Setge d'Elna
| Croada contra la Corona d'Aragó | |||
|---|---|---|---|
  Setge d'Elna Setge d'Elna | |||
| Tipus | setge  | ||
| Data | 22 i el 25 de maig del 1285 | ||
| Coordenades | 42° 36′ N, 3° 00′ E / 42.6°N,3°E | ||
| Lloc | Elna | ||
| Estat | França | ||
| Resultat | victòria francesa | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
| Cronologia | |||
.svg){kind=small}
El Setge d'Elna, entre el 22 i el 25 de maig del 1285, fou un dels episodis de la Croada contra la Corona d'Aragó.
Antecedents
[modifica]El Papa Martí IV, que havia succeït Climent IV, va declarar el rei Pere el Gran privat dels seus regnes a causa de la intervenció catalana a Sicília arran de les Vespres Sicilianes, i donà la investidura com a rei d'Aragó, rei de València i Comte de Barcelona el 27 d'agost del 1283 a Carles I d'Anjou, segon fill del rei Felip III de França, que va ser coronat a Paris el 27 de febrer del 1284.
Durant l'hivern del 1283, les tropes franceses ja havien pres la vall d'Aran i havien intentat una invasió pel Regne de Navarra travessant el Regne d'Aragó, però foren rebutjades, i Albarrasí, que donava suport al Regne de França, va ser conquerit i incorporat a la Corona d'Aragó.
Pere el Gran volia la col·laboració de Jaume II de Mallorca per establir la línia de defensa als castells del Rosselló i de la Cerdanya, i amb aquest fi el va retenir al seu palau de Perpinyà, però va escapar-se i unir-se als croats. Pere va haver de canviar la tàctica i va establir la defensa al Pirineu, especialment al pas natural del Coll de Panissars, mentre les tropes croades arribaven a Perpinyà procedents de Narbona a principis de maig i un estol de 100 naus es preparava[1] a Cotlliure.
La Batalla
[modifica]L'exèrcit croat sortia de Perpinyà el 13 de maig[2] en direcció al Pirineu, quan es va trobar una forta oposició a la ciutat d'Elna, que va demanar socors a Pere el Gran. El rei va enviar-hi Ramon d'Urtx amb trenta cavallers, però, en veure la desunió dels vilatans i copsar que no es deixaven aconsellar, van marxar.
La població del Rosselló que s'havia congregat a la ciutat va lluitar amb força contra els croats, i finalment es va refugiar a la catedral de Santa Eulàlia on fou exterminada per l'exèrcit croat,[3] que a continuació va cremar la vila.
| « | Varen prendre la vila i van matar tots els homes i forçaren totes les dones que hi havia fins i tot sobre l'altar. Els francesos enderrocaren totes les cases, no hi quedà gairebé una pedra sobre l'altra, despullaren les esglésies i hi calaren foc, i cremaren tota la vila i després la deixaren estar. Partiren d'aquí tots junts amb gran goig i alegria | » |
| — Làpida erigida al jardi del claustre pels 700 anys de la massacre, a iniciativa de J. Vera | ||
Conseqüències
[modifica]L'exèrcit català impedia l'avanç pel Coll de Panissars, situat a les muntanyes del Pirineu. Un mes després d'estar concentrat al Rosselló, l'exèrcit va creuar pel Coll de la Maçana.
Referències
[modifica]- ↑ Histoire du roussillon (francès)
- ↑ F. Xavier Hernández, Història militar de Catalunya
- ↑ Alfons Llorenç a El Temps de maig de 2007 [1] Arxivat 2010-06-24 a Wayback Machine.
Croada contra la Corona d'Aragó (1283-1286) | |
|---|---|
| Frontera navarro-aragonesa i Vall d'Aran (1283-1284) | |
| Croada contra la Corona d'Aragó (1285) | Salses · Perpinyà · Elna · Peralada · Girona · Sant Feliu de Guíxols · Santa Maria · Illes Formigues · Besalú · Coll de Panissars |
| Confiscació del Regne de Mallorca (1285) | |
| Campanya de Roger de Llúria al Llenguadoc (1286) | |
