Vés al contingut

Demetri de Tessalònica

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 15:18, 18 oct 2024 amb l'última edició de Docosong (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
(dif.) ←la pròxima versió més antiga | vegeu la versió actual (dif.) | Versió més nova → (dif.)
Per a altres significats, vegeu «Demetri».
Plantilla:Infotaula personaDemetri de Tessalònica

Mosaic de Sant Demetri, s. XII (Kíev, Monestir de Sant Miquel de les Cúpules Daurades)
Nom original(el) Δημήτριος της Θεσσαλονίκης Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementΔημήτριος της Θεσσαλονίκης (Demétrios tes Thessaloníkes)
270 ↔ 281 Modifica el valor a Wikidata
Tessalònica (Grècia) Modifica el valor a Wikidata
Mortc. 306 Modifica el valor a Wikidata
Tessalònica (Grècia) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaEsglésia de Sant Demetri (Tessalònica) 
Guàrdia varega
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Grup ètnicAntes people (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Es coneix perHistoricitat discutida; probablement no existí
Activitat
Ocupaciómilitar, religiós, soldat Modifica el valor a Wikidata
PeríodeBaix Imperi Romà i antiguitat tardana Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Rang militarsoldat Modifica el valor a Wikidata
màrtir; Megalomàrtir, "Portador de mirra"
CelebracióEsglésia Catòlica Romana, Església Ortodoxa, esglésies ortodoxes orientals, Església Ortodoxa Russa, esglésies luteranes, Església Anglicana
PelegrinatgeTessalònica
Festivitat9 d'abril (catòlics); 26 d'octubre (ortodoxos, calendari gregorià), 8 de novembre (calendari julià, ortodoxos, coptes, serbis)
IconografiaAmb armadura i llança, muntant un cavall roig (mai blanc); de vegades, amb barba; amb un gladiador als peus; amb la Torre Blanca de Tessalònica al darrere
Patró deTessalònica; copatró dels cavallers croats; dinastia russa de Rurik
Família
MareMare Rússia Modifica el valor a Wikidata

Demetri de Tessalònica (Tessalònica, Grècia, ca. 270 - 306), en grec Δημήτριος της Θεσσαλονίκης, fou un diaca romà, màrtir durant les persecucions als cristians. És venerat com a sant a tota la cristiandat. Una llegenda el convertí en soldat i esdevengué un dels sants més populars de l'Església Ortodoxa. No obstant això, la seva historicitat és discutida i, probablement, és un personatge llegendari.

Llegenda

[modifica]

Els orígens del culte són obscurs i els testimonis més antics de la seva existència són tardans, la qual cosa ha fet dubtar que hagi existir realment: encara que hi hagi icones i pintures anteriors, el primer relat escrit de la seva vida és del segle ix.

Segons la tradició, Demetri era un diaca, de família senatorial, que, durant les persecucions de Dioclecià o Galeri fou mort a cop de llança cap al 306.

Una tradició posterior diu que era militar, fins i tot procònsol, i que fou mort en haver-se convertit al cristianisme. Sovint es representa amb un gladiador als peus, Lieu; aquest era responsable de la persecució i mort de molts cristians i Demetri el derrotà: de fet, mitjançant les seves pregàries, va fer que el seu deixeble Nèstor derrotés el gladiador.

Veneració

[modifica]

El culte comença, sembla, cap a mitjan segle v. Es pensa que va arribar des de Sírmium, quan Tessalònica va prendre el relleu com a principal base militar de la regió, cap al 441. Possiblement llavors es funda la basílica dedicada al sant. L'atribució a la defensa del sant de les victòries en els atacs i setges de la ciutat per part de pobles eslaus va fer que la seva veneració cresqués i que prengués la considerció de sant militar, que desembocà en l'elaboració d'una nova llegenda hagiogràfica que el feia soldat. Aquesta llegenda va fer que els soldats de les Croades el prenguessin, amb Sant Jordi, com a protector.

Les seves relíquies es conserven a la basílica de Sant Demetri de Tessalònica, ciutat de la qual és patró. Sembla, però, que les relíquies no "aparegueren" fins al segle vii, i que mentrestant, la basílica tenia un cenotafi buit, el ciborium. Quan es trobaren unes relíquies a la ciutat, el bisbe Joan de Tessalònica no volgué proclamar-ne públicament l'autenticitat.

La tradició diu que demostraren ésser veritables relíquies quan traspuaren mirra líquida, de forta olor. Des de llavors, el sant fou conegut com a Myrovlētēs(Μυροβλήτης, "que mana mirra"). Aquest líquid ha continuat traspuant contínuament, i és recollida constantment.

Bibliografia

[modifica]
  • James C. Skedros, Saint Demetrios of Thessaloniki: Civic Patron and Divine Protector 4th-7th Centuries CE, Trinity Press International, 1999. in JSTOR
  • David Woods, Thessalonica's Patron: Saint Demetrius or Emeterius?, Harvard Theological Review, luglio 2000, «Enllaç».
  • James C. Skedros, Reponse to David Woods, Harvard Theological Review, luglio 2000, in JSTOR