Protectorat: diferència entre les revisions
m neteja i estandardització de codi |
amplio traduint de l'angles Etiquetes: edició visual: canviat Disambiguation links |
||
Línia 1: | Línia 1: | ||
{{vegeu3|un règim d'ocupació territorial| l'antic estat|El Protectorat}} |
{{vegeu3|un règim d'ocupació territorial| l'antic estat|El Protectorat}} |
||
El '''protectorat''' en el context de les relacions internacionals, és un [[Estat (política)|estat]] que està sota la protecció d'un altre estat per defensar-se contra l'agressió i altres violacions de la llei.{{sfnp|Hoffmann, Protectorates|1987|p=336}} És un [[territori dependent]] que gaudeix d'[[autonomia]] sobre la majoria dels seus afers interns, tot i que encara reconeix la [[sobirania]] d'un [[estat sobirà]] més poderós sense ser una possessió.<ref name="cyprus">{{cite journal|last1=Fuess|first1=Albrecht|title=Was Cyprus a Mamluk protectorate? Mamluk policies toward Cyprus between 1426 and 1517|journal=Journal of Cyprus Studies|date=1 January 2005|volume=11|issue=28–29|pages=11–29|url=https://go.gale.com/ps/anonymous?id=GALE%7CA144051591&sid=googleScholar&v=2.1&it=r&linkaccess=abs&issn=13032925&p=AONE&sw=w|issn=1303-2925|access-date=24 October 2020|language=en}}</ref><ref name="reflection">{{cite journal|last1=Reisman|first1=W.|title=Reflections on State Responsibility for Violations of Explicit Protectorate, Mandate, and Trusteeship Obligations|journal=Michigan Journal of International Law|date=1 January 1989|volume=10|issue=1|pages=231–240|url=https://repository.law.umich.edu/mjil/vol10/iss1/21/|access-date=24 October 2020|issn=1052-2867}}</ref><ref name="boijkov2">{{cite journal|last1=Bojkov|first1=Victor D.|title=Democracy in Bosnia and Herzegovina: Post-1995 political system and its functioning|journal=Southeast European Politics 4.1|pages=41–67|url=https://homepage.univie.ac.at/vedran.dzihic/bojkov_2003.pdf}}</ref> A canvi, el protectorat sol acceptar obligacions especificades en funció dels termes de la seva disposició.<ref name="boijkov">{{cite journal|last1=Bojkov|primer1=Victor D.|títol=La democràcia a Bòsnia i Hercegovina: sistema polític posterior a 1995 i el seu funcionament|revista=Política del sud-est d'Europa 4.1|pages=41–67|url=https://homepage.univie. ac.at/vedran.dzihic/bojkov_2003.pdf}}</ref> Normalment s'estableixen protectorats [[De iure]] per un [[tractat]].<ref name="cyprus"/><ref name="reflection"/> En determinades condicions, com amb [[Ocupació britànica d'Egipte|Egipte sota domini britànic (1882–1914)]], un estat també es pot etiquetar com a ''protectorat de facto o protectorat velat''.<ref>{{cite journal|last1=Leys|first1=Colin|title=The British ruling class|journal=Socialist Register|date=2014|volume=50|url=https://socialistregister.com/index.php/srv/article/view/20194|access-date=23 October 2020|language=en|issn=0081-0606}}</ref><ref>{{cite journal|last1=Kirkwood|first1=Patrick M.|title="Lord Cromer's Shadow": Political Anglo-Saxonism and the Egyptian Protectorate as a Model in the American Philippines|journal=Journal of World History|date=21 July 2016|volume=27|issue=1|pages=1–26|doi=10.1353/jwh.2016.0085|s2cid=148316956|url=https://muse.jhu.edu/article/625981/summary|access-date=23 October 2020|language=en|issn=1527-8050}}</ref><ref>{{cite journal|last1=Rubenson|first1=Sven|title=Professor Giglio, Antonelli and Article XVII of the Treaty of Wichale|journal=The Journal of African History|date=1966|volume=7|issue=3|pages=445–457|doi=10.1017/S0021853700006526|jstor=180113|s2cid=162713931|url=https://www.jstor.org/stable/180113|access-date=24 October 2020|issn=0021-8537}}</ref> |
|||
⚫ | |||
⚫ | és un règim d'ocupació d'un [[estat]] per un altre. El protegit (ocupat) delega en el protector (ocupant) la gestió de la [[diplomàcia]], de l'[[exèrcit]] i del [[comerç exterior]]. De fet, el protegit és sovint explotat pel seu protector que abusa dels seus drets i prerrogatives. El règim de protectorat s'estableix per un tractat. |
||
Aquest règim no s'ha de confondre amb el règim de mandat aplicat després de la [[Primera Guerra Mundial]] a algunes antigues possessions [[Imperi Otomà|turques]] (per exemple, a [[Palestina]]), i colònies alemanyes (per exemple, el [[Camerun]] o [[Ruanda-Urundi]]), en nom de la [[Societat de Nacions]]. Tot i que a la pràctica el tracte que rebien tant els països protegits com els ''mandatats'' no es diferenciava gaire del que rebien les colònies. |
Aquest règim no s'ha de confondre amb el règim de mandat aplicat després de la [[Primera Guerra Mundial]] a algunes antigues possessions [[Imperi Otomà|turques]] (per exemple, a [[Palestina]]), i colònies alemanyes (per exemple, el [[Camerun]] o [[Ruanda-Urundi]]), en nom de la [[Societat de Nacions]]. Tot i que a la pràctica el tracte que rebien tant els països protegits com els ''mandatats'' no es diferenciava gaire del que rebien les colònies. |
||
Línia 25: | Línia 27: | ||
**durant l'època de l'[[imperi Alemany]]: part nord-est de [[Nova Guinea]] (avui forma part de [[Papua Nova Guinea]]) i les illes dels voltants ([[1884]] - [[1914]]). |
**durant l'època de l'[[imperi Alemany]]: part nord-est de [[Nova Guinea]] (avui forma part de [[Papua Nova Guinea]]) i les illes dels voltants ([[1884]] - [[1914]]). |
||
**durant l'època de l'[[Alemanya Nazi]]: part central de [[Bohèmia]] i de [[Moràvia]] ([[Protectorat de Bohèmia i Moràvia]], [[1939]] - [[1945]]), i a la pràctica també la França del [[règim de Vichy]] entre [[1940]] (capitulació francesa) i [[1942]] (ocupació total). |
**durant l'època de l'[[Alemanya Nazi]]: part central de [[Bohèmia]] i de [[Moràvia]] ([[Protectorat de Bohèmia i Moràvia]], [[1939]] - [[1945]]), i a la pràctica també la França del [[règim de Vichy]] entre [[1940]] (capitulació francesa) i [[1942]] (ocupació total). |
||
== Referències == |
|||
{{referències}} |
|||
{{Autoritat}} |
{{Autoritat}} |
||
Revisió del 20:10, 15 maig 2024
Aquest article tracta sobre un règim d'ocupació territorial. Si cerqueu l'antic estat, vegeu «El Protectorat». |
El protectorat en el context de les relacions internacionals, és un estat que està sota la protecció d'un altre estat per defensar-se contra l'agressió i altres violacions de la llei.[1] És un territori dependent que gaudeix d'autonomia sobre la majoria dels seus afers interns, tot i que encara reconeix la sobirania d'un estat sobirà més poderós sense ser una possessió.[2][3][4] A canvi, el protectorat sol acceptar obligacions especificades en funció dels termes de la seva disposició.[5] Normalment s'estableixen protectorats De iure per un tractat.[2][3] En determinades condicions, com amb Egipte sota domini britànic (1882–1914), un estat també es pot etiquetar com a protectorat de facto o protectorat velat.[6][7][8]
és un règim d'ocupació d'un estat per un altre. El protegit (ocupat) delega en el protector (ocupant) la gestió de la diplomàcia, de l'exèrcit i del comerç exterior. De fet, el protegit és sovint explotat pel seu protector que abusa dels seus drets i prerrogatives. El règim de protectorat s'estableix per un tractat.
Aquest règim no s'ha de confondre amb el règim de mandat aplicat després de la Primera Guerra Mundial a algunes antigues possessions turques (per exemple, a Palestina), i colònies alemanyes (per exemple, el Camerun o Ruanda-Urundi), en nom de la Societat de Nacions. Tot i que a la pràctica el tracte que rebien tant els països protegits com els mandatats no es diferenciava gaire del que rebien les colònies.
Exemples de protectorat
- França:
- Protectorat francès de Tunísia des de 1883 fins a 1956.
- Protectorat francès del Marroc des de 1912 fins a 1946.
- Annam (Vietnam) des de 1874 fins a 1949.
- Protectorat francès de Cambodja.
- Regne Unit:
- Alguns territoris de l'Índia.
- Protectorat d'Uganda de 1894 fins a 1905, quan esdevé una colònia.
- Malawi (Protectorat d'Àfrica Central Britànica, 1893 / Protectorat de Nyasalàndia, 1907).
- Aden.
- Emirats Àrabs del golf Pèrsic (avui Emirats Àrabs Units) des del segle xix fins al 1971.
- Nord de Somàlia (Protectorat de Somàlia Britànica).
- Oman des de 1891 fins a 1971.
- Soldanat de Zanzíbar des de 1891 fins a 1963.
- Botswana (Protectorat de Betxuanalàndia establert el 31 de març de 1885).
- Espanya:
- Protectorat espanyol del Marroc (al Rif) des de 1912 fins a 1956.
- Alemanya:
- durant l'època de l'imperi Alemany: part nord-est de Nova Guinea (avui forma part de Papua Nova Guinea) i les illes dels voltants (1884 - 1914).
- durant l'època de l'Alemanya Nazi: part central de Bohèmia i de Moràvia (Protectorat de Bohèmia i Moràvia, 1939 - 1945), i a la pràctica també la França del règim de Vichy entre 1940 (capitulació francesa) i 1942 (ocupació total).
Referències
- ↑ Hoffmann, Protectorates, 1987, p. 336.
- ↑ 2,0 2,1 Fuess, Albrecht «Was Cyprus a Mamluk protectorate? Mamluk policies toward Cyprus between 1426 and 1517» (en anglès). Journal of Cyprus Studies, vol. 11, 28–29, 01-01-2005, pàg. 11–29. ISSN: 1303-2925.
- ↑ 3,0 3,1 Reisman, W. «Reflections on State Responsibility for Violations of Explicit Protectorate, Mandate, and Trusteeship Obligations». Michigan Journal of International Law, vol. 10, 1, 01-01-1989, pàg. 231–240. ISSN: 1052-2867.
- ↑ Bojkov, Victor D. «Democracy in Bosnia and Herzegovina: Post-1995 political system and its functioning». Southeast European Politics 4.1, pàg. 41–67.
- ↑ Bojkov , pàg. 41–67.
- ↑ Leys, Colin «The British ruling class» (en anglès). Socialist Register, vol. 50, 2014. ISSN: 0081-0606.
- ↑ Kirkwood, Patrick M. «"Lord Cromer's Shadow": Political Anglo-Saxonism and the Egyptian Protectorate as a Model in the American Philippines» (en anglès). Journal of World History, vol. 27, 1, 21-07-2016, pàg. 1–26. DOI: 10.1353/jwh.2016.0085. ISSN: 1527-8050.
- ↑ Rubenson, Sven «Professor Giglio, Antonelli and Article XVII of the Treaty of Wichale». The Journal of African History, vol. 7, 3, 1966, pàg. 445–457. DOI: 10.1017/S0021853700006526. ISSN: 0021-8537. JSTOR: 180113.