Virginie Efira
(2023) | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 5 maig 1977 (47 anys) Schaerbeek (Bèlgica) |
Alçada | 175 cm |
Color dels ulls | Marró |
Color de cabells | Ros |
Activitat | |
Camp de treball | Arts escèniques i interpretació cinematogràfica |
Lloc de treball | França |
Ocupació | actriu, periodista, presentadora de televisió, guionista |
Activitat | 2005 - |
Ocupador | M6 |
Membre de | |
Família | |
Cònjuge | Patrick Ridremont (2002–2005) |
Parella | Niels Schneider (2018–) |
Premis | |
| |
|
Virginie Efira (Schaerbeek, 5 de maig de 1977) és una actriu i presentadora belga. Ha treballat en la televisió francesa, així com en una vintena de pel·lícules.[1]
Biografia
Filla d'André Efira, oncòleg, i de Carine Verelst, Virginie Efira és d'ascendència greco-jueva.[2][3] Va estar casada amb Patrick Ridremont entre 2002 i 2005, any en el qual es van separar.[4] Van sol·licitar el divorci al febrer de 2009.[5] Posteriorment va entaular una relació amb Mabrouk El Mechri, amb qui té una filla, Ali, nascuda el 24 de maig de 2013. Se li va concedir la ciutadania francesa el 2016.[6]
Carrera
Va ser contractada per primera vegada pel Club RTL (canal de televisió belga en el Grup RTL) per presentar un espectacle infantil anomenat Mégamix. A continuació, va presentar altres programes a Bèlgica, entre ells A la recherche de la nouvelle Star. Al setembre de 2002, se li va oferir el lloc de presentadora de la versió belga de Star Academy. Després de convertir-se en noia del temps al canal M6 de França, va ser triada com una de les principals actrius de la cadena M6. Ha presentat espectacles com Le Grand Zap, La saga des ..., Follement Gai, Absolument 80/90, Le Grand Piège i Drôles d'équipes. Va ser amfitriona de Classé Confidentiel durant un any, abans de reemplaçar a Benjamin Castaldi com a amfitriona del popular reality musical Nouvelle Star, quarta sèrie. També ha presentat diversos programes en RTL-TVi (un nou canal nascut del Grup RTL). Efira va ser l'estrella convidada al programa francès Kaamelott.
La carrera cinematogràfica d'Efira es va iniciar el 2004, apareixent com la Dra. Liz Wilson en la versió en francès de Garfield: The Movie, a més d'interpretar Piper en la versió francesa de la pel·lícula de 2005 Robots. El 2012, va guanyar el premi del Públic en els 2ns premis Magritte.[7] El 2010, va participar en Rendez-vous en terre inconnue.
Filmografia
Any | Títol | Funció | Director | Notes |
---|---|---|---|---|
2005 | Africains poids-moyens | Daniel Cattier | Curt | |
2006–09 | Kaamelott | Berlewen | Alexandre Astier | Sèrie de televisió (2 episodis) |
2007 | Max & Co | Cathy | Frédéric & Samuel Guillaume | |
Une amour de fantôme | Anna | Arnaud Sélignac | Pel·lícula de televisió | |
2007–08 | De Primo | Virginie | Stéphane Kopecky, Bruno Només, ... | Sèrie de televisió (11 episodis) |
2009 | Els Barons | L'artista incomprès | Nabil Ben Yadir | |
Le siffleur | Candice | Philippe Lefebvre | ||
Canal presque | L'Amfitrió | Pierre Jamin & Serge Khalfon | Sèrie de televisió (3 episodis) | |
2010 | Kill Me Please | Inspector Evrard | Olias Barco | Nominada premis Magritte a la Millor Actriu secundària |
L'amor, c'est mieux à deux | Angèle | Dominique Farrugia i Arnaud Lemort | ||
En chantier, monsieur Tanner! | El banquer | Stefan Liberski | Pel·lícula de televisió | |
2011 | Mon pire cauchemar | Julie | Anne Fontaine | |
La posibilité de ma vie | Johanna Sorini | Nicolas Cuche | Candidata al premi a la Millor Actriu del Festival de cinema de Comèdia de Montecarlo | |
À la maison vierte Noël | Sarah Moreau | Cristiano Merret-Palmair | Pel·lícula de televisió | |
2012 | Dead Man Talking | Elisabeth Lacroix | Patrick Ridremont | |
Hénaut président | Ella | Michel Muller | ||
2013 | El Chico | Alice Lantins | David Moreau | |
En solitari | Marie Drevil | Christophe Offenstein | ||
Cookie | Delphine | Léa Fazer | ||
Les invencibles | Caroline Fernet | Frédéric Berthe | ||
Le débarquement | Varis | Renaud Le Van Kim | Sèrie de televisió (1 episodi) | |
2015 | Caprice | Alicia Bardery | Emmanuel Mouret | |
Un famille à louer | Violette Mandini | Jean-Pierre Améris | ||
Pastís de pera amb lavanda | Louise Legrand | Éric Besnard | ||
Et ta soeur | Marie Guibal | Marion Vernoux | ||
2016 | Un home d'altura | Diane Duchêne | Laurent Tirard | Nominada – Globus de cristall a la millor actriu |
Victoria | Victoria Spick | Justine Triet | Candidata al premi Magritte a la Millor Actriu (pendent) — premi César a la Millor Actriu (pendent) — premi Lumières a la Millor Actriu | |
Elle | Rebecca | Paul Verhoeven | Nominada al premi Magritte Premi a la Millor Actriu secundària | |
2017 | Pris de court | Nathalie | Emmanuelle Cuau |
Referències
- ↑ SensaCine. «Filmografía Virginie Efira». [Consulta: 16 febrer 2018].
- ↑ «Virginie Efira révèle pourquoi elle a choisi d'appeler sa fille Ali...» (en francès). Purepeople.com.
- ↑ Femina.ch «Virginie Efira, sur les traces de Mary Poppins». Femina.
- ↑ «El final d'una bonica història».
- ↑ «Virginie Efira es divorcia en directe». Arxivat de l'original el 2009-02-14.
- ↑ «Virginie Efira, maman : Elle a donné naissance à son premier enfant, une fille !» (en francès). Pure People.
- ↑ «Magritte: Virginie Efira, la préférée du public» (en francès). La Libre Belgique, 05-02-2012.