Vés al contingut

Josep Maria López-Picó

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 14:44, 2 oct 2023 amb l'última edició de Quelcom (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Plantilla:Infotaula personaJosep Maria López-Picó

El poeta als anys 1920 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement14 octubre 1886 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort18 maig 1959 Modifica el valor a Wikidata (72 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
President del PEN català
1922 – 1922 – Pompeu Fabra i Poch → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona
Activitat
Ocupaciópoeta, escriptor, editor Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
ParellaAngelina Batllori Modifica el valor a Wikidata
FillsJosep, Montserrat, Narcís i Jordi Modifica el valor a Wikidata
ParesManuel López Martínez
Dolors Picó Reig
Musicbrainz: 08743c7a-5bb4-4483-a9e0-35166f2645be Modifica el valor a Wikidata

Josep Maria López-Picó (Barcelona, 14 d'octubre de 1886 - Barcelona, 18 de maig de 1959) fou un poeta i editor català.[1]

Biografia

Josep Maria López-Picó va néixer al carrer de les Jonqueres, Barcelona, fill de Manuel López Martínez, de Barcelona, i de la seva esposa Dolors Picó Reig, natural també de Barcelona.[2]

Es llicencià en lletres a la Universitat de Barcelona, i fou funcionari de la Diputació de Barcelona i secretari perpetu de la Societat Econòmica d'Amics del País. Molt amic de Josep Carner i mestre de Carles Riba, fundà, amb Joaquim Folguera i Poal, La Revista i la col·lecció «Publicacions de La Revista», i així mateix col·laborà amb Un enemic del poble. El 1933 ingressà a l'Institut d'Estudis Catalans i el 1948 a l'Acadèmia de Bones Lletres. Un dels seus poemes serví a José Ortega y Gasset per a formular la teoria de la metàfora. Rebé influència d'Ausiàs March i dels simbolistes francesos, els seus temes preferits eren el déu personal i tutelar, l'amor, la llar i la casolaneria, l'amistat, la pàtria sense abrandaments i l'ètica ideal de l'home. Després de la Guerra Civil Espanyola es deixà influir per Paul Claudel i la seva poesia fou més apologètica i teològica. Quant a la prosa, és molt influïda per Eugeni d'Ors, aplega notes, articles i epistolaris.

Va morir l'any 1959 i està enterrat, juntament amb la seva esposa, al cementiri de Vallirana.

Retrat de López-Picó per Subirachs a la placa commemorativa situada a l'edifici on va viure el poeta, a la rambla de Catalunya núm. 121 de Barcelona

Obres

Poesia

  • Intermezzo galant (1910)
  • Turment-frument (1910)
  • Poemes del port (1911)
  • Amor, senyor (1912)
  • Epigramata (1915)
  • L'ofrena (1915)
  • Cants i al·legories (1917)
  • El meu pare i jo (1920)
  • Popularitat (1922)
  • La nova ofrena (1922)
  • Elegia (1925)
  • Invocació secular (1926)
  • Epitalami (1931)
  • Epigrama barceloní de maig (poema presentat als Jocs Florals de Barcelona de 1933)[3]
  • Museu: O.P. XXVIII (1934)
  • Variacions líriques (1935)
  • Epifania (1936)
  • Poblet (premi de l'Englantina d'or als Jocs Florals de Barcelona de 1936)
  • Via Crucis (1947)
  • Maria Assumpta (1947)
  • Job (1948)
  • Oda a Roma (1950)
  • El mirall de Déu (1951)

Prosa

  • Moralitats i pretextos (1917)
  • L'home del qual es parla (1922)
  • A mig aire del temps (1933)
  • Lleures del pensament (1935)
  • Dietari 1929-1959 (Ed. de Joan de Déu Domènech. Barcelona: Curial-PAM, 1999)

Referències

  1. ↑ «Josep Maria López-Picó». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona, any 1886, número de registre 5278 del Jutjat de Sant Pere.
  3. ↑ Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Fons 6B-Jocs Florals, Sèrie III-Pliques, any 1933, document 128

Enllaços externs

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Josep_Maria_López-Picó&oldid=32524452»