Garrotxa
| |||||
| Tipus | comarca de Catalunya  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Comunitat autònoma | Catalunya | ||||
| Província | província de Girona | ||||
| Capital | Olot | ||||
| Conté la subdivisió | |||||
| Població humana | |||||
| Població | 61.363 (2023) (83,53 hab./km²) | ||||
| Gentilici | Garrotxí, garrotxina | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 734,6 km² | ||||
| Limita amb | |||||
| Creació | 1936 | ||||
| Organització política | |||||
| • President | Santi Reixach i Garriga (2019–) | ||||
| PIB nominal | 1.434.900.000 € (2014) | ||||
| PIB per capita | 26.100 € (2014) | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Fus horari | |||||
| Codi IDESCAT | 19 | ||||
| Lloc web | garrotxa.cat | ||||
La Garrotxa és una comarca gironina prepirinenca que limita amb les comarques del Ripollès, Osona, la Selva, el Gironès, el Pla de l'Estany, l'Alt Empordà i el Vallespir. Té una extensió de 735,39 km² i una població de 55.439 habitants (2010). Comprèn l'alta conca del Fluvià i les capçaleres dels rius Brugent i Llémena. El nom "garrotxa" significa terra aspra, trencada, de mala petja. Possiblement aquesta comarca agafa el nom d'aquesta paraula, ja que el seu relleu és molt muntanyós, amb bells paratges com els que es troben a la zona volcànica d'Olot, capital de la comarca, de gran interès geològic i natural.
Geografia
El territori no és homogeni i es pot considerar, tant des del punt de vista físic com humà, dues subcomarques: el sector que s'estén al nord de la vall del Fluvià, denominat freqüentment alta Garrotxa, i el que ocupa la part meridional, conegut correntment per comarca d'Olot.
Al sector occidental, la cubeta d'Olot-Santa Pau, la presència de materials volcànics contribueix a donar acusada personalitat al paisatge. Les formes que més ressalten en el paisatge són els cons volcànics, uns 40, entre els quals destaquen el Croscat i el volcà de Santa Margarida.
El Fluvià, de règim mediterrani, té un cabal no gaire important (1,07 m3/s a Olot).
La Garrotxa contrasta amb les comarques veïnes per l'elevada humitat. La pluja anual oscil·la al voltant dels 1000 mm. Es diu: Si no plou a Olot, no plou enlloc. Pel que fa a les temperatures, a Olot la mínima de gener és de 0,09 °C, i la màxima d'agost, de 27,7 °C. Les freqüents formes de cubeta hi ocasionen inversions tèrmiques, i el relleu a l'alta Garrotxa i al Puigsacalm, particularment, una variant climàtica de muntanya, amb importància de les precipitacions de neu.
La vegetació segueix les línies del clima. Hi ha un sector de caràcter mediterrani, que s'estén per l'alta Garrotxa i est de la comarca, mentre que la resta és coberta per vegetació submediterrània que passa a atlàntica en els punts més humits.
Població i activitat
| Municipi | Habitants |
|---|---|
| Argelaguer | 428 |
| Besalú | 2.512 |
| Beuda | 212 |
| Castellfollit de la Roca | 938 |
| Maià de Montcal | 464 |
| Mieres | 351 |
| Montagut i Oix | 981 |
| Olot | 38.003 |
| Planes d'Hostoles, les | 1.755 |
| Preses, les | 1.903 |
| Riudaura | 524 |
| Sales de Llierca | 167 |
| Sant Aniol de Finestres | 364 |
| Sant Feliu de Pallerols | 1.596 |
| Sant Ferriol | 251 |
| Sant Jaume de Llierca | 868 |
| Sant Joan les Fonts | 3.081 |
| Santa Pau | 1.614 |
| Tortellà | 815 |
| Vall de Bianya, la | 1.359 |
| Vall d'en Bas, la | 3.177 |
| Font: Idescat | |
Els nuclis de població concentrada són molt poc importants. El 1986 el 9,4% de la població activa treballava en el sector primari, el 59,4% en el sector secundari i el 31,2% restant en el terciari. La superfície conreada ha anat disminuint. Així i tot, és la primera comarca productora de blat de moro de secà de Catalunya. La ramaderia presenta una forta expansió i una acusada modernització tècnica, particularment pel que fa al porcí i el boví. La indústria va rebre un impuls decisiu després del 1940. Actualment el sector tèxtil, sobretot el de filats i gèneres de punt, l'alimentari (la indústria càrnia) i el metal·lúrgic (la metal·lúrgia de transformació) són els més importants. En un segon lloc hi ha els sectors de les arts gràfiques i el paper, i el químic i el dels plàstics. L'activitat industrial es concentra a la ciutat d'Olot i els municipis veïns de Sant Joan les Fonts i Besalú.
Zona volcànica de la Garrotxa
La zona volcànica de la Garrotxa és a la Serralada Transversal, on hi ha una quarantena de cons volcànics, en bon estat de conservació i amb importants corrents de lava basàltica.
El focus principal és al pla d'Olot i als seus vessants (el camp de lava ocupa una gran part del pla, uns 25 km²), on la lava va afluir seguint la vall del Fluvià i va arribar fins a Sant Jaume de Llierca.
Un altre sector important és a la vall tectònica del riu Ser, al peu de l'escarpament de falla de les serres del Corb i de Finestres, on hi ha els volcans més importants (Santa Margarida i el Croscat). La lava va seguir aquí la vall del riu fins al molí de Gibert, passat el Sallent de Santa Pau.
Finalment un tercer grup està constituït per una sèrie de volcans a la vall del Llémena i la vall del Brugent.
En aquesta última hi trobem diversos cons volcànics, com per exemple el del volcà sant Marc, el Traiter i Can Tià. Pel que fa a les colades de lava, recorren tot el curs fluvial, iniciades a la vall de Sant Iscle i arribant fins més enllà del poble de les Planes, concretament fins al gorg de santa Margarida.
Al sector d'Olot també hi va haver erupcions antigues, ja que hi ha còdols de basalt als materials pliocènics de la vall del Fluvià.
En les erupcions modernes es reconeixen diferents fases, totes enquadrades dins el Quaternari mitjà.
Pel que fa a les formes de relleu, a més dels cons volcànics de tipus estrombolià, dels quals n'hi ha amb cràter central (Montsacopa, Santa Margarida), amb cràters laterals (Garrinada), constituïts per escòries petites i uniformes (Montsacopa) o per materials grossers (Montolivet, Croscat), hi ha taules de lava, posades en relleu per l'erosió fluvial diferencial, com a Castellfollit de la Roca o a Sant Joan les Fonts, on es pot veure la constitució interna consolidada en prismes allargats.
Són abundants, al sector del Ser, les acumulacions de lapil·lis anomenades també grederes i, prop d'Olot, les formacions de laves poroses, consolidades en sectors d'aiguamolls, com en el Boscdetosca.
L'any 1982, la zona compresa entre les valls del Fluvià i del Ser i la capçalera de les valls d'Aiguavella i Sant Iscle va ser declarada, per la Generalitat de Catalunya, Paratge Natural d'Interès Nacional. Per la mateixa llei van ser declarades Reserves Integrals Geobotàniques la major part dels cons volcànics i la Fageda d'en Jordà.
Tota aquesta zona volcànica està protegida com a Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, que inclou els 40 volcans de la zona, amb una extensió de 12.007 ha (120,07 km²).
Vegetació
La vegetació més representativa dels vessants més assolellats de la zona els ocupen els alzinars. Els roures predominen a la resta de zones, i les fagedes i les vernedes es troben als sectors més humits.
Gastronomia
Els dolços són un dels puntals més representatius de la gastronomia de la garrotxa, tenint com a més famosos els tortells adobats, les coques de llardons, els xuixos, les galetes i els bescuits olotins. A Besalú s'elaboren uns dolços anomenats modernistes.
Demografia
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)
| ||||||||||||||||||||
Política i govern
El Consell Comarcal de la Garrotxa és l'òrgan d'administració i govern de la comarca. Actualment està presidit per Joan Espona, alcalde de Sant Joan les Fonts, de Convergència i Unió.
L'11 d'octubre de 2012, la Garrotxa es declara Territori Català Lliure proclamant així la seva independència sobre l'estat espanyol.[1]
Turisme Garrotxa
Turisme Garrotxa és l'ens de promoció turística de la Garrotxa, constituït com a associació sense ànim de lucre. Creat l'any 1996, impulsa el desenvolupament del turisme sostenible i respectuós amb el medi ambient a la comarca de la Garrotxa, basant-se en la Carta Europea de Turisme Sostenible,[2] de la qual exerceix de fòrum comarcal[3] (punt de trobada entre el sector públic i privat).
Vegeu també
- Cuina de la Garrotxa
- Comtat de Besalú
- Llista de banderes municipals de la Garrotxa
- Llista de monuments de la Garrotxa
Referències
- ↑ http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/584015-la-garrotxa-primera-comarca-lliure-i-sobirana.html?piwik_campaign=rss&piwik_kwd=portada&utm_source=rss&utm_medium=portada&utm_campaign=rss
- ↑ http://pub.unwto.org/epages/Store.sf/?ObjectPath=/Shops/Infoshop/Products/1312/SubProducts/1312-3
- ↑ http://www.redeuroparc.org/carta_turismo_europea_sostenible/01_amandaguzman_ecotono_foros.pdf
Enllaços externs
- Pàgina oficial del Consell Comarcal
- Informació de la Generalitat de Catalunya
- Turisme Garrotxa
- Recorregut fotogràfic pels espais naturals de la Garrotxa
| Catalunya | Alt Camp · Alt Empordà · Alt Penedès · Alt Urgell · Alta Ribagorça · Anoia · Bages · Baix Camp · Baix Ebre · Baix Empordà · Baix Llobregat · Baix Penedès · Barcelonès · Berguedà · Cerdanya · Conca de Barberà · Garraf · Garrigues · Garrotxa · Gironès · Lluçanès · Maresme · Moianès · Montsià · Noguera · Osona · Pallars Jussà · Pallars Sobirà · Pla de l'Estany · Pla d'Urgell · Priorat · Ribera d'Ebre · Ripollès · Segarra · Segrià · Selva · Solsonès · Tarragonès · Terra Alta · Urgell · Vallès Occidental · Vallès Oriental |  |
|---|---|---|
| Catalunya del Nord | ||
| Altres | ||
