Vés al contingut

Barra Isles

Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 11:59, 19 juny 2023 amb l'última edició de Rebot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
(dif.) ←la pròxima versió més antiga | vegeu la versió actual (dif.) | Versió més nova → (dif.)
Plantilla:Infotaula indretBarra Isles
Imatge
Tipusarxipèlag Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaHèbrides Exteriors (Escòcia) Modifica el valor a Wikidata
Map
 56° 48′ 41″ N, 7° 38′ 15″ O / 56.811388888889°N,7.6375°O / 56.811388888889; -7.6375
Banyat perMar del Nord Modifica el valor a Wikidata
Format per
Les Illes de Barra vistes des de Heaval

Les Barra Isles, també conegudes com a Bishop's Isles mentre foren històricament propietat del Bisbe de les Illes,[1] és un petit arxipèlag d'illes a les Hèbrides Exteriors d'Escòcia. Es troben al sud de l'illa de Barra, de qui prenen el nom. El grup consisteix en nou illes, i nombroses roques.

Moltes de les illes són extremadament petites. Només l'illa més gran Vatersay, la qual és ara enllaçada per una carretera elevada a Barra, roman habitada. Berneray (també coneguda com a Barra Head), Pabbay, Sandray i Mingulay han estat habitades antigament. Les quatre illes més petites són Flodday, Lingay, Muldoanich i Uineasan.

L'accés a aquestes illes pot ser arranjat amb Charters, que fan viatges regulars a Mingulay de maig a setembre i per visitar altres illes cal fer acords.

Les Illes de Barra són presents en diverses sagues vikingues.

A més de les illes més grans hi ha diversos petit illots, farallons i roques de les quals destaca Biruaslum, que és un faralló a l'oest de Vatersay. Assoleix 72 m d'alçada i hi ha un fort espatllat en el costat del sud. Francis G. Thompson el caracteritza com "alt i virtualment inaccessible".[2]

Referències

[modifica]
  1. Murray, W.H. (1966) The Hebrides. Londres. Heinemann. pàg. 230. Segons Murray, pertanyien «al bisbe de les Illes» de iure i al MacNeil de facto.
  2. Francis G. Thompson, The Uists and Barra (David and Charles, 1974), 168