Vés al contingut

Xenotima

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 17:29, 19 jul 2023 amb l'última edició de EVA3.0 (bot) (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
(dif.) ←la pròxima versió més antiga | vegeu la versió actual (dif.) | Versió més nova → (dif.)
Infotaula de mineralXenotima
Espècie no aprovada per l'IMA
Fórmula química Y[PO₄]
Classificació
Categoriafosfats
Nickel-Strunz 10a ed.8.AD.35 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 9a ed.8.AD.35 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VII/A.10 Modifica el valor a Wikidata
Dana38.4.11.1 Modifica el valor a Wikidata
Propietats
Sistema cristal·lítetragonal
Grup espacialgrup espacial 141 Modifica el valor a Wikidata
Colormarró groguenc, verdós, gris, marró
Exfoliacióperfecta
Fracturarugosa
Duresa4 a 5
Lluïssorgrassa, vítria
Color de la ratllablanca. marró groguenca
Diafanitattranslúcid
Densitat4,5 a 5,1
Mineral radioactiu

La xenotima és el nom obsolet per adreçar-se als minerals: xenotima-(Y) i xenotima-(Yb); tot i que es pot emprar per referir-se gairebé exclusivament a la xenotima-(Y), donat que l'espècie xenotima-(Yb) és molt poc freqüent.[1] Aquestes dues espècies formen part del grup de la xenotima, grup al que donen nom. Pertanyen a la classe dels fosfats, i reben el seu nom del grec κευός ("va") i τιμή ("honor"), en al·lusió al fet que l'itri que conté va ser confós amb un nou element.

Sinònims poc usats són: castelnaudita, hussakita, tankelita i xenotimita.

Segons la classificació de Nickel-Strunz pertanyen a "08.A - Fosfats, etc. sense anions addicionals, sense H₂O, només amb cations de mida gran» juntament amb els següents minerals: nahpoita, monetita, weilita, Švenekita, archerita, bifosfammita, fosfammita, buchwaldita, schultenita, chernovita-(Y), dreyerita, wakefieldita-(Ce), wakefieldita-(Y), pretulita, wakefieldita-(La), wakefieldita-(Nd), pucherita, ximengita, gasparita-(Ce), monacita-(Ce), monacita-(La), monacita-(Nd), rooseveltita, cheralita, monacita-(Sm), tetrarooseveltita, chursinita i clinobisvanita.

Formació i jaciments

[modifica]

Apareixen en roques ígnies alcalines i a les pegmatites de granit associades, on poden formar cristalls de grans dimensions. També poden aparèixer en gneis micacis i quarsosos, així com en material detrític. Solen trobar-se associades amb altres minerals com: zircó, anatasa, rútil, sil·limanita, columbita, monacita i ilmenita. La xenotima-(Yb) s'ha trobat a la zona d'albita sacaroidea dins d'una roca pegmatítica de tipus granit.

És extret a les mines com important mena d'itri.

Referències

[modifica]
  1. «Xenotime» (en anglès). Mindat. [Consulta: 30 desembre 2013].

Enllaços externs

[modifica]