Vés al contingut

Mot

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 00:13, 1 jul 2004 amb l'última edició de Xevi (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.

S'ha discutit molt sobre la definició del concepte de paraula o mot. Exposarem, doncs, el sentit que se li dóna habitualment: és un segment de tira fònica que en l'escriptura representem entre dos espais consecutius.

El problema se'ns presenta si volem una definició basada en la parla i independent de la llengua escrita, ja que en la llengua oral no hi ha cap pausa entre mots, només entre frases i parts de frases (que indiquem amb signes de puntuació a l'escriptura). Segons això, una paraula o mot és un monema que en el moment de construir frases pot col·locar-se aïllat dels altres elements de la frase; o bé un conjunt de monemes consecutius inseparables entre ells però que com a conjunt poden col·locar-se com un conjunt aïllat dels altres elements de la frase. En exemple del primer cas seria "caragol", un monema que pot col·locar-se aïllat dels altres elements de la frase: es tracta doncs d'un mot monomonemàtic (tradicionalment anomenat mot primitiu). Un exemple del segon cas seria "recaragoladíssimes", un segment de tira fònica format per 6 monemes (re-caragol-ad-íssim-e-s), que a l'hora de formar frases són un conjunt ordenat i inseparable, però que agafat com a conjunt també pot col·locar-se aïllat dels altres elements de la frase, exactament igual com el mot que només té un monema. Es tracta doncs d'un mot polimonemàtic; els mots polimonemàtics poden ser derivats, compostos o derivats i compostos alhora, com és el cas de "recaragoladíssimes". En ambdós casos, aquesta seqüència de monemes ha de tenir sentit semàntic, ramatical, o totes dues coses alhora.

La part de la Lingüística que estudia els mecanismes de generació de mots o paraules s'anomena Morfologia.