Vés al contingut

Pyrus

Modifica els enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 17:27, 27 ago 2023 amb l'última edició de EVA3.0 (bot) (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
(dif.) ←la pròxima versió més antiga | vegeu la versió actual (dif.) | Versió més nova → (dif.)
Infotaula d'ésser viuPyrus Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Font depera i llenya de perera Modifica el valor a Wikidata
Planta
Tipus de fruitpom Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegnePlantae
OrdreRosales
FamíliaRosaceae
SubfamíliaAmygdaloideae
GènerePyrus Modifica el valor a Wikidata
L.
Pyrus

El gènere Pyrus inclou una sèrie d'espècies vegetals de les quals força reben la denominació comuna de perera és un arbre de la família Rosaceae i del gènere Pyrus alguns d'ells són conreats pel seu fruit. El nom científic de la planta europea conreada és Pyrus communis. La perera nashi (asiàtica) rep el nom de Pyrus pyrifolia. El seu origen es troba en les regions temperades del Vell Món des de l'oest d'Europa i nord d'Àfrica a l'Àsia. Als Països Catalans apareixen assilvestrades les espècies Pyrus communis (perera borda, salvifolia) i Pyrus spinosa (perelloner)

Són arbres de mida mitjana, poden arribar a fer fins a 17 metres d'alçada. El port de l'arbre sense intervenció de l'esporga és piramidal. Les fulles són alternades, simples, de 2 a 12 cm de llarg, són caducifolis encara que hi ha dues espècies asiàtiques del gènere Pyrus que tenen les fulles persistents. Les flors són blanques, amb cinc pètals, fruit en pom de dimensions i forma variables.

Taxonomia

[modifica]

El gènere Pyrus inclou una trentena d'espècies, entre ells:

Història

[modifica]

Roma clàssica

[modifica]

[25]

Usos

[modifica]

Alimentació

[modifica]

General

[modifica]

Receptes

[modifica]
  • Oca amb peres.[26]
  • Peres al vi.[27]
  • Peres en conserva.[28]
  • Tarta de pera.[29]
  • Confitura de pera.[30]

Fusta

[modifica]
  • Densitat 0.72. Fusta dura, estable i tenaç. Difícil d'assecar. Tendència a crivellar-se.[31]
  • Estabilitat.[32]
  • Tintada de negre s'usa per a substiuir la fusta de banús.[33] També era freqüent per a fer marcs de teles per a pintar.[34]
  • Planxes per a gravar.[35][36]
  • Instruments musicals i altres.[37]

Referències

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pyrus
  1. ↑ United States. Department of Agriculture. Inventory: United States Department of Agriculture. The Department, 1940, p. 12-PA39. 
  2. ↑ Publications, D. Thesaurus of Agricultural Organisms. Taylor & Francis, 1990, p. 991. ISBN 978-0-412-37290-2. 
  3. ↑ United States. Department of Agriculture. Journal of Agricultural Research. Department of Agriculture, 1929, p. 753. 
  4. ↑ Maggioni, L. Report of a working group on Malus/Pyrus: first meeting : 15-17 May 1997, Dublin, Ireland. IPGRI, 1998, p. 103. ISBN 978-92-9043-376-7. 
  5. ↑ GUÍA DE LOS ÁRBOLES Y ARBUSTOS DE LA PENÍNSULA IBÉ: (especies silvestres y las cultivadas más comunes) (en castellà). Mundi-Prensa, 2004, p. 502. ISBN 978-84-8476-210-2. 
  6. ↑ Lim, T.K.. Edible Medicinal And Non-Medicinal Plants: Volume 4, Fruits. Springer Netherlands, 2012, p. 525 (Edible Medicinal and Non-medicinal Plants: Fruits). ISBN 978-94-007-4053-2. 
  7. ↑ Tiwari, A.K.. Fundamentals of Ornamentals Horticulture and Landscape Gardening. New India Pub. Agency, 2012, p. 499. ISBN 978-93-81450-07-9. 
  8. ↑ Hernandez, A.G.; López, M.D.R.. Tratado de Nutrición: Composición y Calidad Nutritiva de los Alimentos (en castellà). Editorial Médica Panamericana S.A., 2010, p. 182 (Tratado de nutrición: Composición y calidad nutritiva de los alimentos). ISBN 978-84-9835-347-1. 
  9. ↑ Delarbre, A. Flore d'Auvergne, ou Recueil des plantes de cette ci-devant province (en francès), 1800, p. 383 (Flore d'Auvergne, ou Recueil des plantes de cette ci-devant province). 
  10. ↑ Vallès, J.; Veny, J.; Vigo, J. [et al.].. Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana (en castellà). Termcat, Centre de Terminologia, amb la col·laboració de Universitat de Barcelona, 2014, p. 691. ISBN 978-84-475-3855-3. 
  11. ↑ Maggioni, L.; Lateur, M.; Lamont, E.J. [et al.].. Report of a Working Group on Malus/Pyrus: Second Meeting 2-4 May 2002, Dresden-Pillnitz, Germany. International Plant Genetic Resources Institute, 2004, p. 49. ISBN 978-92-9043-611-9. 
  12. ↑ Hanke, M.V.; Flachowsky, H. Obstzüchtung und wissenschaftliche Grundlagen (en alemany). Springer Berlin Heidelberg, 2017, p. 220. ISBN 978-3-662-54085-5. 
  13. ↑ Maggioni, L. Report of a working group on Malus/Pyrus: first meeting : 15-17 May 1997, Dublin, Ireland. IPGRI, 1998, p. 80. ISBN 978-92-9043-376-7. 
  14. ↑ Korban, S.S.. The Pear Genome. Springer International Publishing, 2019, p. 37 (Compendium of Plant Genomes). ISBN 978-3-030-11048-2. 
  15. ↑ Sullivan, M. The Trees of San Francisco. Wilderness Press, 2013, p. 158. ISBN 978-0-89997-743-0. 
  16. ↑ Wiersema, J.H.; León, B. World Economic Plants: A Standard Reference, Second Edition. CRC Press, 2016, p. 575. ISBN 978-1-4665-7681-0. 
  17. ↑ MEDICAL AND HEALTH SCIENCES - Volume V. EOLSS Publications, 2010, p. 200. ISBN 978-1-84826-384-0. 
  18. ↑ GUÍA DE LOS ÁRBOLES Y ARBUSTOS DE LA PENÍNSULA IBÉ: (especies silvestres y las cultivadas más comunes) (en castellà). Mundi-Prensa, 2004, p. 504. ISBN 978-84-8476-210-2. 
  19. ↑ Schmidt, D. The Plant life of William Curtis: Author at Curtis's Botanical Magazine. Books on Demand, 2021, p. 216. ISBN 978-3-7543-3828-5. 
  20. ↑ Christenhusz, M.M.J.; Fay, M.; Byng, J.W.. The Global Flora: Special Edition: GLOVAP Nomenclature Part 1. Plant Gateway Limited, 2018, p. 115 (The Global Flora). ISBN 978-0-9929993-6-0. 
  21. ↑ Ozturk, M.; Hakeem, K.R.; Ashraf, M. [et al.].. Crop Production Technologies for Sustainable Use and Conservation: Physiological and Molecular Advances. Apple Academic Press, 2019, p. 2015-IA26. ISBN 978-0-429-89173-1. 
  22. ↑ Núñez, D.R.. Frutos secos, oleaginosos, frutales de hueso, almendros y frutales de pepita (en castellà). Universidad de Murcia, Servicio de Publicaciones, 1996, p. 359 (Las variedades tradicionales de frutales de la cuenca del río Segura. Catálogo etnobotánico). ISBN 978-84-7684-744-2. 
  23. ↑ Mitcham, E.J.; Elkins, R.B.; Resources, U.C.D.A.N.. Pear Production and Handling Manual. University of California, Agriculture and Natural Resources, 2007, p. 25 (Publication (University of California (System). Division of Agriculture and Natural Resources))). ISBN 978-1-879906-65-5. 
  24. ↑ Benjamin, E. Biotechnology for Fruit Crop Improvement. EDTECH, 2018, p. 52. ISBN 978-1-83947-181-0. 
  25. ↑ Hedrick, U.P.. The Pears of New York. DigiCat, 2022, p. 19. 
  26. ↑ Fàbrega, J. Dalícies (en txec). Cossetània Edicions, 2004, p. 238 (El Cullerot). ISBN 978-84-9791-001-9. 
  27. ↑ Hill, G. The Lady's Dessert Book: A Calendar for the Use of Hosts and Housekeepers, Containing Recipes, Bills of Fare, and Dessert Arrangements for the Whole Year. Richard Bentley, 1863, p. 30. 
  28. ↑ Rodrigues, D. Arte de Cozinha dividida em tres partes, ... e nesta ultima impressão accrescentada offerecida ao Sr. A. Monteiro de Campos. Edited by J. Gomes Malicia (en portuguès), 1836, p. 147. 
  29. ↑ Liat, C.M.. Los Mejores Postres Light Y Para Diabeticos (en castellà). Chef Majo Liat, p. 1. 
  30. ↑ Costenbader, C.W.. GRAN LIBRO DE LAS CONSERVAS, EL (Bicolor) (en italià). Paidotribo, 2001, p. 156 (Disfruto y hago). ISBN 978-84-8019-600-0. 
  31. ↑ Nutsch, W.; Bueno, J.C.. Tecnología de la madera y del mueble (en castellà). Editorial Reverté, 1996, p. 57. ISBN 978-84-291-1435-5. 
  32. ↑ Camí, J.T.; Santamera, J.C.. Artes & Oficios. La talla. Escultura en madera: La técnica y el arte de la talla de la madera explicados con rigor y claridad (en castellà). Parramón Paidotribo, 2022, p. 122 (Artes & Oficios). ISBN 978-84-342-4401-6. 
  33. ↑ du Monceau, D.; Ortega, C.G.. Tratado del cuidado y aprovechamiento de los montes y bosques: corta, poda, beneficio y uso de sus maderas y leñas (en castellà). por D. Joachin Ibarra, 1773, p. 304 (Tratado del cuidado y aprovechamiento de los montes y bosques: corta, poda, beneficio y uso de sus maderas y leñas). 
  34. ↑ Crichton, D.A.. The Australasian Fruit Culturist: Containing Full and Complete Information as to the History, Traditions, Uses, Propagation and Culture of Such Fruits as are Suitable for Victoria, New South Wales, South Australia, Queensland, Western Australia, Tasmania and New Zealand. A. M'Kinley, 1893, p. 1-PA255 (The Australasian Fruit Culturist: Containing Full and Complete Information as to the History, Traditions, Uses, Propagation and Culture of Such Fruits as are Suitable to Victoria, New South Wales, South Australia, Queensland, Western Australia, Tasmania and New Zealand). 
  35. ↑ Marcos García, J.J.. Tipografía del griego clásico. Análisis e historia desde la invención de la imprenta hasta la era digital (en castellà). Editorial Dykinson, S.L., 2015, p. 25 (Clásicos Dykinson). ISBN 978-84-9085-315-3. 
  36. ↑ Lafuente, M. Revista europea (en francès), 1875, p. 95. 
  37. ↑ Flora del Universo (en castellà). Imp.Hispana, 1847, p. 52. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Pyrus&oldid=32395532»