Vés al contingut

Ernst Jacobsthal

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 18:06, 18 juny 2024 amb l'última edició de InternetArchiveBot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
(dif.) ←la pròxima versió més antiga | vegeu la versió actual (dif.) | Versió més nova → (dif.)
Plantilla:Infotaula personaErnst Jacobsthal
Biografia
Naixement16 octubre 1882 Modifica el valor a Wikidata
Berlín (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort6 febrer 1965 Modifica el valor a Wikidata (82 anys)
Überlingen (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaBurgtorfriedhof 53° 53′ 05″ N, 10° 42′ 17″ E / 53.88469°N,10.70469°E / 53.88469; 10.70469 Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Frederic Guillem de Berlín
Universitat Humboldt de Berlín Modifica el valor a Wikidata
Tesi acadèmicaAnwendungen einer Formel aus der Theorie der quadratischen Reste Modifica el valor a Wikidata (1906 Modifica el valor a Wikidata)
Director de tesiFerdinand Georg Frobenius i Issai Schur Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómatemàtic, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Lliure de Berlín, professor visitant (1948–1957)
Institut Noruec de Tecnologia (1939–1955)
Universitat Tècnica de Berlín (1909–1934)
Friedrich-Wilhelms-Gymnasium (1909–1918) Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Estudiant doctoralFritz Dueball (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeAnnemarie Coste Modifica el valor a Wikidata
ParesMartin Jacobsthal i Ida Rosenstern
GermansPaul Jacobsthal Modifica el valor a Wikidata
ParentsGustav Jacobsthal, oncle
David Coste, sogre Modifica el valor a Wikidata


Ernst Jacobsthal (Berlín, 16 d'octubre de 1882 - Überlingen, 6 de febrer de 1965) va ser un matemàtic alemany nacionalitzat noruec.

Vida i Obra

[modifica]

Ernst Jacobsthal era fill d'un metge i germà de l'arqueòleg Paul Jacobsthal. Va estudiar a la universitat de Berlín fins l'obtenció del doctorat el 1906 dirigit per Frobenius i Schur amb una tesi en la qual proporcionava la demostració de que els nombres primers de la forma son iguals a la suma de dos nombres quadrats.[1] El 1909 va ser nomenat professor al Kaiser Wilhelm Realgymnasium, un institut d'ensenyament secundari de Berlín, però també va ser professor assistent d'Emil Lampe a la Universitat Tècnica de Berlín, on va obtenir l'habilitació docent el 1913. A partir de 1922 va ser professor titular en aquesta universitat.

El 1934, malgrat el suport del rector Rudolf Rothe,[2] va ser desposseït de tots els seus càrrecs per la seva ascendència jueva. Després d'uns anys donant classes a secundària, el 1939 va decidir emigrar cap Anglaterra on vivia e seu germà Paul, un reconegut arqueòleg. Va sortir per Noruega per estar un temps amb el seu amic d'estudis Max Dehn a Trondheim. Quan els alemanys van ocupar Noruega el 1940 encara hi era i ja no va poder sortir. Va començar a donar classes al Institut Noruec de Tecnologia en el que treballava Max Dehn.[3] El 1943, la situació pels jueus era tan insostenible que, amb el seu col·lega txec Pavel Kuhn i en unes condicions perilloses i deplorables, van travessar la frontera cap a la neutral Suècia,[4] on van haver de viure pràcticament de l'almoina.[5]

Després de la guerra va tornar a Noruega, va tornar a ser professor de l'Institut Noruec de Tecnologia a Trondheim i es va convertir en ciutadà noruec. Aquest temps a Trondheim va ser el mes fructífer de la seva carrera.[6] També va ser professor visitant habitual a la Universitat Lliure de Berlín des de la seva fundació el 1948. Per motius de salut es va haver de retirar el 1957 i es va traslladar de Noruega al llac de Constança el 1958 buscant un clima menys fred.[7]

A més de la teoria de nombres, Jacobsthal també va tractar l'àlgebra, la combinatòria i l'anàlisi matemàtica. La seqüència[8] i els nombres de Jacobsthal porten el seu nom en el seu honor.

Referències

[modifica]
  1. Koshy, 2019, p. 443.
  2. Brüning, 2004, p. 55.
  3. Koshy, 2019, p. 444.
  4. Siegmund-Schultze, 2009, p. 127.
  5. Siegmund-Schultze, 2009, p. 136 i 209.
  6. Waadeland, 2011, p. 122-123.
  7. Selberg, 1965, p. 1.
  8. Natividad, 2016, p. 115.

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Ernst Jacobsthal» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)