitud aparent Magnitud absoluta Distància
(anys llum)		 Tipus espectral
α Lup 2,30 -3,83 548 B1.5III
β Lup 2,68 -3,35 524 B2III
γ Lup 2,80 -3,40 567 B2IV
δ Lup 3,22 -2,75 510 B1.5IV
ε Lup 3,37 -2,58 504 B2IV-V
ζ Lup 3,41 0,65 116 G8III
η Lup 3,42 -2,48 493 B2.5IV
ι Lup 3,55 -1,61 352 B2.5IV
φ¹ Lup 3,57 -1,43 327 K5III
κ¹ Lup 3,88 0,14 182 B9V
c Lup 3,97 -0,03 206 B9.5III-IV
ρ Lup 4,05 -0,84 310 B5V
λ Lup 4,07 -1,41 407 B3V
θ Lup 4,22 -1,28 411 B2.5Vn
μ Lup 4,27 -0,48 291 B8V
ο Lup 4,32 -1,16 408 B5IV
τ² Lup 4,33 -0,59 314 A7:+L...
ω Lup 4,34 0,10 230 K4.5III
2 Lup 4,35 -0,53 308 K1II/III
σ Lup 4,44 -1,79 574 B2III
φ² Lup 4,54 -1,81 606 B4V
d Lup 4,55 -1,07 434 B3IVp
τ¹ Lup 4,56 -2,95 1036 B2IV
k Lup 4,60 -0,70 374 A0V
g Lup 4,64 3,42 57 F5IV-V
ψ¹ Lup 4,66 0,28 245 G8/K0III
π¹ Lup 4,72 -1,20 497 B5V
ψ² Lup 4,75 -0,67 396 B5V
HR 5364 4,78 1,49 149 F0IV
π² Lup 4,82 -1,10 497 B5IV
e Lup 4,83 -0,89 454 B3IV
HR 5967 4,90 -1,14 527 B6III/IV
1 Lup 4,91 -2,81 1141 F3III
HR 5943 4,99 -0,34 380 G8III
ν¹ Lup 4,99 2,32 111 F8V
HR 5607 5,13 -0,13 367 G8III
ξ¹ Lup 5,14 1,21 200 A3V
HR 5667 5,15 -2,83 1284 F:+...
b Lup 5,22 0,72 259 G6III
h Lup 5,23 0,63 271 G8/K0III
HR 5742 5,26 -1,91 886 K4III
υ Lup 5,36 0,00 385 Ap...
HR 5413 5,38 1,21 223 A1V
c Lup 5,38 1,27 216 A2III
HR 5450 5,39 -2,67 1337 K0III
HR 5784 5,44 -1,09 659 M0III
HR 5595 5,45 0,30 350 B3V
HR 5637 5,45 -3,52 2026 G2Ib/II
HR 5736 5,46 -0,08 419 B5V

N.B.: Els valors numèrics provenen de les dades mesurades pel satèl·lit Hiparc[35]

Objectes celestes

[modifica]

Lupus és travessada per la seva part sud per la Via Làctia.

Aquesta constel·lació conté dos cúmuls oberts, NGC 5824 i NGC 5986, dos cúmuls globulars, NGC 5822 i NGC 5749, una nebulosa d'absorció, B 228, dues galàxies espirals i dues nebuloses planetàries NGC 5882 i IC 4406.

Història i mitologia

[modifica]

El Llop és una constel·lació antiga. Pels grecs, es tractava d'un animal que el Centaure portava enfilat amb la seva llança. Segons una altra versió, Licàon era el rei de l'Arcàdia i va implantar el culte a Zeus, però aquest es va enfadar amb ell, perquè li va sacrificar un nen, i per castigar-lo el va convertir en llop (constel·lació del Llop).[36]

Formava part de les constel·lacions catalogades per Claudi Ptolemeu en el seu Almagest.

L'any 1006 hi aparegué una supernova més brillant que Venus; es va poder observar durant 2 anys. Aquesta fou una de les quatre supernovae que s'han pogut observar en el curs de l'anterior mil·lenni (1006, 1054, 1572 i 1604).

Segons els registres, durant alguns dies augmentà la brillantor de l'estrella fins a sobrepassar la de Venus, i arribant a ser comparable «al quart de la lluna plena», visible per tant en ple dia. Després l'esclat començà a disminuir, però l'estel restà observable durant més de dos anys. Molts de texts de tots els orígens (xinesos, japonesos, coreans, àrabs) i creïbles relaten l'aparició i l'observació d'aquesta estrella nova l'any 1006. O, curiosament, a Europa no serà esmentada fins al 1066, una data que coincideix amb l'any de la conquesta d'Anglaterra per Guillem de Normandia; una estrella com aquesta figura al tapís de Bayeux que relata aquest esdeveniment històric. Les supernovae de 1006 i 1054 eren recents, i aquesta de 1066 podria haver estat inventada a posteriori com un signe diví de l'empresa de Guillem el Conqueridor.

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Kakkab (Stars, Jim Kaler)
  2. ↑ Alfa Lupi (SIMBAD)
  3. ↑ 3,0 3,1 Tetzlaff, N.; Neuhäuser, R.; Hohle, M. M. «A catalogue of young runaway Hipparcos stars within 3 kpc from the Sun». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 410, 1,  2011. pp. 190-200.
  4. ↑ Alf Lup General Catalogue of Variable Stars (Samus+ 2007-2010)
  5. ↑ Beta Lupi (SIMBAD)
  6. ↑ 6,0 6,1 Name=UCL (SIMBAD)
  7. ↑ Sharma, Awshesh N.; Bedding, Timothy R.; Saio, Hideyuki; White, Timothy R. «Pulsating B stars in the Scorpius–Centaurus Association with TESS». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, vol. 515, 1, 2022, pàg. 828–840. arXiv: 2203.02582. Bibcode: 2022MNRAS.515..828S. DOI: 10.1093/mnras/stac1816.
  8. ↑ «BRITE observations of ν Centauri and γ Lupi, the first non-eclipsing members of the new class of nascent binaries». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 503, 4,  2021, pàg. 5554-5568 [Consulta: 4 febrer 2023].
  9. ↑ Epsilon Lupi (SIMBAD)
  10. ↑ Eta Lup -- Star in double system (SIMBAD)
  11. ↑ Ghazaryan, S.; Alecian, G.; Hakobyan, A. A. «New catalogue of chemically peculiar stars, and statistical analysis». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, vol. 480, 3, 2018, pàg. 2953. arXiv: 1807.06902. Bibcode: 2018MNRAS.480.2953G. DOI: 10.1093/mnras/sty1912.
  12. ↑ Takeda, Genya; Ford, Eric B.; Sills, Alison; Rasio, Frederic A.; Fischer, Debra A.; Valenti, Jeff A. «Structure and Evolution of Nearby Stars with Planets. II. Physical Properties of ~1000 Cool Stars from the SPOCS Catalog». The Astrophysical Journal Supplement Series, 168, 2,  2007. pp. 297-318.
  13. ↑ Holmberg, J.; Nordström, B.; Andersen, J. «The Geneva-Copenhagen survey of the solar neighbourhood. III. Improved distances, ages, and kinematics». Astronomy and Astrophysics, 501, 3,  2009. pp. 941-947 (Tabla consultada en CDS).
  14. ↑ Ehrenreich, D.; Delrez, L. «A full transit of ν2 Lupi d and the search for an exomoon in its Hill sphere with CHEOPS». Astronomy and Astrophysics, vol. 671, 2023, pàg. A154. arXiv: 2302.01853. Bibcode: 2023A&A...671A.154E. DOI: 10.1051/0004-6361/202244790.
  15. ↑ The One Hundred Nearest Star Systems (RECONS)
  16. ↑ Barnes, J. R.; Kiraga, M. & Diaz, M. et al. (11 de junio de 2019), "Frequency of planets orbiting M dwarfs in the Solar neighbourhood", arΧiv:1906.04644v1 [astro-ph.EP]
  17. ↑ Kalas, Paul; Graham, James R. & Clampin, Mark C.= et al. (2006), "First Scattered Light Images of Debris Disks around HD 53143 and HD 139664", The Astrophysical Journal 637 (1): L57–L60, doi:10.1086/500305, <http://cds.cern.ch/record/923790>
  18. ↑ Seperuelo Duarte, E.; Alencar, S. H. P.; Batalha, C.; Lopes, D. «Spectrophotometric analysis of the T Tauri star GQ Lupi A». Astronomy and Astrophysics, 489, 1,  2008. pp. 349-357.
  19. ↑ Herczeg, Gregory J.; Walter, Frederick M.; Linsky, Jeffrey L.; Gahm, Gösta F.; Ardila, David R.; Brown, Alexander; Johns-Krull, Christopher M.; Simon, Michal; Valenti, Jeff A. «The Loopy Ultraviolet Line Profiles of RU Lupi: Accretion, Outflows, and Fluorescence». The Astronomical Journal, 129, 6,  2005. pp. 2777-2791.
  20. ↑ Pinte, C.; Padgett, D. L.; Ménard, F.; Stapelfeldt, K. R.; Schneider, G.; Olofsson, J.; Panić, O.; Augereau, J. C.; Duchêne, G.; Krist, J.; Pontoppidan, K.; Perrin, M. D.; Grady, C. A.; Kessler-Silacci, J.; van Dishoeck, E. F.; Lommen, D.; Silverstone, M.; Hines, D. C.; Wolf, S.; Blake, G. A.; Henning, T.; Stecklum, B. «Probing dust grain evolution in IM Lupi's circumstellar disc. Multi-wavelength observations and modelling of the dust disc». Astronomy and Astrophysics, 489, 2,  2008. pp. 633-650.
  21. ↑ «Eclipsing variables: Catalogue and classification». Astronomische Nachrichten, 334, 8,  2013, p. 860. 10.1002/asna.201311942.
  22. ↑ II Lup (General Catalogue of Variable Stars)
  23. ↑ de Beck, E.; Decin, L.; de Koter, A.; Justtanont, K.; Verhoelst, T.; Kemper, F.; Menten, K. M. «Probing the mass-loss history of AGB and red supergiant stars from CO rotational line profiles. II. CO line survey of evolved stars: derivation of mass-loss rate formulae». Astronomy and Astrophysics, 523,  2010. A18.
  24. ↑ McDonald, I.; Zijlstra, A. A. & Boyer, M. L. (2012), "Fundamental Parameters and Infrared Excesses of Hipparcos Stars", Monthly Notices of the Royal Astronomical Society 427 (1): 343–57, DOI 10.1111/j.1365-2966.2012.21873.x
  25. ↑ «Beauty in the Eye of Hubble», 13-06-2002. [Consulta: 21 abril 2021].
  26. ↑ «Catalogue of the central stars of planetary nebulae. Expanded edition». Astronomy and Astrophysics, 640, A10,  2020, pàg. 17 pp. [Consulta: 12 març 2024].
  27. ↑ Pottasch, S. R.; Bernard-Salas, J.; Beintema, D. A.; Feibelman, W. A. «Abundances of Planetary Nebulae IC 418, IC 2165 and NGC 5882». Astronomy and Astrophysics, vol. 423, 2004, pàg. 593–605. Bibcode: 2004A&A...423..593P. DOI: 10.1051/0004-6361:20040413.
  28. ↑ «Planetary nebula distances in Gaia DR2». Astronomy and Astrophysics, 616, L2,  2018, pàg. 4 pp. [Consulta: 21 abril 2021].
  29. ↑ «Structural parameters of 389 local open clusters». Astronomy and Astrophysics, 659, A59,  2022, pàg. 13 pp. [Consulta: 3 març 2024].
  30. ↑ The Globular Cluster NGC 5986 and its Luminous Post-AGB Stars (stsci.edu)
  31. ↑ Johnson, Christian I.; Caldwell, Nelson; Rich, R. Michael; Mateo, Mario; Bailey, John I., III; Olszewski, Edward W.; Walker, Matthew G. «Chemical Complexity in the Eu-enhanced Monometallic Globular NGC 5986». The Astrophysical Journal, vol. 842, 1, 2017, pàg. 21. arXiv: 1705.10840. Bibcode: 2017ApJ...842...24J. DOI: 10.3847/1538-4357/aa7414. 24.
  32. ↑ «On the Chemical Abundances of Miras in Clusters: V1 in the Metal-rich Globular NGC 5927». The Astrophysical Journal Letters, 855, 1,  2018, pàg. L9 [Consulta: 21 abril 2021].
  33. ↑ Forbes, Duncan A. & Bridges, Terry (2010), "Accreted versus in situ Milky Way globular clusters", Monthly Notices of the Royal Astronomical Society 404 (3): 1203–1214, DOI 10.1111/j.1365-2966.2010.16373.x
  34. ↑ «El 1 de mayo de 1006 la Tierra registró la mayor supernova de la historia», 30-04-2020. [Consulta: 21 febrer 2021].
  35. ↑ «Consulta del catàleg de resultats de la missió Hipparcos». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 13 març 2006].
  36. ↑ «EL DILUVI UNIVERSAL». Observant el cel. [Consulta: 2 abril 2010].
En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
 Commons (Galeria) Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
 Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Constel·lació_del_Llop&oldid=34217696»