Djerma
  | |
| Tipus | ètnia |
|---|---|
| Llengua | Zarma (en)  |
| Geografia | |
| Originari de | Estat de Kebbi (Nigèria) |
| Estat | Níger, Nigèria, Ghana, Burkina Faso i Benín |
Djerma o Dyerma (nom francès, els britànics els anomenen zarma o zerma -en plural zarmes o zermes, o alternativament zaberma) és el nom d'un poble de l'est del riu Níger. També es troben a les zones adjacents de Nigèria i Benín, juntament amb un nombre menor a Burkina Faso, Costa d'Ivori, Ghana, Togo i Sudan.[1][2] Al Níger, els djerma són sovint considerats pels estrangers com de la mateixa ètnia que el poble veí songhai pròpiament dit, encara que els dos grups reclamen diferències, tenen històries diferents i parlen dialectes diferents. De vegades s'anomenen com a Djerma-Songhay o Songhay-Djerma.[3]
El poble Djerma és majoritàriament musulmà de l'escola Maliki -sunnita,[4][5] i viuen a les terres àrides del Sahel, al llarg de la vall del riu Níger, que és una font de reg, farratge per a ramats de bestiar i aigua potable.[6] Relativament pròspers, posseeixen bestiar boví, ovelles, cabres i dromedaris, que lloguen als fulbes o als tuàregs per cuidar-los.[7] El poble Djerma ha tingut una història de sistemes d'esclaus i de castes, com molts grups ètnics de l'Àfrica Occidental.[8][9] Com ells, també han tingut una tradició musical històrica.[10]
Referències
[modifica]- ↑ Zarma people, Encyclopædia Britannica
- ↑ Anthony Appiah. «Zerma». A: Encyclopedia of Africa: Kimbangu, Simon – Zulu. Oxford University Press, 2010. ISBN 978-0-19-533770-9.
- ↑ , ISBN 9780810870901, <https://books.google.cat/books?id=GFFjEMjKrWkC&q=historical+dictionary+of+niger>. Consulta: 16 desembre 2021
- ↑ James Stuart Olson. The Peoples of Africa: An Ethnohistorical Dictionary. Greenwood Publishing Group, 1996, p. 612. ISBN 978-0-313-27918-8.
- ↑ Toyin Falola. Africa: An Encyclopedia of Culture and Society. ABC-CLIO, 2015, p. 916. ISBN 978-1-59884-666-9.
- ↑ Zarma people, Encyclopædia Britannica
- ↑ James R. Lee. Climate Change and Armed Conflict: Hot and Cold Wars. Routledge, 2009, p. 54–55. ISBN 978-1-135-21163-9.
- ↑ David Eltis. The Cambridge World History of Slavery: Volume 3, AD 1420-AD 1804. Cambridge University Press, 2011, p. 62–64. ISBN 978-0-521-84068-2.
- ↑ Tal Tamari The Journal of African History, 32, 1991, pàg. 221–250. DOI: 10.1017/s0021853700025718. JSTOR: 182616.
- ↑ Toyin Falola. Africa: An Encyclopedia of Culture and Society. ABC-CLIO, 2015, p. 927–928. ISBN 978-1-59884-666-9.