Limburg (Bèlgica)
Aquest article tracta sobre la província belga. Vegeu-ne altres significats a «Limburg». |
Belsj Limburg (li) Wes-Limburg (li) | |||||
Himne | Limburg mijn vaderland (en) | ||||
---|---|---|---|---|---|
Epònim | Limburg (en) | ||||
Localització | |||||
| |||||
Estat | Bèlgica | ||||
Regió | regió Flamenca | ||||
Capital | Hasselt | ||||
Conté la subdivisió | |||||
Població humana | |||||
Població | 870.880 (2018) (359,55 hab./km²) | ||||
Idioma oficial | neerlandès | ||||
Geografia | |||||
Part de | |||||
Superfície | 2.422,14 km² | ||||
Limita amb | |||||
Dades històriques | |||||
Anterior | |||||
Creació | 19 abril 1839 | ||||
Dia festiu | |||||
Organització política | |||||
• Governor of the province of Limburg (en) | Herman Reynders (2009–) | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Fus horari | |||||
ISO 3166-2 | BE-VLI | ||||
Codi NUTS | BE22 | ||||
Lloc web | limburg.be | ||||
Limburg és una província de Bèlgica que forma part de la regió de Flandes.[1]
Història
[modifica]El 1795 els ocupants francesos van introduir els departaments per a trencar amb els territoris feudals de l'antic règim. Així van crear el departament del Mosa Inferior que cobreix més o menys els territoris de les actuals províncies Limburg Belga i Limburg neerlandès amb Maastricht com capital. Després del Congrés de Viena (1815) el sobirà del Regne Unit dels Països Baixos, Guillem I va mantenir les subdivisions administratives franceses, però va preferir donar-les noms històrics. Tot i que gairebé res del territori formava part de l'antic ducat de Limburg, va anomenar la província Limburg, entre altres per a poder atorgar-se el títol de duc de Limburg.
El 1830 tota la província va esdevenir belga, tret de Maastricht. Després del Tractat de Londres (1839) la província va escindir-se. Hasselt va esdevenir la capital de la part belga. El 1963, després de la fixació de la frontera lingüística belga, els sis nuclis del municipi de Bitsingen van passar a la província de Lieja i els sis nuclis de Voeren van esdevenir limburguesos. De la província actual, només els nuclis Teuven i Remersdaal del municipi de Voeren formaven part de l'antic ducat del mateix nom. La resta de la província prové del principat de Lieja (Sint-Truiden, Tongeren i el comtat de Loon), d'enclavaments del ducat de Brabant (Lommel, Halen) i de terres de la Generalitat (Hoepertingen, Veulen, Rutten, Nerem i Mopertingen).
Municipis de Limburg
[modifica]
1. Alken
2. As
3. Beringen
4. Bilzen
5. Bocholt
6. Borgloon
7. Bree
8. Diepenbeek
9. Dilsen-Stokkem
10. Genk
11. Gingelom
12. Halen
13. Ham
14. Hamont-Achel
15. Hasselt
16. Hechtel-Eksel
17. Heers
18. Herk-de-Stad
19. Herstappe
20. Heusden-Zolder
21. Hoeselt
22. Houthalen-Helchteren
23. Kinrooi
24. Kortessem
25. Lanaken
26. Leopoldsburg
27. Lommel
28. Lummen
29. Maaseik
30. Maasmechelen
31. Meeuwen-Gruitrode
32. Neerpelt
33. Nieuwerkerken
34. Opglabbeek
35. Overpelt
36. Peer
37. Riemst
38. Sint-Truiden
39. Tessenderlo
40. Tongeren
41. Voeren
42. Wellen
43. Zonhoven
44. Zutendaal
Referències
[modifica]- ↑ «Limburg (Bèlgica)». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.