Santa Pau: diferència entre les revisions
m Revertides les edicions de 46.253.32.140. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. |
|||
Línia 79: | Línia 79: | ||
* Festa Major de Santa Pau: mitjans d'agost. |
* Festa Major de Santa Pau: mitjans d'agost. |
||
* Nit remença: A finals d'agost, actuacions de pirotècnia, animació i teatre al recinte medieval. |
* Nit remença: A finals d'agost, actuacions de pirotècnia, animació i teatre al recinte medieval. |
||
* Pessebre vivent |
* Pessebre vivent 8 i 9 de Desembre. |
||
== Demografia == |
== Demografia == |
Revisió del 15:17, 19 nov 2016
Tipus | municipi de Catalunya | ||||
---|---|---|---|---|---|
Localització | |||||
| |||||
Estat | Espanya | ||||
Comunitat autònoma | Catalunya | ||||
Província | província de Girona | ||||
Comarca | Garrotxa | ||||
Capital | Santa Pau | ||||
Població humana | |||||
Població | 1.611 (2024) (32,88 hab./km²) | ||||
Llars | 102 (1553) | ||||
Gentilici | Santapauenc, santapauenca | ||||
Idioma oficial | català | ||||
Geografia | |||||
Superfície | 49 km² | ||||
Banyat per | Ser | ||||
Altitud | 496 | ||||
Limita amb | |||||
Organització política | |||||
• Alcaldessa | Cris Capó Piris (2023–) | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 17811 | ||||
Fus horari | |||||
Codi INE | 17184 | ||||
Codi IDESCAT | 171848 | ||||
Lloc web | santapau.cat |
Santa Pau és una vila i municipi de la comarca de la Garrotxa, a les Comarques Gironines.
Entitat de població | Habitants |
---|---|
els Arcs | 66 |
Can Font | 29 |
les Fages | 19 |
Pujolars | 17 |
el Sallent | 52 |
Sant Martí | 161 |
Sant Miquel Sacot | 112 |
Santa Llúcia | 15 |
Santa Pau | 606 |
Can Xel | 40 |
Can Blanc | 400 |
Can Potxa | 18 |
Can Jofre | 66 |
Geografia
És al sud-est de la plana d'Olot, en plena Zona Volcànica, enmig de la vall entre les serralades de Sant Julià del Mont i Serra de Finestres i a 496 m sobre el nivell del mar. Compta amb una única via de comunicació: la carretera d'Olot a Banyoles, i es troba a una distància de 150 Km de Barcelona, a 50 Km de Girona i a 9 Km d'Olot.
En línia recta equidista a 45 Km de la Badia de Roses i del pic del Canigó, i tant l'un com l'altre són visibles en dies clars des de diversos indrets del terme municipal. Això dóna un caràcter mixt de prepirineu i prelitoral a la seva climatologia i per tant també al tipus de vegetació.
El 81% del territori municipal forma part del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, i dins aquest indret hi ha punts d'interès especial com el Volcà de Santa Margarida, el volcà Croscat i les grederes volcàniques, la Fageda d'en Jordà o el salt d'aigua de Can Batlle.
Història
- Neolític (15.000 aC): Pobladors a la comarca de la Garrotxa: a tota la Vall del Llierca, cova del Bisbe (Sadernes), Bac de Llongarriu (Vall del Bac), L'Avellaner (les Planes d'Hostoles). A Santa Pau hi ha el menhir conegut com la "Pedra del Diable".
- Del 15000 al 9500 aC: Es daten les erupcions del volcà Croscat.
- 300 aC: Els romans funden Via Annia (Vall de Bianya).
- 150 dC: Claudi Ptolemeu parla dels castel·lans, que més tard, constitueixen el comtat de Besalú.
- 414 dC: Invasió visigòtica.
- Segle VIII: Invasió musulmana: Va provocar l'abandó de la gran part de la comarca, tot i haver quedat inclosa dins la Marca Hispànica.
- 870: Guifré el Pilós, primer comte de Besalú.
- Segona meitat del segle IX: Comença la repoblació de la comarca que van iniciar els monjos benedictins, que en el 859 creuaren els Pirineus, i van fundar el monestir de Sant Aniol d'Aguja i Sant Llorens del Mont.
- 1111: Fi del comtat de Besalú, que s'incorpora al casal de Barcelona.
- 1249: Jaume I incorpora Olot, en el judicial, a la recentment creada vegueria de Camprodon.[1]
- 1298: El rei Jaume II concedeix al baró Ponç III el permís per a celebrar mercat a Santa Pau els dilluns de cada setmana.[2]
- 1300: Carta de franqueses del baró Ponç III a favor dels nous pobladors de la "cellera" de Santa Pau.
- 1427-28: Es produeixen terratrèmols que tingueren en la comarca uns efectes devastadors.
- 1462: Setge de Besalú pels remences. Els pagesos recorrien les contrades; dominaven els camins d'Olot, varen atacar el Castell de Santa Pau i ocupar Castellfollit de la Roca. El principal cabdill de l'alçament fou en Francesc de Verntallat, fill de Sant Privat d'en Bas.
- 1650: Una epidèmia de pesta afecta amb virulència la població de la comarca.
- S. XVII i XVIII: Les lluites contra els Borbons deixen extenuats els pobles de la Garrotxa.
- 1809: Besalú és ocupada i fortificada pels francesos.
- 1812: Olot és ocupada pels francesos.
- 1814: Retirada dels francesos d'Olot i Besalú; es destrueixen les fortificacions i se saqueja tota la vila de Besalú.
- 1874-75: Ocupació carlina d'Olot.
- 1939: El 7 de febrer les tropes franquistes entren a Olot.
- 1983: El Parlament de Catalunya aprova la Llei de Protecció de la Zona Volcànica de la Garrotxa.
Art i arquitectura
- Plaça major o Firal dels Bous
- Plaça porticada presidida per l'església parroquial (s.XV-XVI). Les cases formen un conjunt adossat a l'antiga muralla. Lloc on se celebraven els mercats i fires, d'aquí el nom de Firal dels bous.
- Mare de Déu dels Arcs
- Santuari situat a 2 quilòmetres de Santa Pau. Les arrels d'aquest lloc marià són molt antigues i poc clares. Mn. Constans, en el seu llibre "Girona, Bisbat Marià" publicat l'any 1954, afirma que Santa Maria dels Arcs fou construïda entre el 866 i el 877, probablement per una comunitat benedictina situada a la muntanya de Sant Julià del Mont, propera a la vila. No consta fins al 1098 com a parròquia de Santa Pau.
És important el patrimoni de llindes que coronen moltes portes de la vila.
Tradicions i cultura
- La Fesolada: la festa dels fesols de Santa Pau, poc després de Sant Antoni..
- Festa Major de Santa Pau: mitjans d'agost.
- Nit remença: A finals d'agost, actuacions de pirotècnia, animació i teatre al recinte medieval.
- Pessebre vivent 8 i 9 de Desembre.
Demografia
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) |
Vegeu també
- Llista de monuments de Santa Pau
- Can Teixidor (Santa Pau).
- Castell de Santa Pau
- Vila Vella de Santa Pau
Referències
- ↑ Carreras i Candi, Francesc. Geografía general de Catalunya: Provincia de Gerona (en castellà), 2011.
- ↑ Albertí, Santiago. Diccionari biogràfic. vol.4 (Q-Z i Apèndix). Albertí, 1970, p. 189.