Partit Laborista Gal·lès
Dades | |||||
---|---|---|---|---|---|
Tipus | Partit polític gal·lès | ||||
Ideologia | Socialdemòcrata, Autonomisme | ||||
Història | |||||
Creació | 1947 | ||||
Localització dels arxius | |||||
Governança corporativa | |||||
Seu | |||||
Presidència | Rhodri Morgan | ||||
President | Mark Drakeford | ||||
Format per | |||||
Afiliació europea | Partit Socialista Europeu | ||||
Representació | 29 diputats a Westminster 26 a l'Assemblea de Gal·les | ||||
Altres | |||||
Color | |||||
Lloc web | http://www.welshlabour.org.uk/ | ||||
Partit Laborista Gal·lès (gal·lès Llafur Cymru) és la secció del Partit Laborista Britànic que opera a Gal·les,[1] on és el partit més votat i hi ha guanyat totes les eleccions al Parlament del Regne Unit des de 1922. Té 1 dels 4 eurodiputats de Gal·les, 24 dels 40 escons a Westminster des de 2010 i 28 de 60 a l'Assemblea Nacional de Gal·les (on governa en coalició amb el Plaid Cymru) i 344 de 1.264 consellers locals, dominant 2 de 20 autoritats locals.
Forma part del Partit Laborista i no és registrat com a entitat separada ni té relació federal; i tot i que no té un líder oficial, Rhodri Morgan ho és de fet, com a cap de grup parlamentari. Tot i així, gaudeix de força autonomia pel que fa a la tasca a l'Assemblea Nacional Gal·lesa. Té un Comité Executiu propi, del que en formen part tots els càrrecs electes.
Història
[modifica]El partit hi és present des de les eleccions al Parlament del Regne Unit de 1922, en les que va obtenir la meitat dels escons de Gal·les, i es va consolidar durant la gran depressió gràcies a la seva relació amb els sindicats, tot i la seva ambivalència en el fet nacional gal·lès. A les eleccions de 1945 va obtenir 25 de 36 escons (58% dels vots), dominant la zona industrial, i a les eleccions de 1950 i 1951 es va estendre a la zona rural, domini del Partit Liberal. Van estendre el seu domini sobre el govern local, modernitzant infraestructures i serveis públics.
Harold Wilson els va crear la Secretaria d'Estat per Gal·les i el Welsh Office. Durant els anys 1970 la comissió Kilbrandon va estudiar la Devolució de l'autonomia a Gal·les, alhora que Conservadors i nacionalistes amenaçaven el seu domini a les àrees de parla gal·lesa i costanera. El fet que a Londres continuessin guanyant els conservadors, malgrat el triomf laborista a Gal·les, i el fet que els laboristes gal·lesos no van poder fer res per a evitar la traumàtica reestructuració industrial, van fer que el partit estigués més obert a la Devolution.
A les eleccions a l'Assemblea Nacional de Gal·les de 1999 presentaren com a candidat el popular Ron Davies, qui dimití per un escàndol sexual i fou substituït per Alun Michael, poc conegut, i van treure 27 escons dels de 60, però Plaid Cymru els va disputar alguns feus sagrats com Islwyn, Rhondda i Llanelli. Es diferencià del govern de Tony Blair en què va intentar fer serveis públics més competitius. Així a les eleccions de 2007 va caure a 26 de 60. Tot i així, Morgan va arribar a l'acord One Wales amb el Plaid Cymru.
Resultats electorals
[modifica]Eleccions al Parlament Europeu
[modifica]Any | Percentatge de vot a Gal·les | Escons |
---|---|---|
1979 | 41.5% | 3 (de 4) |
1984 | 44.5% | 3 (de 4) |
1989 | 48.9% | 4 (de 4) |
1994 | 55.9% | 5 (de 5) |
1999 | 31.8% | 2 (de 5) |
2004 | 32.5% | 2 (de 4) |
2009 | 20.3% | 1 (de 4) |
Eleccions al Parlament del Regne Unit
[modifica]Any | Percentatge de vot a Gal·les | Escons |
---|---|---|
1951 | 60.5% | 27 (de 36) |
1955 | 57.6% | 27 (de 36) |
1959 | 56.4% | 27 (de 36) |
1964 | 57.8% | 28 (de 36) |
1966 | 60.7% | 32 (de 36) |
1970 | 51.6% | 27 (de 36) |
1974 (Feb) | 46.8% | 24 (de 36) |
1974 (Oct) | 49.5% | 23 (de 36) |
1979* | 48.6% | 22 (de 36) |
1983 | 37.5% | 20 (de 38) |
1987 | 45.1% | 24 (de 38) |
1992 | 49.5% | 27 (de 38) |
1997 | 54.8% | 34 (de 40) |
2001 | 48.6% | 34 (de 40) |
2005 | 42.7% | 29 (de 40) |
2010 | 36.6% | 26 (de 40) |
Eleccions a l'Assemblea de Gal·les
[modifica]Any | Percentatge de vot (constituència) | Percentatge de vot (regional) | Escons (constituència) | Escons (regional) |
---|---|---|---|---|
1999 | 37.6% | 35.5% | 27 (de 40) | 1 (de 20) |
2003 | 40% | 36.6% | 30 (de 40) | 0 (de 20) |
2007 | 32.2% | 29.7% | 24 (de 40) | 2 (de 20) |
2011 | 42.3% | 36.9% | 28 (de 40) | 2 (de 20) |
Referències
[modifica]- ↑ «Welsh Labour strikes budget deal with Plaid Cymru and Lib Dems» (en anglès). The Guardian, 08-10-2013. [Consulta: 16 gener 2014].