Vés al contingut

Tàmil

Modifica els enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llenguaTàmil
தமிழ் Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Tipusllengua natural i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants nadius75.000.000 Modifica el valor a Wikidata (2019 Modifica el valor a Wikidata)
Parlat aTamil Nadu, Singapur i Sri Lanka Modifica el valor a Wikidata
Autòcton deDistricte d'Amarajeevi Potti Sri Ramulu Nellore, Andhra Pradesh, Estat de Karnataka, Kerala, Pondicherry, Tamil Nadu, Kandy, Matale, Nuwara Eliya, Galle, Districte de Jaffna, districte de Mannar, districte de Vavuniya, Mullaitivu, Batticaloa, Anuradhapura, Polonnaruwa i Ratnapura Modifica el valor a Wikidata
EstatÍndia, Singapur, Sri Lanka, Malàisia, Maurici, Sud-àfrica, Kenya i Indonèsia Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengües dravídiques
llengües dravídiques meridionals
llengües tàmil-kannada
tàmil-malaiàlam
llengües tàmils Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaescriptura tàmil, alfabet vatteluttu, koleluttu i escriptura àrab Modifica el valor a Wikidata
Estudiat perestudis tàmils Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-1ta Modifica el valor a Wikidata
ISO 639-2tam Modifica el valor a Wikidata
ISO 639-3tam Modifica el valor a Wikidata
Glottologtami1289 Modifica el valor a Wikidata
Linguasphere49-EBE-a Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuetam Modifica el valor a Wikidata
ASCL5103 Modifica el valor a Wikidata
IETFta Modifica el valor a Wikidata
Inscripció de tàmil antic del Temple de Brihadeeswara a Thanjavur

El tàmil o tàmul[1] (தமிழ், /tæmɪɻ/) és una llengua dravídica parlada principalment pel poble tàmil del sud de l'Índia. Actualment compta amb 77 milions parlants, 68 milions dels quals són parlants nadius. És llengua oficial a l'Índia, a Sri Lanka i a Singapur. El tàmil és parlat per minories significatives a Malàisia, a Maurici, a Vietnam, a l'illa de la Reunió, com també en petites comunitats d'emigrants arreu del món.[2] És la llengua administrativa de l'estat indi de Tamil Nadu, i fou la primera llengua declarada "llengua clàssica" pel govern indi l'any 2004.

La literatura tàmil existeix des de fa més de dos mils anys.[3] Els primers documents epigràfics estant datats al voltant del segle iii aC.[4] El primer període literari d'aquesta llengua va des del 300 aC fins al segle i.[5][6] Més del 55% de les inscripcions epigràfiques trobades - al voltant de 55.000 - pel Servei Arqueològic de l'Índia a l'Índia són en llengua tàmil.[7] Segons una enquesta, l'any 2001 hi havia 1.863 diaris publicats en tàmil, 353 dels quals eren publicats diàriament.[8]

Classificació

[modifica]

El tàmil pertany a la branca del sud de les llengües dravídiques, una família de vint-i-sis llengües nadiues del subcontinent indi.[9] També forma part d'una família de llengües tàmils que inclou aproximadament les llengües de 35 grups etnicolingüístics[10] com per exemple, els Irula, i les llengües Yerukala.

El parent més proper al tàmil és el Malaiàlam. Fins al novè segle, el Malaiàlam era un dialecte del tàmil,[11] encara que moltes de les diferències entre les dues llengües evidencien una divisió prehistòrica del dialecte occidental;[12] el procés de separació clar entre les dos llengües no es completà fins al segle xiii o XIV.[13]

Història

[modifica]

Les primeres atestacions epigràfiques del tàmil daten del segle iii aC.[14][15] La llengua florí a l'Índia amb una literatura rica durant l'era Sangam (300 aC-300).[14][16] Amb al voltant de 30.000 inscripcions, el tàmil és la llengua amb un major nombre d'inscripcions de l'Àsia del sud.[17]

La literatura Sangam en tàmil és la literatura existent més antiga de totes les llengües dravídiques. Els treballs literaris a l'Índia eren preservats en manuscrits de fulla de palma (implicava que s'hagués de copiar i recopiar) o a través de la transmissió oral, que ha fet impossible una datació directa.[18] Tanmateix, registres cronològics externs i les evidències lingüístiques internes indiquen que el treball més antic existent va ser probablement compilat entre el segle ii aC i el segle x.[19][20][21]

Els acadèmics del tàmil categoritzen la història de la llengua en tres períodes:[22]

  • Tàmil vell (300 aC - 700),
  • Tàmil mitjà (700 - 1600)
  • Tàmil modern (1600–present).

Tàmil antic

[modifica]

Les primeres atestacions epigràfiques en tàmil són inscripcions en roca del segle iii aC, escrits en Tàmil-Brahmi, una adaptació de l'escriptura Brahmi.[23] El primer tractat gramatical existent és el Tolkāppiyam que era una obra poètica i gramàtica que descrivia la llengua del període clàssic, que és datat entre el segle iii aC i el V aC.

La literatura Sangam està format per 50.000 versos poètics continguts en 2.381 poemes atribuïts a 473 poetes entre les quals trobem poetesses.[24][25] Molts d'aquests poemes de l'era Sangam eren acompanyats amb música.[26]

Durant l'època postsangam del tàmil antic, es va compondre el Thirukkural i poemes èpics, entre els quals hi ha Silappatikaram, Manimekalai, Sīvakacintāmani, Valaiyapathi i Kundalakesi. Aquestes últimes cinc obres esmentades són conegudes com les cinc grans èpiques.

Tàmil mitjà

[modifica]

El període Bhakti és conegut per l'efusió de les cançons de devoció de la música pann, que inclouen més de vuit mil versos del shivaisme i quatre mil recollits al Nalayira Divya Prabandham del vishnuisme.[27] Durant el període medieval aparegué una adaptació popular del Ramayana al tàmil, coneguda com a Kamba Ramayanam (segle xii) i una història de 63 Nayanmars coneguts com a Periyapuranam (segle xiii).[28]

En l'úĺtim període de l'època medieval (entre el segle xiv i el XVI), el tàmil va viure un increment de sanscrització, fins al punt que emergí una llengua mixta coneguda com a maṇippiravāḷam

Tàmil modern

[modifica]

A principis del segle xx, el Moviment del tàmil pur (taṉit tamiḻ iyakkam) va buscar l'eliminació de tots els manlleus en sànscrit i altres elements forans de la llengua tàmil.[29] Va rebre el suport d'alguns partits dravídics i nacionalistes que donen suport a la independència del poble tàmil.[30] Això ha comportat una substitució molt significativa de manlleus lingüístics del sànscrit per altres equivalents del tàmil.[31] Escriptors que escriuen en tàmil han guanyat dos cops el Premi Jnanpith de l'Índia.

Distribució geogràfica

[modifica]

El tàmil és la llengua majoritària a Tamil Nadu i a la província del Nord-est de Sri Lanka. També és parlada per petits grups minoritaris d'aquests dos països com a Karnataka, Kerala, Andhra Pradesh i Maharashtra en el cas de l'Índia i, el nord i l'est de Colombo en el cas de Sri Lanka.

Existeixen diverses poblacions de parlants de tàmil descendents d'immigrants de l'era colonial a Malàisia, a Singapur, a Myanmar, a Vietnam, a Sud-àfrica i a Maurici. Algunes persones de Guyana, Fiji, Surinam, i Trinitat i Tobago tenen orígens tàmils,[32] però només un petit nombre d'aquests parlen la llengua. També grups més recents d'immigrants provinents de Sri Lanka i l'Índia que s'han assentat al Canadà (especialment a Toronto), Estats Units, Austràlia, diversos països de l'Orient Pròxim i a la majoria dels països europeus occidentals.

[modifica]

El tàmil és una llengua oficial de l'estat indi de Tamil Nadu. És una de les llengües oficials de la unió de territoris de Pondicherry[33][34] i les Illes Andaman i Nicobar[35] És una de les 23 llengües nacionals reconegudes a la Constitució de l'Índia. El tàmil és també una de les llengües oficials de Sri Lanka i Singapur. A Malàisia, hi ha 543[36] escoles públiques que imparteixen l'educació primària totalment en llengua tàmil.

A més a més, juntament amb la creació el 2004 d'un estatus legal per a les llengües clàssiques per part govern de l'Índia i d'una campanya política amb el suport de nombroses associacions de Tàmil,[37][38] el tàmil es va convertir en la primera llengua clàssica reconeguda legalment a l'Índia. El reconeixement va ser anunciat pel llavors president de l'Índia, Dr. Abdul Kalam, en una sessió conjunta de les dues cambres del Parlament Indi, el 6 juny de 2004.[39][40][41]

Sistema d'escriptura

[modifica]
Article principal: Escriptura tàmil

Sons

[modifica]

Vocals

[modifica]
Curta Llarga
Anterior Central Posterior Anterior Central Posterior
Tancada i u iː uː
இ உ ஈ ஊ
Mitjana e o eː oː
எ ஒ ஏ ஓ
Oberta a (ai) aː (aw)
அ ஐ ஆ ஒள

Consonants

[modifica]
Labial Dental Alveolar Retroflexes Palatal Velar
Oclusiva p (b) t̪ (d̪) ʈ (ɖ) tʃ (dʒ) k (g)
ப த ட ச க
Nasals m n̪ ṉ ɳ ɲ ŋ
ம ந ன ண ஞ ங
Bategants ɾ̪
ர
Vibrants r
ற
Centrals aproximants ʋ ɻ j
வ ழ ய
Laterals aproximants l̪ ɭ
ல ள

Numerals i símbols

[modifica]
0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 100 1000
௦ ௧ ௨ ௩ ௪ ௫ ௬ ௭ ௮ ௯ ௰ ௱ ௲
dia mes any dèbit crèdit amunt rupia numeral
௳ ௴ ௵ ௶ ௷ ௸ ௹ ௺

Vocabulari

[modifica]

El vocabulari tàmil és principalment dravídic. Existeix un sentiment fort de purisme lingüístic en el tàmil modern,[42] que s'oposa a l'ús de manlleus forans.[43] No obstant això, existeix un cert nombre de paraules utilitzades tant en el tàmil clàssic com el modern que són manlleus lingüístics d'altres llengües veïnes, o de llengües amb qui els tàmils han mantingut llaços comercials, com per exemple el mundari (p. ex. tavaḷai "granota" prové del munda tabeg), el malai (p. ex. cavvarici "sago" prové del Malai sāgu), el xinès (p. ex. campān "esquif" prové del xinès san-pan) i el grec (p. ex. ora prové del grec ὥρα). Més recentment, s'han incorporat paraules de l'urdú, persa, àrab i maratí, a causa de la influència d'aquests grups en algun moment de la història, i de les llengües veïnes com el telugu, kanara i sinhala. Durant l'era moderna, el tàmil ha incorporat diversos manlleus de llengües europees com el portuguès, francès i anglès.[44]

L'impacte del purisme lingüístic ha estat més important en els manlleus lingüístics del sànscrit. Al llarg de la història, el Tàmil, juntament amb altres llengües dravídiques com el telugu, kanara, malaiàlam, entre d'altres, han estat influenciats pel sànscrit en qüestions de vocabulari, gramàtica i estils literaris,[45][46][47][48] que reflectí un increment de la sànscrització del país tàmil.[49] El vocabulari tàmil mai ha patit una sànscrització tan forta com les altres llengües dravídiques, i a diferència d'aquelles, era i és possible encara expressar idees complexes en tàmil— tant de ciència, art, religió i llei — sense fer ús de manlleus del sànscrit.[50] A més a més, la sanscrització va ser activament resistida per un nombre d'autors de l'últim període medieval, que culminà en el segle xx en un moviment anomenat taṉit tamiḻ iyakkam (significa "Moviment del tàmil pur"), dirigit per Parithimaar Kalaignar i Maraimalai Adigal, i que intentava eliminar tota la influència acumulada del sànscrit en el tàmil. Com a resultats d'això, el tàmil en documents formals, en col·loquis literaris i en discursos públics ha viscut un descens marcat en l'ús de manlleus en sànscrit en les últimes dècades;[51] segons algunes estimacions hi ha hagut una caiguda des del 40-50% fins al 20% aproximadament en l'actualitat.[31] Com a resultat, els manlleus en pràcrit i en sànscrit utilitzats en el modern tàmil, a diferència d'algunes llengües dravídiques, han quedat restringits principalment en la terminologia espiritual i en substantius abstractes.[52]

En el segle xx, institucions i òrgans educatius, amb el suport del govern, crearen un diccionari tècnic de tàmil que contenia neologismes i paraules derivades del tàmil genuí per substituir els manlleus provinents de l'anglès i d'altres llengües.

Hi ha paraules d'origen tàmil que s'han incorporat en altres llengües. Alguns exemples populars en català són mango (pres del tàmil mankay),[53] catamarà (pres del tàmil katta-maram que significa "troncs lligats"),[54] pària (pres del tàmil pareiyan que significa "tocador de bombo",[55] entre d'altres. També trobem paraules d'origen tàmil en el sinhala i en el Malai.

Referències

[modifica]
  1. ↑ L'Enciclopèdia Diccionari[Enllaç no actiu]
  2. ↑ Gordon, Raymond G., Jr. (ed.), 2005. Ethnologue: Languages of the World, Fifteenth edition. Dallas, Tex.: SIL International.
  3. ↑ Kamil V. Zvelebil. Companion Studies to the History of Tamil Literature. BRILL Academic, 1992, p. 12. ISBN 9004093656. «p12 - ...the most acceptable periodisation which has so far been suggested for the development of Tamil writing seems to me to be that of A Chidambaranatha Chettiar (1907–1967): 1. Sangam Literature - 200BC to AD 200; 2. Post Sangam literature - AD 200 - AD 600; 3. Early Medieval literature - AD 600 to AD 1200; 4. Later Medieval literature - AD 1200 to AD 1800; 5. Pre-Modern literature - AD 1800 to 1900...» 
  4. ↑ Maloney, Clarence «The Beginnings of Civilization in South India». The Journal of Asian Studies, 23, 3, 1970, p. 603–616. DOI: 10.2307/2943246. at p. 610
  5. ↑ Classical Tamil, Government of India
  6. ↑ Chera, Chola, Pandya: Using Archaeological Evidence to Identify the Tamil Kingdoms of Early Historic South India - Abraham, Shinu Anna, Asian Perspectives - Volume 42, Number 2, Fall 2003, p. 207-223 University of Hawaii Press
  7. ↑ Staff Reporter. «Students get glimpse of heritage». The Hindu, 22-11-2005. Arxivat de l'original el 2014-06-18. [Consulta: 26 abril 2007].
  8. ↑ India 2001: A Reference Annual 2001. Compiled and edited by Research, Reference and Training Division, Publications Division, New Delhi: Government of India, Ministry of Information and Broadcasting.
  9. ↑ Krishnamurti 2003, p. 19
  10. ↑ Prof. A.K. Perumal, Manorama Yearbook (Tamil) 2005 p.302-318
  11. ↑ Freeman, Rich «Rubies and Coral: The Lapidary Crafting of Language in Kerala». The Journal of Asian Studies, 57, 1, 1998, p. 39. DOI: 10.2307/2659023.
  12. ↑ A. Govindankutty Menon «Some Observations on the Sub-Group Tamil-Malayalam: Differential Realizations of the Cluster *nt». Bulletin of the School of Oriental and African Studies, University of London, 53, 1, 1990, p. 87–99.
  13. ↑ Andronov, M.S. «Dravidian Languages». . Nauka Publishing House, 1970, p. 21.
  14. ↑ 14,0 14,1 M. B. Emeneau «India as a Linguistic Area». Language, 32, 1, Jan-Mar 1956, pàg. 5. DOI: 10.2307/410649. «Of the four literary Dravidian languages, Tamil has voluminous records dating back at least two millennia.»
  15. ↑ Burrow, Thomas. The Sanskrit Language. Motilal Banarsidass Publications, 2001, p. 337. ISBN 8120817672. «…In the case of Tamil the literary tradition goes back for at least two thousand years…» 
  16. ↑ Caldwell, Robert
  17. ↑ Morrison, Kathleen D.; Mark T. Lycett «Inscriptions as Artifacts: Precolonial South India and the Analysis of Texts». Journal of Archaeological Method and Theory, 4, 3, 1997, p. 219, 224. DOI: 10.1007/BF02428062.
  18. ↑ Dating of Indian literature is largely based on relative dating relying on internal evidences with a few anchors. I. Mahadevan's dating of Pukalur inscription proves some of the Sangam verses. See George L. Hart, "Poems of Ancient Tamil, University of Berkeley Press, 1975, p.7-8
  19. ↑ George Hart, "Some Related Literary Conventions in Tamil and Indo-Aryan and Their Significance" Journal of the American Oriental Society, 94:2 (Apr - Jun 1974), p. 157-167.
  20. ↑ Kamil Veith Zvelebil, Companion Studies to the History of Tamil Literature, pp12
  21. ↑ See K.A. Nilakanta Sastry, A History of South India, OUP (1955) pp 105
  22. ↑ Thomas Lehmann, "Old Tamil" in Sanford Steever (ed.), The Dravidian Languages Routledge, 1998 at p. 75
  23. ↑ Iravatham Mahadevan (2003). Early Tamil Epigraphy from the Earliest Times to the Sixth Century A.D. Cambridge, Harvard University Press.
  24. ↑ Rajam, V. S. 1992. A reference grammar of classical Tamil poetry: 150 B.C.-pre-fifth/sixth century A.D.. Memoirs of the American philosophical society, v. 199. Philadelphia, Pa: American Philosophical Society. p12
  25. ↑ Dr. M. Varadarajan, A History of Tamil Literature, (Translated from Tamil by E.Sa. Viswanathan), Sahitya Akademi, New Delhi, 1988 p.40
  26. ↑ Marr, John Ralston «The Eight Anthologies». . Institute of Asian Studies [Madras], 1985. at p. 370-373.
  27. ↑ Varadarajan, M. «A history of Tamil literature». . Sahitya Akademi [Madras], 1988.
  28. ↑ Varadarajan, M. «A history of Tamil literature». . Sahitya Akademi [Madras], 1988. at p. 155-157
  29. ↑ Ramaswamy, Sumathy. «Laboring for language». A: Passions of the Tongue: Language Devotion in Tamil India, 1891–1970. Berkeley: University of California Press, 1997. 
  30. ↑ Ramaswamy, Sumathy. «Laboring for language». A: Passions of the Tongue: Language Devotion in Tamil India, 1891–1970. Berkeley: University of California Press, 1997. «Dravidianism, too, lent its support to the contestatory classicist project, motivated principally by the political imperative of countering (Sanskritic) Indian nationalism... It was not until the DMK came to power in 1967 that such demands were fulfilled, and the pure Tamil cause received a boost, although purification efforts are not particularly high on the agenda of either the Dravidian movement or the Dravidianist idiom of tamiḻppaṟṟu.» 
  31. ↑ 31,0 31,1 Krishnamurti 2003, p. 480
  32. ↑ McMahon, Suzanne. «Overview of the South Asian Diaspora». University of California, Berkeley. [Consulta: 23 abril 2008].
  33. ↑ Ramamoorthy, L. Multilingualism and Second Language Acquisition and Learning in Pondicherry. Consulta 16 d'agost de 2007.
  34. ↑ Younger, Paul. Tamil Hinduism in Indenture-based Societies Arxivat 2009-05-20 a Wayback Machine.. Consulta 16 d'agost de 2007.
  35. ↑ Sunwani, Vijay K. Amazing Andamans and North-East India: A Panoramic View of States, Societies and Cultures. Consulta 16 d'agost de 2007.
  36. ↑ «[http://ccat.sas.upenn.edu/~haroldfs/540/handouts/sparadox/sparadox.html Language Shift in the Tamil Communities of Malaysia and Singapore: the Paradox of Egalitarian Language Policy.]». [Consulta: 26 desembre 2017].
  37. ↑ «Classic case of politics of language». The Telegraph. [Consulta: 20 abril 2007]. «Members of the committee felt that the pressure was being brought on it because of the compulsions of the Congress and the UPA government to appease its ally, M. Karunanidhi's DMK.»
  38. ↑ S.S. Vasan. «Recognising a classic». The Hindu. Arxivat de l'original el 2007-09-26. [Consulta: 14 maig 2007].
  39. ↑ Thirumalai, Ph.D., M. S. «Tradition, Modernity and Impact of Globalization - Whither Will Tamil Go?». Language in India, 4, 2004 [Consulta: 17 novembre 2007].
  40. ↑ BBC. India sets up classical languages. August 17, 2004. Consulta 16 d'agost de 2007.
  41. ↑ The Hindu. Sanskrit to be declared classical language Arxivat 2005-10-30 a Wayback Machine.. October 28, 2005. Consulta 16 d'agost de 2007.
  42. ↑ Sumathi Ramaswamy, En/Gendering Language: The Poetics of Tamil Identity" Comparative Studies in Society and History 35:4. (Oct. 1993), p. 683-725.
  43. ↑ Krishnamurti 2003, p. 480
  44. ↑ Meenakshisundaram 1965, pàg. 169-193
  45. ↑ "Literature in all Dravidian languages owes a great deal to Sanskrit, the magic wand whose touch raised each of the languages from a level of patois to that of a literary idiom" (Sastri 1955, p309); Trautmann, Thomas R. 2006. Languages and nations: the Dravidian proof in colonial Madras. Berkeley: University of California Press; "The author endeavours to demonstrate that the entire Sangam poetic corpus follows the "Kavya" form of Sanskrit poetry"-Tieken, Herman Joseph Hugo. 2001. Kāvya in South India: old Tamil (IAST) poetry. Groningen: Egbert Forsten; Vaiyapuri Pillai in Takahashi, Takanobu. 1995, p18.
  46. ↑ See Vaidyanathan's analysis of an early medieval text in S. Vaidyanathan, "Indo-Aryan loan words in the Civakacintamani" Journal of the American Oriental Society 87:4. (Oct - Dec 1967), p. 430-434.
  47. ↑ Caldwell, Robert. 1974. A comparative grammar of the Dravidian or South-Indian family of languages. New Delhi: Oriental Books Reprint Corp, p87, 88
  48. ↑ Takahashi, Takanobu. 1995. Tamil love poetry and poetics. Brill's Indological library, v. 9. Leiden: E.J. Brill, p16,18
  49. ↑ Sheldon Pollock, "The Sanskrit Cosmopolis 300-1300: Transculturation, vernacularisation and the question of ideology" in Jan E.M. Houben (ed.), The ideology and status of Sanskrit: Contributions to the history of the Sanskrit language (E.J. Brill, Leiden: 1996) at p. 209-217.
  50. ↑ Trautmann, Thomas R. «Hullabaloo About Telugu». South Asian Research, 19, 1, 1999, p. 53–70. DOI: 10.1177/026272809901900104. at p. 64; Caldwell, Robert. 1974. A comparative grammar of the Dravidian or South-Indian family of languages. New Delhi: Oriental Books Reprint Corp, p 50; Ellis, F.W. (1820), "Note to the introduction" in Campbell, A.D., A grammar of the Teloogoo language. Madras: College Press, p. 29-30.
  51. ↑ Ramaswamy, Sumathy. «Laboring for language». A: Passions of the Tongue: Language Devotion in Tamil India, 1891–1970. Berkeley: University of California Press, 1997. «Nevertheless, even impressionistically-speaking, the marked decline in the use of foreign words, especially of Sanskritic origin, in Tamil literary, scholarly, and even bureaucratic circles over the past half century is quite striking.» 
  52. ↑ Dr.T.P. Meenakshisundaram, A History of Tamil Language, Sarvodaya Ilakkiya Pannai, 1982 (translated) p. 241-2
  53. ↑ «Entrada de "mango"». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. [Consulta: 28 juny 2009].[Enllaç no actiu]
  54. ↑ «Entrada de "catamarà"». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. [Consulta: 28 juny 2009].[Enllaç no actiu]
  55. ↑ «Entrada de "pària"». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. [Consulta: 28 juny 2009].[Enllaç no actiu]

Bibliografia

[modifica]
En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
 Commons (Galeria) Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
 Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata
  • Caldwell, Robert. 1974. A comparative grammar of the Dravidian or South-Indian family of languages. New Delhi: Oriental Books Reprint Corp.
  • Herman Tieken(2001) Kavya in South India: Old Tamil Cankam Poetry. Groningen: Forsten 2001
  • Hart, George L. (1975), The poems of ancient Tamil : their milieu and their Sanskrit counterparts. University of California Press, Berkeley. ISBN 0-520-02672-1
  • Krishnamurti, Bhadriraju. The Dravidian Languages. Cambridge University Press, 2003 (Cambridge Language Surveys). ISBN 0521771110. 
  • Lehmann, Thomas (1989). A Grammar of Modern Tamil. Pondicherry, Pondicherry Institute of Linguistics and Culture.
  • Mahadevan, Iravatham (2003). Early Tamil Epigraphy from the Earliest Times to the Sixth Century A.D. Cambridge, Harvard University Press. ISBN 0-674-01227-5
  • Meenakshisundaram, T.P. «A History of Tamil Language». . Deccan College [Poona], 1965.
  • Johann Philip Fabricius (1933 and 1972), Tamil and English Dictionary. based on J.P. Fabricius Malabar-English Dictionary, 3rd and 4th Edition Revised and Enlarged by David Bexell. Evangelical Lutheran Mission Publishing House, Tranquebar; called Tranquebar Dictionary.
  • Pope, GU (1868). A Tamil hand-book, or, Full introduction to the common dialect of that language. (3rd ed.). Madras, Higginbotham & Co.
  • Rajam, VS (1992). A Reference Grammar of Classical Tamil Poetry. Philadelphia, The American Philosophical Society. ISBN 0-87169-199-X
  • Schiffman, Harold F. (1998). "Standardization or restandardization: The case for ‘Standard' Spoken Tamil". Language in Society 27, 359–385.

Vegeu també

[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Tàmil&oldid=33163986»