Mostra la font per a Dionís

{{polisèmia}}
{{Infotaula personatge
| imatge = Dionysos_Louvre_Ma87.jpg
| peu = Estàtua de Dionís al Museu del [[Louvre]].
| deu_de = Déu del vi, el teatre i l'èxtasi
| residencia = [[Mont Olimp]]
| simbol = El tirs, el gotim de raïm, el lleopard, la pantera i el tigre.
| conjuge = [[Ariadna]]
| pare = [[Zeus]]
| mare = [[Sèmele]]
| equivalent_roma = Bacus i Líber Pàter
}}
'''Dionís''' és el [[déu]] del [[vi]] i la [[vinya]], del [[teatre]], de la rauxa i de les festes, [[banquet]]s i [[orgia|orgies]], representat moltes vegades pel [[Raïm (fruit)|raïm]] o per una gran [[lleopard|pantera negra]]. En la [[mitologia grega]], '''Dionís''', (grec antic: Δινυσος -σου
, en poesia èpica escrit amb la forma Δινυσο), també conegut com a '''Bacus''' <ref>{{ref-llibre|cognom=Ovidi Nasó |nom=P. |coautors=Revisat i traduït per Adela Ma. Trepat i Anna Ma. de Saavedra |títol=Les Metamorfosis, L. III |url= http://books.google.cat/books?id=5YSulusACJcC&pg=PA2&dq=metamorfosis+ovidi+fundaci%C3%B3+metge&hl=ca&ei=bix6TJ_AM5Kd4AbptoTIBg&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CCsQ6AEwAA#v=onepage&q&f=false | editorial=Fundació Bernat Metge |lloc=Barcelona |data=1932}}</ref> (de vegades escrit amb la grafia errònia '''Baccus''')<ref>{{Ref-web|títol=Diccionari Català-Valencià-BalearB|url=https://dcvb.iec.cat/results.asp?word=Dionis|consulta=2022-09-07}}</ref><ref>{{Ref-llibre|cognom=Sanchis Guarner|nom=Manuel|títol=La ciutat de València. Síntesi d'història i de geografia urbana.|llengua=català|editorial=Ajuntament de València|lloc=València|pàgines=394|isbn=84-500-4834-6}}</ref> (en grec antic: Βάκχος -κχου{{efn|D'on també &#916;&#953;&#8057;&#957;&#965;&#963;&#959;&#962; &#914;&#8049;&#954;&#967;&#949;&#953;&#959;&#962; i simplement, &#8001; &#914;&#8049;&#954;&#967;&#949;&#953;&#959;&#962; (p.e., a Her&#242;dot)}}).
Amb el nom de '''Bacus''' (llatí: ''Bacchus'') va passar a la [[mitologia romana]], en la qual fou identificat amb l'antic déu itàlic [[Líber|Líber Pater]].

== Noms i epítets ==
D'altres noms del déu, no tan coneguts, foren: Acratòfor (Ἀκρατοφρος, el qui dona vi pur), Leneu (Ληναῖος), [[Iacus|Iacos]] (Ἴακχος), Bròmios (Βρμιος), Evas (Εὔας) i Evàster (Εὐαστήρ), Lieu (Λυαῖο, alliberador), Líber [Pater], Eleutri (Ἐλευθριος) i un llarg etcètera més.

En la poesia llatina se'l qualifica amb nombrosos epítets que fan referència a alguna de les seves qualitats o a algun dels seus atributs. D'entre els epítets més comuns es poden destacar: ''Thyrsiger'', ''mitis'', ''nocturnus'', ''armiger'', ''generosus'', ''racemifer'', ''candidus'', ''foemineus'', ''alumnus'', ''intonsus'', ''audax'', ''saeuus'', ''iuuenis'', ''nitidus'', ''mollis'', ''benignus'', ''Martius'', ''imberbis'', ''blandus'', ''rubicundus'', ''calens'', ''Dircaeus'', ''corniger'', ''laerificus'', ''spumans'', ''ebrius'', ''titubans''.<ref>cf. ''Gradus ad Parnassum, sive Novus Synonymorum, epithetorum, et phrasium poëticarum thesaurus: Smetium, Januam Musarum, Delectum Epithetorum, Parnassum Poëticum, Elegantias Poëticas, Thesaurum Virgilij, aliosque omnes id genus Libros ad Poësim necessarios complectens''. Paris: Simon Benard Marchand Libraire, 1667. pp. 166-167, sub voce ''B&#257;cch&#365;s''</ref>

De vegades s'ha malinterpretat l'afirmació del poeta Ausoni,<ref>{{ref-llibre|cognom=Ausoni |títol=Ausonius with an English translation by Hugh G.Evelyn White. In two volumes. With the Eucharisticus of Paulinus Pellaeus. New York: G. P. Putnam's sons, MCMXXI. |url= http://archive.org/stream/ausoniuswithengl02ausouoft#page/n5/mode/2up}}</ref> continguda en el llibre XXIX del seu ''Llibre d'Epigrames'', a l'epigrama XLVIII, vers 6,<ref>sota el títol de &#8220;Mixobarbaron Liberi Patris Signo marmoreo in Villa nostra omnium Deorum Argumenta habent&#8221;</ref> que els àrabs l'anomenaven ''Ădōnĕus''.{{efn| Ausoni: ''Epigrammaton liber''. Liber XXIX, epigr. XLVIII,6. El text fa: &#8220;Ogygidae me Bacchum uocant, / Osirin Aegypti putant, / Mysi Phanacem nominant, / Dionyson Indi existimant, / Romana sacra Liberum, / '''Arabica gens Adoneum''', Lucaniacus Pantheum&#8221;. La traducció, feta expressament per a aquesta entrada de la Viquipèdia, fora: &#8220;els ogígides m'anomenen Bacus, els egipcis consideren que soc l'Osiris, els misis em diuen Fanaç, els indis m'esguarden com a Dionís, els ritus sagrats de Roma fan de mi en Liber, la nació àrab m'anomena Adóneu, la comarca del Lucaniac, el Déu universal&#8221;.}} Aquesta cita de l'Ausoni no diu pas que un dels noms o epítets del déu Dionís fos Adòneu, sinó simplement que els àrabs l'identificaven amb llur déu ''Adòneu'', això és, “''El Senyor''” o sigui, [[Adonis (mite)|Adonis]] (cf. també l'hebreu (Jahvè) [[Adonai]]),{{efn|&#1488;&#1458;&#1491;&#1465;&#1504;&#1464;&#1497;}} de la mateixa manera que, per exemple, els egipcis l'identificaven amb [[Osiris]]. En el mateix llibre XXIX, a l'epigrama XLIX, compost en grec, [[Dècim Magne Ausoni|Ausoni]] l'esmenta amb la forma grega corresponent, ᾽Αδωνες -ως.{{efn|L'epigrama XLIX porta el títol de &#8220;Libero Patri&#8221; és a dir, està dedicat a &#8220;Líber Pàter&#8221;, i fa: &#8220;&#913;&#7984;&#947;&#965;&#960;&#964;&#8055;&#969;&#957; &#956;&#8050;&#957; &#8142;&#927;&#963;&#953;&#961;&#953;&#962; &#7952;&#947;&#8061;, &#924;&#965;&#963;&#8182;&#957; &#948;&#8050; &#934;&#945;&#957;&#8049;&#954;&#951;&#962;, / 
&#914;&#8049;&#954;&#967;&#959;&#962; &#7952;&#957;&#8054; &#950;&#969;&#959;&#8150;&#963;&#953;&#957;, &#7952;&#957;&#8054; &#966;&#952;&#953;&#956;&#8051;&#957;&#959;&#953;&#963;&#953;&#957; &#8125;&#913;&#948;&#969;&#957;&#949;&#8059;&#962;,/ 
&#960;&#965;&#961;&#959;&#947;&#949;&#957;&#8053;&#962;, &#948;&#8055;&#954;&#949;&#961;&#969;&#962;, &#932;&#953;&#964;&#945;&#957;&#959;&#955;&#8051;&#964;&#951;&#962;, &#916;&#953;&#8057;&#957;&#965;&#963;&#959;&#962;&#8221; que podem traduir per a la Vikipèdia com a &#8220;"Jo soc l'Osiris dels egipcis i el Fanaç dels misis, [sóc] Bacus entre els vius, [però] Adóneu entre els morts, [soc el] nat del foc, [el] bicorne, [el] matador de titans...: soc Dionís&#8221;}}

== Mitologia grega ==
=== Mite del naixement ===
Hi ha diverses versions sobre el naixement de Dionís,<ref name="DMC">C. Falcón, E. Fernández-Galiano, R. López Melero: ''Diccionario de mitología clásica'', article:«Zeus», Alianza editorial</ref> la més coneguda el fa fill del déu [[Zeus]] i de [[Sèmele]], una mortal, filla de [[Cadme]] o ''Cadmos'', fundador i rei de [[Tebes (Grècia)|Tebes]]. Sèmele va demanar a Zeus que li mostrés tot el poder que tenia, i Zeus, rei dels déus, va mostrar amb una gran força tot el seu potencial. En veure el gran poder de Zeus, Sèmele es va morir de la por que va sentir o a causa dels trons i llampecs enviats per Zeus en la seva exhibició. Aleshores el déu, que sabia que Sèmele estava embarassada, li agafà el [[nadó]] que portava al ventre i se'l va cosir a la cuixa. Al cap de sis mesos, diu el mite, va néixer Dionís.{{efn|D'aquí ve l'epítet ''dimētōr'' («de dues mares») en referència a Sèmele i Zeus ja que tos dos el van portar dins abans del seu naixement}}

Quan Dionís va néixer, [[Hera]], l'esposa de Zeus, entrà en còlera i demanà als [[Titans]] que matessin el petit Dionís, de tal manera que fugissin els desitjos de qualsevol deessa o mortal cap al seu marit. Els Titans van fer la seva tasca ràpidament: Primer van atreure l'atenció del nen amb un [[thiasos]],<ref>Damascius,"The Greek Commentaries on Plato's Phaedo", volum II, ed. Westbury, 2009, Commentary on the Phaedo, I,p. 170</ref> després van destrossar el cos del petit, ficaren els seus trossos a cuinar, llevat del cor, i se'l van menjar.

Ara bé, la seva àvia, [[Rea (mitologia)|Rea]], mare de Zeus, havia vist l'horrible crim i va agafar els trossos del petit déu i els va ajuntar donant-li una forma aproximada al que va ser el déu original. Segons una altra versió Rea va refer el nen a partir del cor, que no s'havien menjat, i per això deien que tenia gran bellesa.<ref>[[Eurípides]] "[[Les Bacants]]" versos 453-454</ref>

Dionís va rescatar la seva mare del [[inframon|món dels morts]] per traslladar-la a l'[[Olimp]], on va viure com a immortal amb el nom de [[Tíone]].<ref>[[Gai Juli Higí]] ''De Astronomia'' 2.5</ref>

Una altra versió sobre el naixement d'aquest déu el fa fill de [[Persèfone]], a la qui Zeus s'uní adoptant forma de serp. El nadó nascut de la unió, sovint anomenat [[Zagreu]], s'identificaria per alguns com a Dionís. Altres el feien fill del mateix déu i de [[Demèter]], o bé d'Io.<ref name="DMC"/>

=== Infantesa ===
[[Fitxer:John Reinhard Weguelin – Bacchus Triumphant (1882).jpg|miniatura|Dionís va descobrir de nen i per si mateix, el conreu de la vinya]]
Zeus va deixar el nen a cura d'[[Hermes]] i aquest va pensar que li calia un home i una dona que li fessin de pares, per tant el va confiar al rei [[Atamant]] i la seva esposa [[Ino]], germana de Sèmele. Per amagar-lo de la ira d'[[Hera]], Hermes el va vestir de noia. La deessa, però ho va descobrir i va castigar els pares adoptius fent-los embogir.

Llavors Hermes va transformar Dionís en una cabra i el va dur al mont Nisa, deixant-lo a cura de les [[nimfa|nimfes]]. Aquesta vegada va estar millor amagat, tot i que va haver de viure enmig de la natura. Durant la seva infantesa s'entretenia plantant brots de plantes que trobava i així va descobrir com conrear la [[vinya]]. Intel·ligent com era, també va aprendre a fer vi, amb el fruit de la vinya.

Passat un temps Hera, que no havia renunciat a trobar-lo, el va veure i el va fer embogir. Dionís va canviar de caràcter, va renunciar a la companyia de les dolces nimfes, es va unir a les [[mènades]], unes dones salvatges, i es va fer amic d'uns monstres que habitaven els boscos anomenats [[sàtir]]s. Un d'aquests sàtirs, [[Silè]] va esdevenir el seu mentor.{{sfn|Gibson|1984|p=60-61}}

=== Conqueridor de l'Índia ===
En l'adolescència, Dionís va decidir viatjar, acompanyat dels sàtirs i les mènades. Primer va visitar Egipte i Etiòpia. Després va conquerir l'Índia i passat diversos anys va anar a Grècia on fou reconegut com a déu i adorat com a tal. Només dos reis s'hi van oposar pel caire esbojarrat que prenien el seu culte, emportats per l'embriaguesa; aquests van ser [[Penteu]] i [[Licurg (fill de Driant)|Licurg]]. Segons [[Heròdot]] aquesta part de la llegenda sobre Dionís explicaria que, en realitat, aquest déu era de procedència estrangera i fou adoptat pels antics grecs igual com havien fet amb altres divinitats asiàtiques, per exemple [[Cíbele]].<ref>[[Heròdot]] ''[[Històries d'Heròdot|Històries]]'' 2.146</ref>

Es deia que quan [[Alexandre el Gran]] va passar per una ciutat anomenada Nisa, prop del riu [[Indus]], els seus habitants li van explicar que la ciutat l'havia fundat Dionís.

=== Víctima dels pirates ===
[[Fitxer:0 Dionysos Sardanapale - Pal. Massimo alle Terme.JPG|miniatura|Escultura del Dionís/Pseudo-Sardanapal conservada al [[Museo Nazionale Romano|Museu Nacional Romà]].]]
[[Fitxer:Dionysos-Sardanapalos BM Sc1606.jpg|miniatura|esquerra|Escultura del Dionís/Pseudo-Sardanapal conservada al [[Museu Britànic]] ]]
[[Fitxer:Neptune et les pirates.jpg|miniatura|Mosaic romà representant la llegenda del rapte de Dionís. Museu del Bardo, (Tunis)]]
Diverses llegendes narren que, durant un viatge, uns mariners van pensar que pel seu aspecte ben plantat devia ser el fill d'una família rica i el van raptar amb la intenció de demanar un rescat o vendre'l com a esclau. Estant en alta mar van provar de lligar-lo amb cordes, però Dionís era tan fort que no ho van poder fer. Llavors, enrabiat com estava, es va transformar en lleó i els va atacar. Alguns pirates es van llançar a la mar esparverats i, en entrar en contacte amb l'aigua, es van convertir en dofins.A l'únic que no va atacar fou el timoner, anomenat [[Acoetes]], el qual va reconèixer que era un déu.<ref>[[Homer]] "[http://www.theoi.com/Olympios/DionysosWrath.html#Tyrrhenian Himne 7]"</ref><ref>[[Gai Juli Higí]] ''Fabulae'' CXXXIV</ref>

Segons una altra versió Dionís va llogar un vaixell per anar des d'[[Icària]] fins a [[Naxos (illa)|Naxos]]. Quan estaven navegant els mariners van canviar el rumb cap a Àsia, per vendre'l quan arribessin. Dionís va notar la mala intenció que portaven, va transformar el màstil i els rems en serps, de la fusta del vaixell va començar a créixer heura. El déu es va posar a tocar la flauta amb un so que els va fer embogir i es van llençar a la mar, on es van convertir en dofins.

=== Dionís i Mides ===
Una vegada, Silè, l'amic i mentor de Dionís, es va embriagar tant que va perdre el camí i va acabar adormit en un jardí. En despertar va saber que estava al jardí del rei [[Mides I|Mides]], el qual el va acollir a casa seva durant uns dies a canvi d'escoltar les seves històries divertides. Dionís en agraïment va concedir al rei un do especial: convertir en or qualsevol cosa que toqués.<ref>[[Claudi Elià]] "Història vària" III.18</ref><ref>[[Ovidi]] "Metamorfosi" XI</ref>

=== Ampelos el sàtir ===
Segons el poeta [[Nonnos (poeta)|Nonnos de Panòpolis]], Dionís va ser amant d'un sàtir anomenat Ampelos. Quan aquest va morir a causa de l'envestida d'un bou Dionís el va transformar en una vinya perquè continués vivint.<ref>[[Nonnos (poeta)|Nonnos de Panòpolis]], ''[[Dionisíaques]]'', X.175-430; XI; XII.1-117</ref>

=== Alumne de Quiró ===
Es diu que Dionís fou un dels deixebles del centaure [[Quiró]], d'ell va aprendre cants i danses, i els ritus a Bacchus, nom amb el qual també es va identificar a Dionís.<ref>[[Foci I de Constantinoble|Foci]] ''Bibliotheca'' [http://www.tertullian.org/fathers/photius_copyright/photius_05bibliotheca.htm 190]</ref>

=== Espòs d'Ariadna ===
Quan [[Teseu]] va abandonar [[Ariadna]] a l'illa de Naxos, Dionís es va casar amb ella. Van tenir un fill anomenat Oenopion, al qual va matar [[Perseu (heroi grec)|Perseu]] o es va suïcidar, segons les versions.<ref>[[Diodor de Sicília]] "Biblioteca" IV. 61, V. 51</ref><ref>[[Pausànies (geògraf)|Pausànies]] "Descripció de Grècia" I. 20. § 2, IX. 40. § 2, X. 29. § 2</ref>

== Festivals ==
* [[Lenees]]
* [[Antestèries]]
* [[Grans Dionísies]]
* [[Ambròsies]]
* [[Agriònies]]
* [[Haloes]]
* [[Oscofòries]]
* [[Protrigees]]

== Dionís i els seus devots ==
[[Fitxer:Dionysos satyr Altemps Inv8606.jpg|miniatura|upright|El déu ''Dionís'' amb una pantera i un sàtir. [[Palazzo Altemps]], Roma (obra anònima, {{segle|II}}) ]]
Cap retrat literari d'una divinitat grega és equiparable amb el poder hipnòtic de ''[[Les Bacants]]'' d'[[Eurípides]]. La trama gira al voltant del rei tebà [[Penteu]], que no vol reconèixer un "foraster" arribat fa poc d'Orient que és autor de diversos prodigis. Tota la comunitat està alterada quan el foraster indueix les dones de la ciutat a deixar casa seva i adorar un nou déu, Dionís, prop de la muntanya de [[Citeró]]. Les dones són guiades per [[Ino]], [[Autònoe]] i [[Agave (filla de Cadme)|Agave]] (la mare de Penteu), les tres germanes de Sèmele, la mare de Dionís; Dionís les ha fet tornar boges per haver negat que el pare del fill de Sèmele és en realitat [[Zeus]]. El foraster, que no és sinó Dionís, es venja fent que Agave esquarteri el seu fill membre a membre en una orgia d'inexplicable violència. Quasi totes les característiques mitològiques principals de Dionís hi són, a ''Les bacants''. La [[bogeria]] que indueix és més col·lectiva que individual, un fet que simbolitzen els grups de devots que hi ha al voltant de Dionís (a ''Les bacants'' són les dones, les ''mènades'', dones delirants). Ell està vinculat a l'estat d'èxtasi, que literalment significa estar fora de si. És la classe de déu que, en virtut del seu caràcter subversiu, primer provoca resistència i després la trenca sense remordiments.

Una de les figures que segueixen el déu és la de les [[mènades]], grup femení que acostumava a fer ritus obscurs i cruels com l'esquarterament d'animals (''sparagmós'', ὁ σπαραγμὸς Βακχῶν).

Menys temibles eren els seguidors masculins del déu, els grotescos [[sàtir]]s. Habitualment perseguien [[nimfa|nimfes]] o mènades per satisfer els seus desitjos [[sexe|sexuals]]. El més lleig de tots era [[Silè]], el vell cap de colla, que quasi sempre estava borratxo.

== Atributs ==
[[Fitxer:Greek vase Dionysos attica 520 bC.jpg|miniatura|esquerra|Dionís parlant amb el déu [[Hermes]], amb una mà sosté un [[cantharus]] (recipient per a beure-hi vi), a l'esquerra, un [[sàtir]]]]
Dionís sol trobar-se representat amb branques d'heura o amb pàmpols i raïms. Els seus atributs són el [[Tirs (símbol)|tirs]], que sol portar envoltat d'heura i/o pàmpols, i el [[cantharus]] (recipient per a beure-hi vi). A més a més, sovint hom el veu abillat amb pells de pantera o de tigre.

== Recepció i representacions artístiques a l'Època Moderna ==
El mite de Dionís ha inspirat nombrosos artistes d'ençà del Renaixement [[Caravaggio]], [[Allart van Everdingen]], [[Benvenuto Tisi Garofalo]], [[Guido Reni]], [[Ticià]], [[Rembrandt]] i [[Peter Paul Rubens|Rubens]] entre d'altres.

El filòsof i escriptor del {{segle|XIX}} [[Friedrich Nietzsche]] contraposa a la seva obra [[El naixement de la tragèdia]] el dionisísme vital i arrauxat i l'apol·linisme estèticament contemplatiu que converteix en els dos principis bàsics de l'existència humana.

L'òpera [[Semperoper]] de [[Dresden]] també està dedicada al déu Dionís. A l'[[exedra]] de la façana principal el déu hi és representat menant l'[[Ariadna]] cap als déus en una [[quadriga]] estirada per panteres. El monument de bronze, de proporcions sobrenaturals, es deu a la mà de [[Johannes Schilling]].

A la segona temporada de la sèrie [[True Blood]], la [[mènada]] Maryann intenta conjurar el déu Dionís.

A la seva novel·la "El Boig" (títol original: ''Der Narr''), l'autor alemany Stefan Papp reelabora el mite de Dionís com a [[leitmotiv]] per a interpretar l'aspecte de la "follia arrauxada" com a oportunitat per a conèixer-se a si mateix.

A la pel·lícula ''[[Alexandre Magne (pel·lícula del 2004)|Alexandre]]'', de l'[[Oliver Stone]] (2004), Dionís hi surt representat com un home de cabells llargs, amb barba abundosa, coronat amb fulles d'heura i abillat amb una pell de lleó i un voluminós ''[[quitó]]'' (χιτών), inspirat en l'escultura del Dionís Sardanapal (o Dionís/Pseudo-Sardanapal).<ref>S. D. Bundrick, "Dionysian Themes and Imagery in Oliver Stone's ''Alexander''", Helios, 36, 1 (Spring 2009), pp. 81-96.</ref>

== Vegeu també ==
* [[Bacanàlia]]
* [[Acratòpotes]]

== Notes ==
{{notes}}

== Referències ==
{{Referències}}

== Bibliografia ==
* Ausoni. ''Obres''. Volum II. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1928.
* Ausoni. [http://www.perseus.tufts.edu/hopper/text?doc=Perseus%3Atext%3A2008.01.0612%3Asection%3D49 Edició Online] del Projecte Perseus.
* Bundrick, S. D.: "Dionysian Themes and Imagery in Oliver Stone's ''Alexander''". Dins: ''Helios'', '''36'''.1 (primavera 2009), p. 81-96.
* Joan Campàs Montaner i Anna Gonzàlez Rueda (2010). ''[http://cv.uoc.edu/~04_999_01_u07/IconografiaDionis.pdf Iconografia de Dionís]''. Creative Commons. 311 pàgs.
* Friedrich Nietzsche. ''El naixement de la tragèdia o hel·lenisme i pessimisme. Seguit de correspondència amb l'autor''. Introducció de Mosè Cometta. Traducció de Joan Ferrarons. Leipzig: Cedres Vermells, 2014. {{ISBN|978-84-61707-44-7}}
* Friedrich Nietzsche. ''El naixement de la tragèdia''. Introducció de Jaume Pòrtulas. Traducció de Manuel Carbonell. Martorell: Adesiara editorial, 2011 (Col·lecció Vagueries). {{ISBN|978-84-92405-37-4}}
* Stefan Papp: ''Der Narr''. Viena: Luzifer-Verlag, 2012. {{ISBN|978-3-943408-28-7}}
* {{ref-llibre|cognom=Gibson|nom=Michael|títol="Monstruos, dioses y hombres de la mitología griega"|lloc=Madrid| editorial=d.Anaya |any=1984 |isbn=84-207-3360-1}}

== Galeria ==
<center><gallery>
Fitxer:Dionysos satyr Altemps Inv8606.jpg|El ''[[Dionís de Ludovisi]]'' amb una pantera, un sàtir i raïms ([[Palazzo Altemps]], [[Roma]])
Fitxer:Dionysos_on_a_cheetah,_Pella,_Greece.jpg|Dionís cavalcant un lleopard, {{segle|IV|-}} [[mosaic]] de [[Pel·la (Macedònia)]]
Fitxer:Dionysos Sardanapalus.jpg|Estàtua de [[Dionís Sardanapal]] ([[Museu Nacional de Roma|Museo Palazzo Massimo Alle Terme]], Roma)
Fitxer:Dionysos kantharos BM B589.jpg|Dionís allargant un ''[[cantharus]]'', {{segle|VI|-}} tardà
Fitxer:Drinking Bacchus WGAREG001.jpg|Bacus bevent (1623) [[Guido Reni]]
</gallery></center>

{{Projectes germans}}
{{Mitologia grega}}
{{Autoritat}}

{{ORDENA:Dionis}}
[[Categoria:Dionís| ]]