Lemna
Llentia d'aigua (Lemna minor) | |
Taxonomia | |
---|---|
Superregne | Eukaryota |
Regne | Plantae |
Ordre | Alismatales |
Família | Araceae |
Subfamília | Lemnoideae |
Gènere | Lemna L., 1753 |
Tipus taxonòmic | Lemna minor |
Espècies | |
Lemna és un gènere de petites plantes flotants que té set espècies,[2] tres de les quals es troben als Països Catalans.[1] D'aquestes, la més comuna és la llentia d'aigua (Lemna minor). Molts autors classifiquen aquest gènere i d'altres d'afins a la família de les lemnàcies,[1][3][4][2] si bé d'altres autors les col·loquen dins de les aràcies (dins la subfamília Lemnoideae) com fa el sistema APG II.
La planta consta d'uns discs verds flotants (frondes) amb una rel penjant. Aquesta rel única permet distingir aquest gènere d'altres de la mateixa família, com el gènere Spirodela en què cada planta té un feix de 2 a 18 arrels, que és l'únic altre gènere autòcton de lemnàcies als Països Catalans[1] i que alguns autors havien inclòs dins de Lemna.[5]
Espècies autòctones dels Països Catalans
[modifica]- Lemna minor L. (llentia d'aigua): Té les frondes rodones i opaques, més o menys planes. Es troba a tot el territori de les Illes, el País Valencià i Catalunya, excepte a l'alta muntanya, i hi és comuna.[1]
- Lemna gibba L.: També té les frondes rodones, però les té engruixides per la cara inferior. És menys comuna que L. minor però es troba a tot el territori de les Illes, el País Valencià i Catalunya, excepte a l'alta muntanya, l'extrem sud del País Valencià i Menorca. Prefereix les aigües riques en nutrients.[1]
- Lemna trisulca L. : Es distingeix per ser l'única espècie autòctona amb les frondes lanceolades i translúcides. Té frondes estèrils, que es mantenen submergides, i frondes fèrtils, on neix la flor, que són més petites i es mantenen flotant. Es troba en estanys i aigües encalmades d'algunes comarques costaneres del Principat i el País Valencià, però hi és força rara.[1]
-
Lemna gibba. Es pot veure les frondes engruixides per la cara inferior i l'arrel única.
-
Lemna trisulca. Fixeu-vos en la transparència de les fulles i la seva forma lanceol·lada característica.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 de Bolòs, Oriol [et al.].. Flora manual dels Països Catalans. 2a edició. Barcelona: Pòrtic, 1993. ISBN 84-7306-400-3.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 DE WIT, H.C.D. Plantas superiores. Barcelona, 1966. Seix Barral (Ed. Original. De wereld del planten. Hogere planten. La Haia, 1964)(castellà)
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Flora europaea. Base de dades taxonòmica. Vegeu-hi el gènere Lemna.(anglès)
- ↑ MOORE, P. Guia de las flores silvestres. Barcelona, 1982. Ed. Folio. ISBN 84-85902-36-X (castellà) (original Wild Flowers, 1980. ISBN 0-85533-268-9 (anglès))
- ↑ GARMS, H. Plantas y animales de España y Europa. Pamplona, 1977. (Ed. original Planzen und Tiere Europas. Braunschweig. 1972.)(castellà)