Usuari:Solde/Traduccions: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit

En línia

Revisió del 14:04, 18 abr 2024

Plantilla:Starbox begin Plantilla:Starbox image Plantilla:Starbox observe 3s Plantilla:Starbox character Plantilla:Starbox character Plantilla:Starbox character Plantilla:Starbox character Plantilla:Starbox character Plantilla:Starbox astrometry Plantilla:Starbox astrometry Plantilla:Starbox astrometry Plantilla:Starbox astrometry Plantilla:Starbox orbit Plantilla:Starbox orbit Plantilla:Starbox detail Plantilla:Starbox detail Plantilla:Starbox detail Plantilla:Starbox catalog Plantilla:Starbox reference |}

Nomenclatura

Capella és l'estrella més brillant de la constel·lació d'Auriga (a dalt a l'esquerra).

α Aurigae (llatinitzat a Alpha Aurigae) és la designació Bayer del sistema estel·lar, i se li donar el nom de 13 Aurige segons la denominació Flamsteed. Apareix en diversos catàlegs d'estrelles com ADS 3841, CCDM J05168+4559 i WDS J05167+4600. Com a sistema estel·lar relativament proper, Capella apareix al catàleg Gliese-Jahreiss amb les designacions GJ 194 per a la parella brillant de gegants i GJ 195 per a la parella feble de nanes vermelles.

El nom tradicional Capella és llatí per a cabra (petita); el nom alternatiu Capra era més utilitzat a l'època clàssica.^[1] És la traducció del nom de l'estrella en grec Aἴξ (aix) que significa "la cabra". Com que el so del terme grec per a la cabra (aἴξ) és similar al so del nom del mar Egeu, aquesta estrella s'ha utilitzat per a les regles meteorològiques i per determinar la direcció estacional del vent.^[2] El 2016, la Unió Astronòmica Internacional va organitzar un grup de treball sobre noms d'estrelles (WGSN) ^[3] per catalogar i estandarditzar els noms propis de les estrelles. El primer butlletí del WGSN de juliol de 2016 ^[4] incloïa una taula dels dos primers lots de noms aprovats pel WGSN; que incloïa Capella per a aquesta estrella. Ara s'ha introduït així al Catàleg de Noms d'Estels de la IAU. ^[5] El catàleg de noms d'estrelles indica que Capella s'aplica a l'estrella α Aurigae Aa.^[6]

Història observacional

Capella era l'estrella més brillant del cel nocturn des de fa 210.000 anys fins fa 160.000 anys, amb una magnitud aparent d'aproximadament −1,8. Amb -1,1, Aldebaran era més brillant abans d'aquest període; ell i Capella estaven situats força a prop l'un de l'altre al cel i s'aproximaven les estrelles polars boreals en aquell moment.^[7]

[[Categoria:Objectes HIP]] [[Categoria:Objectes HD]] [[Categoria:Objectes GJ]] [[Categoria:Objectes Flamsteed]] [[Categoria:Objectes HR]] [[Categoria:Objectes de Bayer]] [[Categoria:Cotxer]] [[Categoria:Binàries espectroscòpiques]] [[Categoria:Variables RS Canum Venaticorum]] [[Categoria:Gegants taronges]] [[Categoria:Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback]]

↑ Kunitzsch, Paul. A Dictionary of Modern star Names: A Short Guide to 254 Star Names and Their Derivations. 2nd rev.. Sky Pub, 2006, p. 19. ISBN 978-1-931559-44-7.
↑ Hoffmann, Susanne M.; Kosmos Verlag. Wie der Löwe an den Himmel kam Auf den Spuren der Sternbilder. 1. Auflage, 2021. ISBN 978-3-440-17251-3. OCLC 1243068585.
↑ Mamajek, Eric. «IAU Working Group on Star Names (WGSN)», 2016. Arxivat de l'original el 10 June 2016. [Consulta: 22 maig 2016].
↑ Mamajek, Eric. «Bulletin of the IAU Working Group on Star Names, No. 1». Arxivat de l'original el 17 April 2018. [Consulta: 28 juliol 2016].
↑ Mamajek, Eric. «IAU Catalog of Star Names», 01-07-2016. Arxivat de l'original el 7 July 2018. [Consulta: 28 juliol 2016].
↑ «IAU Catalog of Star Names (IAU-CSN)». Arxivat de l'original el 2018-07-07. [Consulta: 14 agost 2016].
↑ Schaaf, 2008, p. 155.

[Kunitzsch-1] Kunitzsch, Paul. A Dictionary of Modern star Names: A Short Guide to 254 Star Names and Their Derivations. 2nd rev.. Sky Pub, 2006, p. 19. ISBN 978-1-931559-44-7.

[2] Hoffmann, Susanne M.; Kosmos Verlag. Wie der Löwe an den Himmel kam Auf den Spuren der Sternbilder. 1. Auflage, 2021. ISBN 978-3-440-17251-3. OCLC 1243068585.

[WGSN-3] Mamajek, Eric. «IAU Working Group on Star Names (WGSN)», 2016. Arxivat de l'original el 10 June 2016. [Consulta: 22 maig 2016].

[WGSN1-4] Mamajek, Eric. «Bulletin of the IAU Working Group on Star Names, No. 1». Arxivat de l'original el 17 April 2018. [Consulta: 28 juliol 2016].

[IAU-CSN-5] Mamajek, Eric. «IAU Catalog of Star Names», 01-07-2016. Arxivat de l'original el 7 July 2018. [Consulta: 28 juliol 2016].

[6] «IAU Catalog of Star Names (IAU-CSN)». Arxivat de l'original el 2018-07-07. [Consulta: 14 agost 2016].

[FOOTNOTESchaaf2008155-7] Schaaf, 2008, p. 155.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

@@ Línia 1: / Línia 1: @@
+{{Starbox begin}}
-[[Fitxer:Hash_table_3_1_1_0_1_0_0_SP.svg|miniatura|315x315px| Una estructura de dades coneguda com a [[taula hash]] .]]
+{{Starbox image|image={{Location mark
-i per aconseguir un accés eficient a les dades que conté.<ref>{{Ref-llibre|url=https://dl.acm.org/citation.cfm?id=1614191|títol=Introduction to Algorithms, Third Edition|cognom=Cormen|nom=Thomas H.|data=2009|editorial=The MIT Press|isbn=978-0262033848|edició=3rd}}</ref><ref>{{Ref-llibre|cognom=Black|nom=Paul E.|editor=Pieterse|editor-first=Vreda|editor4-last=Black|títol=Dictionary of Algorithms and Data Structures [online]|data=15 December 2004|editorial=[[National Institute of Standards and Technology]]|urlcapítol=https://xlinux.nist.gov/dads/HTML/datastructur.html|capítol=data structure}}</ref><ref>{{Ref-enciclopèdia|url=https://www.britannica.com/technology/data-structure|data=17 April 2017}}</ref> De forma més precisa, una estructura de dades és una col·lecció de valors de dades, les relacions entre elles i les [[Subrutina|funcions]] o operacions que es poden aplicar a aquestes dades,<ref>{{Ref-llibre|url=http://dl.acm.org/citation.cfm?id=1074100.1074312|títol=Encyclopedia of Computer Science|cognom=Wegner|nom=Peter|editorial=John Wiley and Sons|isbn=978-0470864128|lloc=Chichester, UK|pàgines=507–512|data=2003-08-29}}</ref> és a dir, és una [[estructura algebraica]] sobre [[Dada|dades]].
+|image=Auriga constellation map.svg|alt=|float=center|width=300
+|label=|position=right
+|mark=Red circle.svg|mark_width=15|mark_link=Capella
+|x=592|y=276
+}}|caption=Location of Capella Aa, as the brightest star (circled)}}
+{{Starbox observe 3s|pronounce={{IPAc-en|k|ə|ˈ|p|ɛ|l|ə}}<ref name=webster/>|appmag_v1=+0.08<ref name=hr/> {{nowrap|(+0.03 – +0.16<ref name=petit/>)}}|appmag_v2=10.16<ref name=eggen/>|appmag_v3=13.7<ref name=agrawal/>|component1=A|component3=L|constell=[[Auriga (constellation)|Auriga]]|dec1={{DEC|+45|59|52.7693}}<ref name="vanLeeuwen2007"/><ref group=note name=cg/>|dec2={{DEC|+45|50|22.97}}<ref name=ppm/>|component2=H|dec3={{DEC|+45|50|19.84}}<ref name=2mass/>|epoch=[[J2000.0]]|ra1={{RA|05|16|41.35871}}<ref name="vanLeeuwen2007"/><ref group=note name=cg>Pertains to the center of mass of the Capella Aa/Ab binary system.  See ''[https://www.cosmos.esa.int/documents/532822/552851/vol1_all.pdf Volume 1, The Hipparcos and Tycho Catalogues] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20180901145739/https://www.cosmos.esa.int/documents/532822/552851/vol1_all.pdf |date=2018-09-01 }}'', European Space Agency, 1997, §2.3.4, and the [http://vizier.u-strasbg.fr/viz-bin/VizieR-S?HIP%2024608 entry] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20160303185747/http://vizier.u-strasbg.fr/viz-bin/VizieR-S?HIP%2024608 |date=2016-03-03 }} in the Hipparcos catalogue ([[Centre de Données astronomiques de Strasbourg|CDS]] ID [http://vizier.u-strasbg.fr/viz-bin/Cat?I/239 I/239] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20160303181308/http://webviz.u-strasbg.fr/viz-bin/VizieR-5?-out.add=.&-source=I%2F239%2Fh_dm_com&recno=1972 |date=2016-03-03 }}.)</ref>|ra2={{RA|05|17|23.728}}<ref name=ppm/>|ra3={{RA|05|17|23.943}}<ref name=2mass/>|equinox=[[J2000.0]] ([[International Celestial Reference System|ICRS]])}}
+{{Starbox character|component=A|class=G3III:<ref name=perkins/>|r-i=+0.44<ref name=hr/>|v-r=−0.3<ref name=hr/>|b-v=+0.80<ref name=hr/>|u-b=+0.44<ref name=hr/>|variable=[[RS Canum Venaticorum variable|RS CVn]]<ref name=audard/> (suspected<ref name=gcvs/>)}}
+{{Starbox character|no_heading=yes|component=Aa|type=[[Red clump]]<ref name=torres15/>|class=K0III<ref name=strassmeier/>}}
+{{Starbox character|no_heading=yes|component=Ab|type=[[Subgiant#Subgiant branch|Subgiant]]<ref name=torres15/>|class=G1III<ref name=strassmeier/>}}
+{{Starbox character|component=H|type=[[Main sequence]] ([[red dwarf]])<ref name=stauffer/>|class=M2.5 V<ref name=joy/>|r-i=0.91<ref name=stauffer/>|b-v=1.50<ref name=stauffer/>|u-b=1.24<ref name=gliese/>|no_heading=yes}}
+{{Starbox character|b-v=|class=M4:<ref name=bidelman/>|component=L|no_heading=yes|type=[[Main sequence]] ([[red dwarf]])}}
+{{Starbox astrometry|radial_v=+29.9387{{±|0.0032}}<ref name=torres15/>|prop_mo_ra=75.52<ref name="vanLeeuwen2007"/>|prop_mo_dec=−427.11<ref name="vanLeeuwen2007"/>|parallax=76.20|p_error=0.46|parallax_footnote=<ref name="vanLeeuwen2007"/>|dist_ly=42.919{{±|0.049}}|dist_pc=13.159{{±|0.015}}<ref name=torres15/>|component1=A}}
+{{Starbox astrometry|no_heading=yes|component1=Aa|absmag_v=+0.296<ref name=torres15/>|component2=Ab|absmag_v2=+0.167<ref name=torres15/>}}
+{{Starbox astrometry|no_heading=y|component1=HL|radial_v2=31.63{{±|0.14}}<ref name=torres15/>}}
+{{Starbox astrometry|absmag_v=9.53<ref name=lowmass/>|absmag_v2=13.1<ref name=Johnson1983/>|component1=H|component2=L|no_heading=yes|p_error=0.0188|p_error2=0.0534|parallax=74.9521|parallax2=75.1838|parallax_footnote=<ref name="Gaia3h"/>|parallax_footnote2=<ref name="Gaia3l"/>|prop_mo_dec=−428.91<ref name=gaiadr2h/>|prop_mo_dec2=−417.5<ref name=gaiadr2l/>|prop_mo_ra=88.57<ref name=gaiadr2h/>|prop_mo_ra2=54.1<ref name=gaiadr2l/>}}
+{{Starbox orbit|reference=<ref name=torres15/>|name=Ab|primary=Aa|period_unitless={{val|104.02128|0.00016|u=days|fmt=commas}}|axis={{val|0.056442|0.000023|fmt=commas}}|axis_unitless={{val|0.74272|0.00069|ul=AU|fmt=commas}}|eccentricity={{val|0.00089|0.00011|fmt=commas}}|inclination={{val|137.156|0.046}}|node={{val|40.522|0.039}}|periastron={{val|2448147.6|2.6|ul=JD|fmt=commas}}|periarg_primary={{val|342.6|9.0|ul=JD}}|k1={{val|25.9611|0.0044}}|k2={{val|26.860|0.0017}}}}
+{{Starbox orbit|axis=3.5|name=L|primary=H|axis_unitless={{val|40|ul=AU}}<ref name=mult/>|eccentricity=0.75|inclination=52|node=288|periarg=88|periastron=2,220|period=300|reference=<ref name=torres15/>}}
+{{Starbox detail|source=<ref name=torres15/>|metal_fe=−0.04{{±|0.06}}|age_myr=590–650|component1=A}}
+{{Starbox detail|source=|no_heading=y|component1=Aa|mass=2.5687{{±|0.0074}}|radius=11.98{{±|0.57}}|luminosity_bolometric=78.7{{±|4.2}}|temperature=4,970{{±|50}}|rotation=104{{±|3}} days|rotational_velocity=4.1{{±|0.4}}|gravity=2.691{{±|0.041}}|component2=Ab|mass2=2.4828{{±|0.0067}}|radius2=8.83{{±|0.33}}|luminosity_bolometric2=72.7{{±|3.6}}|temperature2=5,730{{±|60}}|rotation2=8.5{{±|0.2}} days|rotational_velocity2=35.0{{±|0.5}}|gravity2=2.941{{±|0.032}}}}
+{{Starbox detail|component1=H|component2=L|gravity=4.75{{±|0.05}}|luminosity_bolometric=0.05<ref name=lowmass/>|mass=0.57<ref name=torres15/><ref name=mult/>|mass2=0.53<ref name=torres15/>|metal_fe=+0.1<ref name=lowmass/>|radius=0.54{{±|0.03}}<ref name=lowmass/>|temperature=3,700{{±|150}}<ref name=lowmass/>|no_heading=yes}}
+{{Starbox catalog|names1={{odlist | GJ=194 }}|component1=A|component2=HL|names2={{odlist | GJ=195 }}<ref name=gliese/>|names={{odlist | name=Alhajoth | name2=Hokulei | B=α Aurigae | F=13 Aurigae | ADS=3841 | BD=+45 1077 | CCDM=J05168+4559 | FK5=193 | GC=6427 | HD=34029 | HIP=24608 | HR=1708 | IDS=05093+4554 | LTT=11619 | NLTT=14766 | PPM=47925 | SAO=40186 | WDS=05167+4600 }}<ref name=sb0/><ref name=hr/>{{sfn|Brosch|2008|p=46}}<ref name=wds/><ref name=gliese/>|component3=H|names3={{odlist | G=96-29 | LTT=11622 | NLTT=14788 | PPM=47938 | 2MASS=J05172386+4550229 }}<ref name=sb1/>|component4=L|names4={{odlist | VVO=238 | 2MASS=J05172394+4550198 }}<ref name=sb2/>}}
+{{Starbox reference|Simbad=alf+aur|Simbad2=CCDM+J05168%2B4559H|Simbad3=CCDM+J05168%2B4559L|sn=Capella|sn3=Capella L|sn2=Capella H}}
+{{Fi taula}}
-== Ús ==
+== Nomenclatura ==
+[[Fitxer:AurigaCC.jpg|esquerra|miniatura| Capella és l'estrella més brillant de la constel·lació d'Auriga (a dalt a l'esquerra).]]
-Les estructures de dades serveixen de base per als [[Tipus abstracte de dades|tipus de dades abstractes]] (ADT, de l'anglès ''abstract data types''). L'ADT defineix la forma lògica del tipus de dades. L'estructura de dades implementa la forma física del [[Tipus de dada|tipus de dades]].<ref>{{Ref-web|títol=Abstract Data Types|url=https://opendsa-server.cs.vt.edu/ODSA/Books/CS3/html/ADT.html|obra=Virginia Tech - CS3 Data Structures & Algorithms|consulta=2023-02-15|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20230210114105/https://opendsa-server.cs.vt.edu/ODSA/Books/CS3/html/ADT.html|arxiudata=2023-02-10}}</ref>
+''α Aurigae'' (llatinitzat a ''Alpha Aurigae'') és la [[Nomenclatura de Bayer|designació Bayer]] del sistema estel·lar, i se li donar el nom de 13 Aurige segons la [[Nomenclatura de Flamsteed|denominació Flamsteed]]. Apareix en diversos catàlegs d'estrelles com [[Catàleg d'Estrelles Dobles Aitken|ADS]] 3841, [[Catàleg de Components d'Estrelles Dobles i Múltiples|CCDM]] J05168+4559 i [[Catàleg d'Estrelles Dobles Washington|WDS]] J05167+4600. Com a sistema estel·lar relativament proper, Capella apareix al [[Catàleg Gliese|catàleg Gliese-Jahreiss]] amb les designacions GJ 194 per a la parella brillant de gegants i GJ 195 per a la parella feble de nanes vermelles.
+El nom tradicional ''Capella'' és [[llatí]] per ''a cabra (petita)''; el nom alternatiu ''Capra'' era més utilitzat a l'època clàssica.<ref name="Kunitzsch">{{Ref-llibre|cognom=Kunitzsch|nom=Paul|any=2006|títol=A Dictionary of Modern star Names: A Short Guide to 254 Star Names and Their Derivations|edició=2nd rev.|editorial=[[Sky & Telescope|Sky Pub]]|isbn=978-1-931559-44-7|pàgines=19}}</ref> És la traducció del nom de l'estrella en grec Aἴξ (aix) que significa "la cabra". Com que el so del terme grec per a la cabra (aἴξ) és similar al so del nom del mar Egeu, aquesta estrella s'ha utilitzat per a les regles meteorològiques i per determinar la direcció estacional del vent.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Hoffmann|nom=Susanne M.|títol=Wie der Löwe an den Himmel kam Auf den Spuren der Sternbilder|data=2021|coautors=Kosmos Verlag|isbn=978-3-440-17251-3|edició=1. Auflage|lloc=Stuttgart|oclc=1243068585}}</ref> El 2016, la [[Unió Astronòmica Internacional]] va organitzar un [[Grup de treball de la Unió Astronòmica internacional per als noms d’estrelles|grup de treball sobre noms d'estrelles]] (WGSN) <ref name="WGSN">{{Ref-web|data=2016|cognom=Mamajek, Eric|url=https://www.iau.org/science/scientific_bodies/working_groups/280/|títol=IAU Working Group on Star Names (WGSN)|consulta=22 May 2016|arxiudata=10 June 2016|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20160610172014/https://www.iau.org/science/scientific_bodies/working_groups/280/}}</ref> per catalogar i estandarditzar els noms propis de les estrelles. El primer butlletí del WGSN de juliol de 2016 <ref name="WGSN1">{{Ref-web|url=http://www.pas.rochester.edu/~emamajek/WGSN/WGSN_bulletin1.pdf|títol=Bulletin of the IAU Working Group on Star Names, No. 1|cognom=Mamajek, Eric|consulta=28 July 2016|arxiudata=17 April 2018|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20180417140227/http://www.pas.rochester.edu/~emamajek/WGSN/WGSN_bulletin1.pdf}}</ref> incloïa una taula dels dos primers lots de noms aprovats pel WGSN; que incloïa ''Capella'' per a aquesta estrella. Ara s'ha introduït així al Catàleg de Noms d'Estels de la IAU. <ref name="IAU-CSN">{{Ref-web|url=http://www.pas.rochester.edu/~emamajek/WGSN/IAU-CSN.txt|títol=IAU Catalog of Star Names|cognom=Mamajek, Eric|data=July 2016|consulta=28 July 2016|arxiudata=7 July 2018|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20180707180747/http://www.pas.rochester.edu/~emamajek/WGSN/IAU-CSN.txt}}</ref> El catàleg de noms d'estrelles indica que ''Capella'' s'aplica a l'estrella α Aurigae Aa.<ref>{{Ref-web|url=http://www.pas.rochester.edu/~emamajek/WGSN/IAU-CSN.txt|títol=IAU Catalog of Star Names (IAU-CSN)|consulta=2016-08-14|arxiudata=2018-07-07|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20180707180747/http://www.pas.rochester.edu/~emamajek/WGSN/IAU-CSN.txt}}</ref>
-Els diferents tipus d'estructures de dades s'adapten a diferents tipus d'aplicacions, i algunes estan altament especialitzades per a tasques específiques. Per exemple, les [[Base de dades relacional|bases de dades relacionals]] utilitzen habitualment índexs d'[[Arbre-B|arbre B]] per a la recuperació de dades,<ref>{{Ref-llibre|urlcapítol=http://searchsecurity.techtarget.com/generic/0,295582,sid87_gci1184450,00.html|títol=Beginning Database Design|isbn=978-0-7645-7490-0|cognom=Gavin Powell|capítol=Chapter 8: Building Fast-Performing Database Models|editorial=[[Wrox Press|Wrox Publishing]]|any=2006}}</ref> mentre que les [[Implementació|implementacions]] [[Compilador|del compilador]] solen utilitzar [[Taula hash|taules hash]] per buscar identificadors.<ref>{{Ref-web|títol=1.5 Applications of a Hash Table|url=http://www.cs.uregina.ca/Links/class-info/210/Hash/|obra=University of Regina - CS210 Lab: Hash Table|consulta=2018-06-14|arxiudata=2021-04-27|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20210427183057/https://www.cs.uregina.ca/Links/class-info/210/Hash/}}</ref>
+== Història observacional ==
-Les estructures de dades proporcionen un mitjà per gestionar grans quantitats de dades de manera eficient per a usos com grans [[Base de dades|bases de dades]] i serveis d'indexació d'Internet. Normalment, les estructures de dades eficients són clau per dissenyar [[Algorisme|algorismes]] eficients. Alguns mètodes de disseny formals i [[Llenguatge de programació|llenguatges de programació]] emfatitzen les estructures de dades, més que els algorismes, com el factor organitzador clau en el disseny de programari. Les estructures de dades es poden utilitzar per organitzar l'emmagatzematge i la recuperació de la informació emmagatzemada tant a la [[Memòria d'ordinador|memòria principal]] com a la memòria [[Memòria d'ordinador|secundària]].<ref>{{Ref-web|títol=When data is too big to fit into the main memory|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20180410032656/http://homes.sice.indiana.edu/yye/lab/teaching/spring2014-C343/datatoobig.php|arxiudata=2018-04-10|url=http://homes.sice.indiana.edu/yye/lab/teaching/spring2014-C343/datatoobig.php|obra=Indiana University Bloomington - Data Structures (C343/A594)}}</ref>
+Capella era l'estrella més brillant del cel nocturn des de fa 210.000 anys fins fa 160.000 anys, amb [[Magnitud aparent|una magnitud aparent]] d'aproximadament −1,8. Amb -1,1, [[Aldebaran]] era més brillant abans d'aquest període; ell i Capella estaven situats força a prop l'un de l'altre al cel i s'aproximaven [[Estel polar|les estrelles polars]] boreals en aquell moment.{{Sfn|Schaaf|2008|p=155}}
+[[Fitxer:Monte_Albán_archeological_site,_Oaxaca.jpg|alt=some ancient stone ruins of buildings in a sandy area|esquerra|miniatura| Edifici J (primer pla) al [[Monte Albán]]]]
-== Implementació ==
-Les estructures de dades es poden implementar mitjançant una gran varietat de llenguatges i tècniques de programació, però totes comparteixen l'objectiu comú d'organitzar i emmagatzemar dades de la manera més eficient possible.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Vaishnavi|nom=Gunjal|cognom2=Shraddha|nom2=Gavane|cognom3=Yogeshwari|nom3=Joshi|data=2021-06-21|url=http://www.ijcaonline.org/archives/volume183/number11/vaishnavi-2021-ijca-921427.pdf|publicació=International Journal of Computer Applications|volum=183|exemplar=11|pàgines=47–49|doi=10.5120/ijca2021921427}}</ref> Les estructures de dades es basen generalment en la capacitat d'un [[ordinador]] per obtenir i emmagatzemar dades en qualsevol lloc de la seva memòria, especificada per un [[Punter (programació)|punter]]: una [[Cadena (informàtica)|cadena]] [[Bit|de bits]], que representa una [[adreça de memòria]], que pot ser emmagatzemada a la memòria i manipulada pel programa. Així, les estructures de dades de [[Vector (programació)|vector o matriu]] i [[Registre (estructura de dades)|registre]] es basen a calcular les adreces dels elements de dades amb [[Aritmètica|operacions aritmètiques]], mentre que les estructures de dades enllaçades es basen a emmagatzemar adreces d'elements de dades dins de la pròpia estructura. Aquest enfocament de l'estructuració de dades té implicacions profundes per a l'eficiència i escalabilitat dels algorismes. Per exemple, l'assignació de memòria contigua en matrius facilita l'accés ràpid i les operacions de modificació, donant lloc a un rendiment optimitzat en escenaris de processament de dades seqüencials.<ref>{{Citation|url=https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/B9780444825377500188|accessdate=2023-11-12|isbn=978-0-444-82537-7}}</ref>
-La implementació d'una estructura de dades normalment requereix escriure un conjunt de [[Subrutina|procediments]] que creïn i manipulin instàncies d'aquesta estructura. L'eficiència d'una estructura de dades no es pot analitzar per separat d'aquestes operacions. Aquesta observació motiva el concepte teòric d'un [[Tipus abstracte de dades|tipus de dades abstracte]], una estructura de dades que es defineix indirectament per les operacions que s'hi poden realitzar i les propietats matemàtiques d'aquestes operacions (incloent-hi el seu cost d'espai i de temps).<ref>{{Ref-llibre|títol=Advanced biotechnology : For B Sc and M Sc students of biotechnology and other biological sciences.|cognom=Dubey, R. C.|data=2014|editorial=S Chand|isbn=978-81-219-4290-4|lloc=New Delhi|oclc=883695533}}</ref>
-[[Fitxer:Python_3._The_standard_type_hierarchy.png|miniatura| La jerarquia de [[Tipus de dada|tipus]] estàndard del llenguatge de programació [[Python|Python 3]] .]]
-Hi ha nombrosos tipus d'estructures de dades, generalment construïdes sobre tipus de dades primitives més simples. Alguns exemples coneguts són: <ref>{{Ref-llibre|títol=Data structures|cognom=Seymour|nom=Lipschutz|data=2014|editorial=McGraw Hill Education|isbn=9781259029967|edició=Revised first|lloc=New Delhi, India|oclc=927793728}}</ref>
-* Una [[Vector (programació)|matriu]] és una sèrie d'elements en un ordre específic, normalment tots del mateix tipus (segons el llenguatge, els elements individuals poden ser forçats a ser del mateix tipus, o poden ser de gairebé qualsevol tipus). S'accedeix als elements mitjançant un índex sencer per especificar quin element és necessari. Les implementacions típiques assignen paraules de memòria contigües per als elements de les matrius (però això no sempre és una necessitat). Les matrius poden ser de longitud fixa o redimensionables.
-* Una [[Llista encadenada|llista enllaçada]] (també anomenada ''llista'') és una col·lecció lineal d'elements de dades de qualsevol tipus, anomenats nodes, on cada node té un valor i apunta al següent node de la llista enllaçada. El principal avantatge d'una llista enllaçada sobre una matriu és que els valors sempre es poden inserir i eliminar de manera eficient sense reubicar la resta de la llista. Algunes altres operacions, com ara [[Accés aleatori|l'accés aleatori]] a un element determinat, són, però, més lentes a les llistes que a les matrius.
-* Un [[Registre (estructura de dades)|registre]] (també anomenat ''tuple'' o ''struct'') és una estructura de dades agregades . Un registre és un valor que conté altres valors, normalment en nombre i seqüència fixes i normalment indexats per noms. Els elements dels registres solen anomenar-se ''camps'' o ''membres'' . En el context de la [[programació orientada a objectes]], els registres es coneixen com a estructures de dades antigues per distingir-los dels objectes. <ref>{{Ref-web|url=http://www.fnal.gov/docs/working-groups/fpcltf/Pkg/ISOcxx/doc/POD.html|consulta=6 December 2016|títol=C++ Language Note: POD Types|cognom=Walter E. Brown|editor=[[Fermi National Accelerator Laboratory]]|data=September 29, 1999|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20161203130543/http://www.fnal.gov/docs/working-groups/fpcltf/Pkg/ISOcxx/doc/POD.html|arxiudata=2016-12-03}}</ref>
-* Les [[Taula hash|taules hash]], també conegudes com a mapes hash, són estructures de dades que proporcionen una ràpida recuperació de valors basats en claus. Utilitzen una funció hash per assignar claus a índexs d'una matriu, permetent l'accés en temps constant en el cas mitjà. Les taules hash s'utilitzen habitualment en diccionaris, memòria cau i indexació de bases de dades. Tanmateix, es poden produir col·lisions de hash, que poden afectar el seu rendiment. S'utilitzen tècniques com l'encadenament i l'adreçament obert per gestionar les col·lisions.
-* Els [[Graf (estructura de dades)|gràfics]] són col·leccions de nodes connectats per arestes, que representen relacions entre entitats. Els gràfics es poden utilitzar per modelar xarxes socials, xarxes informàtiques i xarxes de transport, entre altres coses. Consten de vèrtexs (nodes) i arestes (connexions entre nodes). Els gràfics poden ser dirigits o no, i poden tenir cicles o ser acíclics. Els algorismes de recorregut de gràfics inclouen la cerca en amplitud i la cerca en profunditat.
-* Les [[Memòria en pila (estructura de dades)|piles]] i les [[Cua (estructura de dades)|cues]] són tipus de dades abstractes que es poden implementar mitjançant matrius o llistes enllaçades. Una pila té dues operacions principals: push (afegeix un element a la part superior de la pila) i pop (elimina l'element superior de la pila), que segueixen el principi Last In, First Out (LIFO). Les cues tenen dues operacions principals: posar en cua (afegeix un element a la part posterior de la cua) i treure un element de la part davantera de la cua) que segueixen el principi FIFO (First In, First Out).
-* Els [[Arbre (estructura de dades)|arbres]] representen una organització jeràrquica dels elements. Un arbre consta de nodes connectats per vores, un node és l'arrel i tots els altres nodes formen subarbres. Els arbres s'utilitzen àmpliament en diversos algorismes i escenaris d'emmagatzematge de dades. [[Arbre binari|Els arbres binaris]] (especialment els munts ), els arbres AVL i [[Arbre-B|els arbres B]] són alguns tipus d'arbres populars. Permeten la cerca, l'ordenació i la representació jeràrquica de dades eficients i òptimes.
-* Un [[trie]], també conegut com a arbre de prefix, és una estructura de dades d'arbre especialitzada que s'utilitza per a la recuperació eficient de cadenes. Intenta emmagatzemar caràcters d'una cadena com a nodes, amb cada aresta que representa un caràcter. Són especialment útils en escenaris de processament de text com l'autocompletar, la correcció ortogràfica i les implementacions de diccionari. Els intents permeten la cerca ràpida i les operacions basades en prefixos a les cadenes.
-== Suport dels llenguatges de programació ==
-La majoria dels [[Llenguatge d'assemblador|llenguatges assemblador]] i alguns [[Llenguatge de programació de baix nivell|llenguatges de baix nivell]], com ara el [[BCPL]] (Llenguatge de programació combinat bàsic, de l'anglès: ''Basic Combined Programming Language''), no tenen suport integrat per a les estructures de dades. D'altra banda, molts [[Llenguatge de programació d'alt nivell|llenguatges de programació d'alt nivell]] i alguns llenguatges d'assemblador de nivell superior, com [[Microsoft Macro Assembler|MASM]], tenen una sintaxi especial o un altre suport integrat per a determinades estructures de dades, com ara registres i matrius. Per exemple, els llenguatges [[Llenguatge C|C]] (un descendent directe de BCPL) i [[Pascal (llenguatge de programació)|Pascal]] admeten [[Registre (estructura de dades)|estructures]] i registres, respectivament, a més de vectors (matrius unidimensionals) i matrius multidimensionals.<ref name="gnu-c">{{Ref-web|url=https://www.gnu.org/software/gnu-c-manual/gnu-c-manual.html|títol=The GNU C Manual|editor=Free Software Foundation|consulta=2014-10-15}}</ref><ref>{{Ref-web|url=http://www.freepascal.org/docs-html/ref/ref.html|títol=Free Pascal: Reference Guide|editor=Free Pascal|nom=Michaël|cognom=Van Canneyt|data=September 2017}}</ref>
-La majoria dels llenguatges de programació inclouen algun tipus de mecanisme de  [[Biblioteca informàtica|biblioteca]] que permet que les implementacions d'estructura de dades siguin reutilitzades per diferents programes. Els llenguatges moderns solen venir amb biblioteques estàndard que implementen les estructures de dades més comunes. Alguns exemples són la [[Standard Template Library|biblioteca de plantilles estàndard]] [[C++|de C++]], el marc de col·leccions de Java i el [[Microsoft]] [[Microsoft .NET|.NET Framework]] .
-Els llenguatges moderns també admeten generalment la [[programació modular]], la separació entre la [[interfície]] d'un mòdul de biblioteca i la seva implementació. Alguns proporcionen tipus de dades opacs que permeten als clients amagar els detalls d'implementació. Els [[Programació orientada a objectes|llenguatges de programació orientats a objectes]], com ara [[C++]], [[Java (llenguatge de programació)|Java]] i [[Smalltalk]], solen utilitzar [[Classe (informàtica)|classes]] per a aquest propòsit.
-Moltes estructures de dades conegudes tenen versions concurrents que permeten que diversos fils informàtics accedeixin a una única instància concreta d'una estructura de dades simultàniament.<ref>{{Ref-web|cognom=Mark Moir and Nir Shavit|títol=Concurrent Data Structures|url=https://www.cs.tau.ac.il/~shanir/concurrent-data-structures.pdf|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20110401070433/http://www.cs.tau.ac.il/~shanir/concurrent-data-structures.pdf|arxiudata=2011-04-01|obra=cs.tau.ac.il}}</ref>
 <nowiki>
-[[Categoria:Estructura de dades]]</nowiki>
+[[Categoria:Objectes HIP]]
+[[Categoria:Objectes HD]]
+[[Categoria:Objectes GJ]]
+[[Categoria:Objectes Flamsteed]]
+[[Categoria:Objectes HR]]
+[[Categoria:Objectes de Bayer]]
+[[Categoria:Cotxer]]
+[[Categoria:Binàries espectroscòpiques]]
+[[Categoria:Variables RS Canum Venaticorum]]
+[[Categoria:Gegants taronges]]
+[[Categoria:Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback]]</nowiki>