184 aC
Aparença
Tipus | any aC |
---|---|
Altres calendaris | |
Gregorià | 184 aC (clxxxiv aC) |
Islàmic | 830 aH – 829 aH |
Xinès | 2513 – 2514 |
Hebreu | 3577 – 3578 |
Calendaris hindús | -128 – -127 (Vikram Samvat) 2918 – 2919 (Kali Yuga) |
Persa | 805 BP – 804 BP |
Armeni | - |
Rúnic | 67 |
Ab urbe condita | 570 |
Categories | |
Naixements Defuncions Esdeveniments | |
Segles | |
segle iii aC - segle ii aC - segle i aC | |
Dècades | |
210 aC 200 aC 190 aC - 180 aC - 170 aC 160 aC 150 aC | |
Anys | |
187 aC 186 aC 185 aC - 184 aC - 183 aC 182 aC 181 aC |
El 184 aC va ser un any del calendari romà prejulià. Durant la República i l'Imperi Romà es coneixia com l'Any del Consolat de Pulcre i Licí o també any 570 Ab urbe condita o de la fundació de la ciutat). L'ús del nom «184 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1]
Esdeveniments
[modifica]Antiga Grècia
[modifica]- Api Claudi Pulcre dirigeix una ambaixada davant de Filip V de Macedònia perquè se sospita que aquest rei prepara una nova guerra contra Roma.[2]
Antiga Roma
[modifica]- Aquest any són elegits cònsols Publi Claudi Pulcre i Luci Porci Licí.[3]
- Claudi Pulcre és cònsol gràcies a la intervenció del cònsol sortint, el seu germà Appi Claudi Pulcre. Als comicis, Api Claudi imposa l'elecció de forma violenta.[4]
- Els dos cònsols fan la guerra als lígurs amb èxit.[5]
- Es funden les colònies de Pisaurum, Potentia i Picenum.[6]
- Es construeix la Basílica Pòrcia, a petició del censor Marc Porci Cató.[7] El projecte de Cató troba una forta oposició entre els membres del senat, especialment per part d'Escipió l'Africà i els seus partidaris.[8]
- Quint Nevi Mató és nomenat pretor i se li dona l'illa de Sardenya. Abans de marxar el Senat li encomana d'investigar uns casos casos d'enverinament a Roma, cosa que li ocupa quatre mesos, fins que va poder anar a l'illa. Segons Quint Valeri Ànties, unes dues mil persones van ser condemnades com a resultat de les seves gestions.[9]
Hispània
[modifica]- Aulus Terenci Varró, nomenat pretor, obté la Hispània Citerior com a província. Fa la guerra als celtibers i els derrota en diverses batalles.[10] Derrota a la tribu dels suessetans, i ocupa i destrueix la ciutat de Corbio i accedeix al control del seu territori que després cedeix als vascons.[11] Rep l'honor d'una ovació a la seva tornada a Roma l'any 182 aC, registrada als Fasti.[10]
Necrològiques
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXXIX, 33-34
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, XL, 24
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, XL, 29
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, XL, 34
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXXIX, 44
- ↑ Luc Duret, Jean-Paul Néraudeau, Urbanisme et métamorphose de la Rome antique. Realia, Les Belles Lettres, 2001, p. 47
- ↑ Samuel Ball Platner, Thomas Ashby, A topographical dictionary of Ancient Rome. Oxford: Oxford University Press, 1929, p. 82
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXXIX, 32, 38
- ↑ 10,0 10,1 Titus Livi. Ab Urbe Condita, XL, 2
- ↑ Fatás, Guillermo «Sobre Suessetanos Y Sedetanos». Archivo Español de Arqueología, 44, 1971, pàg. 110-118.
- ↑ Ciceró. Brutus, 60 [1]