Vés al contingut

Anatole Litvak

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 00:21, 12 feb 2024 amb l'última edició de Rebot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
(dif.) ←la pròxima versió més antiga | vegeu la versió actual (dif.) | Versió més nova → (dif.)
Plantilla:Infotaula personaAnatole Litvak

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ru) Анато́ль Литва́к Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(ru) Анатолий Михайлович Литвак Modifica el valor a Wikidata
21 maig 1902 Modifica el valor a Wikidata
Kíiv (Ucraïna) Modifica el valor a Wikidata
Mort15 desembre 1974 Modifica el valor a Wikidata (72 anys)
Neuilly-sur-Seine (França) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirector de cinema, guionista, realitzador, actor de cinema, productor de cinema, actor de teatre, productor Modifica el valor a Wikidata
Activitat1930 Modifica el valor a Wikidata - 1970 Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
ConflicteSegona Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeMiriam Hopkins (1937–1939)
Sophie Litvak Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0514822 Allocine: 5796 Allmovie: p97559 TCM: 114903 TMDB.org: 37361
Find a Grave: 10734418 Modifica el valor a Wikidata

Anatol Litvak (Kíev, 10 de maig de 1902 - Neuilly-sur-Seine, 15 de desembre de 1974) fou un director de cinema estatunidenc d'origen ucraïnès, que va escriure, dirigir i produir pel·lícules en diversos països i llengües. Va ser nominat per a un Oscar al millor director pel film The Snake Pit (1948).

Biografia

[modifica]

Va néixer com Mykhailo o Mikhaïl Anatol Litvak al si d'una família jueva a la ciutat de Kíev, aleshores part de l'imperi Rus. D'adolescent, va treballar en un teatre a Sant Petersburg on va prendre classes de teatre a l'escola de teatre de l'Estat. Abans de l'ascens dels nazis, va viure i treballar a Alemanya, on va fer les seves primeres pel·lícules a principis de la dècada de 1930, però aviat va fugir a Anglaterra i França, on va fer diverses pel·lícules d'èxit que el conduïren a acceptar una oferta de contracte d'un estudi de Hollywood. El 1940, la seva pel·lícula All This and Heaven Too va ser nominada per a un premi Oscar a la millor pel·lícula.

Litvak va servir a l'exèrcit dels Estats Units durant la Segona Guerra Mundial i es va unir amb el seu compatriota el director Frank Capra per fer la sèrie de pel·lícules Why We Fight. A causa de la capacitat de Litvak de parlar rus, alemany i francès, va tenir un paper clau com el cap de la divisió de fotografia de l'exèrcit responsable de documentar el dia D del desembarcament de Normandia.[1]

Al final de la guerra, va tornar al cinema i, el 1948, Litvak va ser nominat a l'Oscar com a millor director per The Snake Pit. Aquesta pel·lícula i la seva producció de 1951 Decision Before Dawn van ser nominats a l'Oscar a la millor pel·lícula. Després de mitjans de la dècada de 1950, va començar a filmar a Europa. El film més notable va ser Anastàsia (1956) gravat a París i protagonitzada per Ingrid Bergman, Yul Brynner i Helen Hayes. La pel·lícula va ser una ficció sobre el misteri que envolta la gran duquessa de Rússia, Anastàsia de Rússia. La pel·lícula va gaudir d'un èxit comercial enorme. El 1961, al Festival de Cinema de Cannes el seu film Goodbye Again va ser nominat a la Palma d'Or.[2]

Filmografia

[modifica]

Filmografia:[3]

Referències

[modifica]
  1. «biografia d'Anatole Litvak». The New York Times.
  2. «Anatole Litvak, premis». The New York Times.
  3. «filmografia d'Anatole Litvak». The New York Times.