Biblioteca Pública de Nova York: diferència entre les revisions
m Tipografia |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 3: | Línia 3: | ||
|peu = Biblioteca pública de [[Nova York]], bloc central, construït entre [[1897]]-[[1911]], Carrère i Hastings, (juny de 2003)}} |
|peu = Biblioteca pública de [[Nova York]], bloc central, construït entre [[1897]]-[[1911]], Carrère i Hastings, (juny de 2003)}} |
||
[[Fitxer:NYC Public Library Research Room Jan 2006.jpg|miniatura|Vista panoràmica de l'interior de la sala de lectura]] |
[[Fitxer:NYC Public Library Research Room Jan 2006.jpg|miniatura|Vista panoràmica de l'interior de la sala de lectura]] |
||
La '''Biblioteca pública de Nova York''' és |
La '''Biblioteca pública de Nova York''' és és sistema [[Biblioteca pública|de biblioteques públiques]] de la ciutat de Nova York. Amb prop de 53 milions d'objectes i 92 ubicacions, és la segona biblioteca pública més gran dels Estats Units per darrere de la [[Biblioteca del Congrés dels Estats Units|Biblioteca del Congrés]] i la [[Llista de biblioteques més grans|quarta biblioteca pública més gran del món]].<ref>{{Ref-notícia|url=http://www.cioinsight.com/it-strategy/cloud-virtualization/cto-takes-the-new-york-public-library-digital.html|title=CTO Takes the New York Public Library Digital|last=Burke|first=Pat|date=July 2, 2015|work=CIO Insight|access-date=July 12, 2015|publisher=Quinstreet Enterprise}}</ref> És una corporació privada, no governamental, de gestió independent i sense ànim de lucre que opera amb finançament públic i privat.<ref>''The New York Public Library, Astor, Lenox and Tilden Foundations. ''</ref><ref>{{ref-web|url=http://www.nypl.org/help/about-nypl/history |títol=History of the New York Public Library |editor=nypl.org |consulta=12/6/2011}}</ref> |
||
Actualment, la Biblioteca Pública de Nova York és un sistema que consta de 89 biblioteques, quatre biblioteques de recerca sense préstec, quatre biblioteques principals amb préstec, una biblioteca per a cecs i minusvàlids, i 77 sucursals de biblioteques de barri. A totes les biblioteques del sistema d'NYPL s’hi pot accedir de franc. En total, disposa de més de 50 milions d'elements, amb més de 20 milions de llibres, una xifra només superada per la [[Biblioteca del Congrés dels Estats Units|Biblioteca del Congrés]] i la [[Biblioteca Britànica]]. |
|||
La biblioteca té sucursals als districtes del [[Bronx]], [[Manhattan]] i [[Staten Island]] i afiliacions amb biblioteques acadèmiques i professionals de l'[[àrea metropolitana de Nova York]]. Els altres dos districtes de la ciutat, [[Brooklyn]] i [[Queens]], no compten amb el sistema de biblioteques públiques de Nova York, sinó pels seus respectius sistemes de biblioteques de districte: la [[Biblioteca Pública de Brooklyn|biblioteca pública de Brooklyn]] i la [[Biblioteca Pública de Queens|biblioteca pública de Queens]]. Les biblioteques sucursals estan obertes al públic en general i estan formades per [[biblioteca de préstec|biblioteques de préstec]]. La Biblioteca Pública de Nova York també té quatre [[biblioteca d'investigació|biblioteques d'investigació]], que també estan obertes al públic en general. |
|||
== La biblioteca al cinema == |
|||
| ⚫ | |||
La biblioteca, oficialment [[Carta (Nova York)|acreditada]] com '''a The New York Public Library, Astor, Lenox and Tilden Foundations''', es va desenvolupar al segle XIX, fundada a partir d'una fusió de biblioteques de base i biblioteques socials de bibliòfils i rics, amb l'ajuda de la filantropia dels nord-americans més rics de la seva època. |
|||
El nom de la "Biblioteca Pública de Nova York" també pot referir-se a la seva [[Seu de la Biblioteca Pública de Nova York|seu principal]], que és fàcilment reconeixible per les seves estàtues de lleons anomenades Paciència i Fortalesa que es troben a cada costat de l'entrada. La seu va ser declarada [[Indret Històric Nacional|Monument Històric Nacional]] l'any 1965,<ref name="nhlsum">{{Ref-web|url=http://tps.cr.nps.gov/nhl/detail.cfm?ResourceId=393&ResourceType=Building|títol=New York Public Library|data=September 16, 2007|obra=National Historic Landmark summary listing|editor=National Park Service|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20071205070817/http://tps.cr.nps.gov/nhl/detail.cfm?ResourceId=393&ResourceType=Building|arxiudata=December 5, 2007}}</ref> inscrita al [[Registre Nacional de Llocs Històrics]] el 1966,<ref name="nris">{{Ref-web|url=http://www.nr.nps.gov/|títol=National Register Information System|data=January 23, 2007|obra=National Register of Historic Places|editor=National Park Service|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20071002195303/http://www.nr.nps.gov/|arxiudata=October 2, 2007}}</ref> i designada [[Comissió de Preservació de Monuments de la Ciutat de Nova York|Monument Històric de Nova York]] el 1967.<ref name="nycl1">{{Ref-web|títol=New York Public Library|url=http://www.neighborhoodpreservationcenter.org/db/bb_files/NY-PUBLIC-LIBRARY-5TH-AVE.pdf|editor=New York City Landmarks Preservation Commission|consulta=June 24, 2016|data=January 11, 1967|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20170107055059/http://www.neighborhoodpreservationcenter.org/db/bb_files/NY-PUBLIC-LIBRARY-5TH-AVE.pdf|arxiudata=January 7, 2017}}</ref> |
|||
== Impacte cultural == |
|||
L'historiador [[David McCullough]] ha descrit la Biblioteca Pública de Nova York com una de les cinc biblioteques més importants dels Estats Units; les altres són la [[Biblioteca del Congrés dels Estats Units|Biblioteca del Congrés]], la [[Boston Public Library|Biblioteca Pública de Boston]] i les biblioteques universitàries de [[Biblioteca Harvard|Harvard]] i [[Biblioteca de la Universitat de Yale|Yale]].<ref>{{Ref-web|títol=Simon & Schuster:David McCullough|url=http://www.simonsays.com/content/destination.cfm?tab=1&pid=328883&feature_id=3375|consulta=October 12, 2007|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20060929035702/http://www.simonsays.com/content/destination.cfm?tab=1&pid=328883&feature_id=3375|arxiudata=September 29, 2006}}</ref> |
|||
La Biblioteca Pública de Nova York va ser membre fundador del [[Grup de Biblioteques de Recerca|Research Libraries Group]], juntament amb les biblioteques [[Biblioteques de la Universitat de Colúmbia|de Columbia]], Harvard i Yale.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Kent|nom=Allen|url=https://books.google.com/books?id=l8mIFaw53JUC&dq=%22columbia%22+library+new+york+library+harvard+yale&pg=PA293|títol=Encyclopedia of Library and Information Science: Volume 25 - Publishers and the Library to Rochester: University of Rochester Library|data=1978-06-01|editorial=CRC Press|isbn=978-0-8247-2025-4|llengua=en}}</ref> |
|||
Juntament amb [[Universitat Harvard|Harvard]], [[Universitat de Colúmbia|Columbia]] i [[Universitat de Princeton|Princeton]], NYPL és membre del Research Collections and Preservation Consortium (ReCAP) i comparteix una instal·lació de prestatgeries fora del lloc a [[Plainsboro, Nova Jersey]] amb les tres universitats [[Ivy League|de la Ivy League]]. <ref>[http://chronicle.com/article/Debate-at-NY-Public-Library-/131615/ "Debate at N.Y. Public Library: Can Off-Site Storage Work for Researchers?"] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20140502001733/http://chronicle.com/article/Debate-at-NY-Public-Library-/131615/|date=May 2, 2014}} Jennifer Howard.</ref> |
|||
=== En la cultura popular === |
|||
La Biblioteca Pública de Nova York s'ha citat nombroses vegades en la cultura popular. La biblioteca ha aparegut com a escenari i tema diverses vegades al cinema, la poesia, la televisió i la música. |
|||
| ⚫ | Per exemple, la pel·lícula [[Els caçafantasmes]], de [[1984]], es mostraven moltes preses de ''la Gran Illa de cases''; entre les quals hi havia la Biblioteca Pública de Nova York. Tanmateix, la pel·lícula que més temps en escena ha dedicat a aquesta institució, és [[El dia de demà]], on els protagonistes es refugien del catastròfic canvi climàtic entre les parets de la biblioteca. |
||
== Referències == |
== Referències == |
||
Revisió del 12:02, 13 abr 2024
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| Nom en la llengua original | (en) New York Public Library  | |||
| Dades | ||||
| Tipus | Xarxa de biblioteques, biblioteca pública i organització sense ànim de lucre | |||
| Construcció | 23 maig 1895 | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Manhattan (Nova York), Staten Island (Nova York) i Bronx (Nova York) | |||
| ||||
| Format per | Biblioteques de Recerca de la Biblioteca Pública de Nova York Xarxa de Biblioteques de la Biblioteca Pública de Nova York | |||
| Activitat | ||||
| Treballadors | 3.150 | |||
| Visitants anuals | 18.000.000 (2009) | |||
| Lloc web | nypl.org | |||
     
  | ||||
La Biblioteca pública de Nova York és és sistema de biblioteques públiques de la ciutat de Nova York. Amb prop de 53 milions d'objectes i 92 ubicacions, és la segona biblioteca pública més gran dels Estats Units per darrere de la Biblioteca del Congrés i la quarta biblioteca pública més gran del món.[1] És una corporació privada, no governamental, de gestió independent i sense ànim de lucre que opera amb finançament públic i privat.[2][3]
La biblioteca té sucursals als districtes del Bronx, Manhattan i Staten Island i afiliacions amb biblioteques acadèmiques i professionals de l'àrea metropolitana de Nova York. Els altres dos districtes de la ciutat, Brooklyn i Queens, no compten amb el sistema de biblioteques públiques de Nova York, sinó pels seus respectius sistemes de biblioteques de districte: la biblioteca pública de Brooklyn i la biblioteca pública de Queens. Les biblioteques sucursals estan obertes al públic en general i estan formades per biblioteques de préstec. La Biblioteca Pública de Nova York també té quatre biblioteques d'investigació, que també estan obertes al públic en general.
La biblioteca, oficialment acreditada com a The New York Public Library, Astor, Lenox and Tilden Foundations, es va desenvolupar al segle XIX, fundada a partir d'una fusió de biblioteques de base i biblioteques socials de bibliòfils i rics, amb l'ajuda de la filantropia dels nord-americans més rics de la seva època.
El nom de la "Biblioteca Pública de Nova York" també pot referir-se a la seva seu principal, que és fàcilment reconeixible per les seves estàtues de lleons anomenades Paciència i Fortalesa que es troben a cada costat de l'entrada. La seu va ser declarada Monument Històric Nacional l'any 1965,[4] inscrita al Registre Nacional de Llocs Històrics el 1966,[5] i designada Monument Històric de Nova York el 1967.[6]
Impacte cultural
L'historiador David McCullough ha descrit la Biblioteca Pública de Nova York com una de les cinc biblioteques més importants dels Estats Units; les altres són la Biblioteca del Congrés, la Biblioteca Pública de Boston i les biblioteques universitàries de Harvard i Yale.[7]
La Biblioteca Pública de Nova York va ser membre fundador del Research Libraries Group, juntament amb les biblioteques de Columbia, Harvard i Yale.[8]
Juntament amb Harvard, Columbia i Princeton, NYPL és membre del Research Collections and Preservation Consortium (ReCAP) i comparteix una instal·lació de prestatgeries fora del lloc a Plainsboro, Nova Jersey amb les tres universitats de la Ivy League. [9]
En la cultura popular
La Biblioteca Pública de Nova York s'ha citat nombroses vegades en la cultura popular. La biblioteca ha aparegut com a escenari i tema diverses vegades al cinema, la poesia, la televisió i la música.
Per exemple, la pel·lícula Els caçafantasmes, de 1984, es mostraven moltes preses de la Gran Illa de cases; entre les quals hi havia la Biblioteca Pública de Nova York. Tanmateix, la pel·lícula que més temps en escena ha dedicat a aquesta institució, és El dia de demà, on els protagonistes es refugien del catastròfic canvi climàtic entre les parets de la biblioteca.
Referències
- ↑ Burke, Pat «CTO Takes the New York Public Library Digital». CIO Insight. Quinstreet Enterprise, 02-07-2015.
- ↑ The New York Public Library, Astor, Lenox and Tilden Foundations.
- ↑ «History of the New York Public Library». nypl.org. [Consulta: 12 juny 2011].
- ↑ «New York Public Library». National Historic Landmark summary listing. National Park Service, 16-09-2007. Arxivat de l'original el December 5, 2007.
- ↑ «National Register Information System». National Register of Historic Places. National Park Service, 23-01-2007. Arxivat de l'original el October 2, 2007.
- ↑ «New York Public Library». New York City Landmarks Preservation Commission, 11-01-1967. Arxivat de l'original el January 7, 2017. [Consulta: 24 juny 2016].
- ↑ «Simon & Schuster:David McCullough». Arxivat de l'original el September 29, 2006. [Consulta: 12 octubre 2007].
- ↑ Kent, Allen. Encyclopedia of Library and Information Science: Volume 25 - Publishers and the Library to Rochester: University of Rochester Library (en anglès). CRC Press, 1978-06-01. ISBN 978-0-8247-2025-4.
- ↑ "Debate at N.Y. Public Library: Can Off-Site Storage Work for Researchers?" Arxivat May 2, 2014, a Wayback Machine. Jennifer Howard.
Enllaços externs
- Biblioteca Pública de Nueva York (castellà)
- Biblioteca Pública de Nueva York (anglès)