Vés al contingut

Joan Majó i Cruzate

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 15:13, 29 nov 2023 amb l'última edició de Quelcom (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
(dif.) ←la pròxima versió més antiga | vegeu la versió actual (dif.) | Versió més nova → (dif.)
No s'ha de confondre amb Jordi Majó i Ruaix.
Plantilla:Infotaula personaJoan Majó i Cruzate

(2012) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement30 maig 1939 Modifica el valor a Wikidata (85 anys)
Mataró (Maresme) Modifica el valor a Wikidata
Director General de la CCMA
2004 – 2008
← Vicenç Villatoro i Lamolla – Rosa Cullell i Muniesa →
Diputat al Congrés dels Diputats
7 juliol 1986 – 26 gener 1988 – Manuela de Madre Ortega →

Circumscripció electoral: Barcelona

Ministre d'Indústria i Energia
7 maig 1985 – 25 juliol 1986
← Carlos Solchaga Catalán – Luis Carlos Croissier Batista →
Diputat provincial de Barcelona
26 abril 1979 – 7 juny 1983
Alcalde de Mataró
1979 – 1983
← Francesc Salas Moret – Manuel Mas i Estela → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Politècnica de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, enginyer, emprenedor, empresari Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit dels Socialistes de Catalunya (–2017) Modifica el valor a Wikidata
Premis

Joan Majó i Cruzate (Mataró, El Maresme, 1939), és un enginyer i polític català que fou Ministre d'Indústria i Energia entre 1985 i 1986.[1]

Biografia

[modifica]

Va néixer el 30 de maig de 1939 a la ciutat de Mataró, població de la comarca del Maresme. Va estudiar enginyeria industrial a la Universitat Politècnica de Catalunya, en la qual també es va doctorar. L'any 1963, juntament amb Joan Peracaula i Antoni Clavell, va fundar l'empresa d'informàtica Telesincro, companyia que fabricaria el que es considera el primer ordinador de l'estat espanyol, el Factor-P.[2] Entre 1970 i 1980 fou degà del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya.[1]

Activitat política

[modifica]

Membre del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) fou escollit alcalde[3] de la ciutat de Mataró en les eleccions municipals de 1979. Nomenat director general d'Electrònica i Informàtica amb l'arribada al poder del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) en les eleccions generals de 1982, fou nomenat l'any 1985 Ministre d'Indústria i Energia[4] en la remodelació del primer govern de Felipe González, càrrec que ocupà fins a les eleccions de 1986, any en què fou elegit diputat al Congrés per la província de Barcelona, càrrec que abandonà poc després. El 2017 va donar-se de baixa del PSC en desacord amb la posició del partit durant el procés independentista català.[5]

Activitat professional

[modifica]

Va abandonar el govern l'any 1986, dirigint la seva activitat cap a l'empresa privada on ha ocupat diversos càrrecs directius. A més de desenvolupar la seva labor en l'àmbit empresarial ha estat molt vinculat a la política de telecomunicacions, investigació, comunicacions i Ciència de la Unió Europea després de participar en el Comitè Organitzador dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992. És Conseller assessor de la Comissió Europea en matèria de telecomunicacions i informàtica, President del "Information Society Forum" de Brussel·les, del "European Institute for Media" de Düsseldorf i President del Comitè d'Experts que va avaluar la política científica i tecnològica europea per encàrrec del Parlament Europeu i del Consell de la Unió Europea.

L'any 2004 va ser nomenat director general de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, càrrec del qual va cessar el 29 de febrer de 2008 amb motiu de la transformació en Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals segons la nova legislació. És assessor d'Endesa a Catalunya.[6]

És president de la Fundació Ernest Lluch,[7] vicepresident del Cercle pel Coneixement,[8] de la Fundació Jaume Bofill i membre numerari de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.[9] Col·labora als diaris El País[10] i Ara.

Obres

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 «Joan Majó i Cruzate». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ «El primer ordenador español lo fabricó en los 60 un ingeniero que llegó a ministro» (en castellà). eldiario.es. Cristina Sánchez, 16-09-2016. [Consulta: 25 febrer 2017].
  3. ↑ Martínez, Lluís «Entrevista a Joan Majó, (PSC), Primer Alcalde de Mataró.». El Punt, 06-04-1999. Arxivat de l'original el 2015-04-02 [Consulta: 31 març 2015].
  4. ↑ «Joan Majó, un ex alcalde partidario de la reconversión». El País, 05-07-1985.
  5. ↑ «Joan Majó, històric del PSC, es dona de baixa del partit pel suport al PP». 324.cat. [Consulta: 20 octubre 2017].
  6. ↑ Marco, Agustín. «Ocho de los trece asesores de Endesa en Cataluña se declaran independentistas». El Confidencial, 27-08-2014. [Consulta: 27 agost 2014].
  7. ↑ «El exministro Joan Majó, nuevo presidente de la Fundación Ernest Lluch». ElDiario.es, 25-03-2013.[Enllaç no actiu]
  8. ↑ «Espai personal de Joan majó al cercle del Comeixement». Arxivat de l'original el 2015-04-02. [Consulta: 31 març 2015].
  9. ↑ «Pàgina de Joan Majó a la RACAB». [Consulta: 31 març 2015].
  10. ↑ «Articles de Joan Majó a 'El País'». [Consulta: 31 març 2015].

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Joan_Majó_i_Cruzate&oldid=32721264»