Vés al contingut

Su mejor alumno

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 11:29, 1 oct 2024 amb l'última edició de EVA3.0 (bot) (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
(dif.) ←la pròxima versió més antiga | vegeu la versió actual (dif.) | Versió més nova → (dif.)
Infotaula de pel·lículaSu mejor alumno

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióLucas Demare Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Dissenyador de produccióRalph Pappier Modifica el valor a Wikidata
GuióHomero Manzi i Ulyses Petit de Murat Modifica el valor a Wikidata
MúsicaLucio Demare Modifica el valor a Wikidata
FotografiaBob Roberts Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeCarlos Rinaldi Modifica el valor a Wikidata
ProductoraArtistas Argentinos Asociados Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenArgentina Modifica el valor a Wikidata
Estrena22 maig 1944 Modifica el valor a Wikidata
Durada114 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama i cinema biogràfic Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0037320 FilmAffinity: 115805 Letterboxd: su-mejor-alumno Allmovie: v137110 TMDB.org: 263969 Modifica el valor a Wikidata

Su mejor alumno és una pel·lícula argentina en blanc i negre, dirigida per Lucas Demare, protagonitzada per Enrique Muiño i Ángel Magaña. Estrenada a Buenos Aires el 22 de maig de 1944. Va obtenir cinc premis, entre ells el premi com a millor pel·lícula de l'any.

Fragments d'aquest film van ser inclosos en la pel·lícula Aller simple (Tres historias del Río de la Plata) (1998).[1]

En una enquesta de les 100 millors pel·lícules del cinema argentí duta a terme pel Museo del Cine Pablo Ducrós Hicken l'any 2000, la pel·lícula va aconseguir el lloc 39.[2]

SSinopsi

[modifica]

La pel·lícula relata la història real del fill natural d'un expresident de l'Argentina i pare de l'educació pública del país, Domingo Faustino Sarmiento (Enrique Muiño), de nom Domingo (Ángel Magaña), segons els relats autobiogràfics del primer. Dominguito es va presentar a barallar com a voluntari en la Guerra de la Triple Aliança en la qual va morir.

Actors

[modifica]

Premis

[modifica]
  • Premis Cóndor de Plata (1945): millor pel·lícula, millor director, millor guió adaptat, millor actor (Enrique Muiño) i millor càmera.

Referències

[modifica]
  1. Manrupe, Raúl; Portela, María Alejandra. Un diccionario de films argentinos II 1996-2002. Buenos Aires: Editorial Corregidor, 2003, p. 6-7. ISBN 950-05-1525-3. 
  2. «Las 100 mejores del periodo 1933-1999 del Cine Argentino». La mirada cautiva. Museo del Cine Pablo Ducrós Hicken [Buenos Aires], 3, 2000, pàg. 6–14. Arxivat de l'original el 21 de novembre de 2022 [Consulta: 21 novembre 2022].

Enllaços externs

[modifica]