Mostra la font per a Albanyà

{{Infotaula geografia política}}
'''Albanyà''' és un [[municipi]] de la [[comarca]] de l'[[Alt Empordà]], a les [[Comarques Gironines]], a 239 metres d'altitud. Forma part del consorci Salines-Bassegoda i està inclòs al [[PEIN]] de l'[[Alta Garrotxa]].

== Història ==
La zona és habitada des de temps prehistòrics. Ho demostren diferents vestigis arqueològics, com ara el [[Jaciment arqueològic|jaciment]] de la cova de la Pólvora i la tomba megalítica o [[cista]] de la Creu de Principi.

En el primer mil·lenni de la nostra era hi varen arribar els àrabs, però no en queda cap rastre. Albanyà apareix documentat per primera vegada -amb el nom d'''Albanianum''- el 844, en un [[diploma]] del rei franc [[Carles el Calb]] a favor de l'abat Dòmnul, que hi va fundar el [[820]] un dels [[monestir]]s [[benedictins]] més antics de Catalunya: [[Sant Pere d'Albanyà]], que, a partir del [[869]], va passar a dependre de [[Santa Maria d'Arles]] ([[Vallespir]]).

== Formació del municipi ==
L'any 1969 el municipi d'Albanyà va incorporar el municipì de [[Bassegoda (municipi)|Bassegoda]], que tenia capital a [[Lliurona]]. Això va comportar el canvi de comarca del vell municipi, de la Garrotxa a l'Alt Empordà.<ref>{{Ref-web|url=http://www.revistadegirona.cat/rdg/recursos/2000/0200_011.pdf|títol=La pervivéncia deis municipis i la divlsló comarcal|consulta=4/11/2023|llengua=ca|data=Juny 2000|cognom=Albet|nom=Abel|any=2000|obra=Revista de Girona|pàgina=11}}</ref>

Albanyà ja havia incorporat el 1846 els termes de [[Carbonils]] i [[Els Horts]]. Per la seva part, Bassegoda havia incorporat el 1846 els termes de [[Corsavell]], [[Lliurona]], [[Pincaró]], [[Ribelles]] i [[Sous]].<ref>{{Ref-llibre|cognom=Burgueño|nom=Jesús|títol=Història del Mapa Municipal de Catalunya|llengua=català|editorial=Generalitat de Catalunya, Dir. Gral. Admin. Local|lloc=Barcelona|isbn=84-393-5954-3|any=2002|nom2=Ferran|cognom2=Lasso de la Vega}}</ref><ref>{{Ref-llibre|cognom=Burgueño|nom=Jesús|títol=Atles de la Catalunya Senyorial. Els ens locals en el canvi de règim (1800-1860)|llengua=català|editorial=ICGC|lloc=Barcelona|isbn=978-84-393-9138-8|any=2014|nom2=M. Mercè|cognom2=Gras}}</ref>

La línia que delimita la separació amb [[Costoja (Vallespir)|Costoja]] no segueix la carena, sinó que baixa a la [[Muga]]: es tracta d'un fet reconegut al [[Tractat dels Pirineus]], causat pel fet que el poble de Costoja és a dalt de la carena.

== Geografia ==
* '''[[Llista de topònims d'Albanyà]]''' (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).

== Economia ==
Els camps de conreu de cereals, patates, llegums i farratge, les hortes a la vora de la Muga, la pastura de bestiar i, sobretot, els boscos de [[roure]]s, d'[[alzina|alzines]], de [[pi (arbre)|pins]] i les [[boixedes]] van ser activitats econòmiques de la zona. El principal recurs era la producció de [[carbó vegetal]] en carboneres, que es venia a les ciutats fins que va aparèixer el gas butà a mitjans del {{segle|XX}}. En aquest moment va començar un important descens de la població, i el consegüent abandonament de masies i veïnats. Actualment s'estan restaurant moltes cases, bé perquè s'hi instal·len [[neorural]]s, bé com a segones residències. L'augment del turisme de la natura i d'altres activitats d'oci com la caça o els bolets mantenen indústries del sector de l'hostaleria, com ara [[restaurant]]s (Cal Tet...), comerços (Cal Music...), i un càmping. També es manté l'explotació del bosc, per vendre'n la llenya. Hi ha alguna activitat agrícola, però la majoria de la gent treballa a [[Figueres (Alt Empordà)|Figueres]] o en altres llocs de la comarca.

== Demografia ==
{{capentcat|right}}
{{entcat|'''Albanyà'''|codi=1700301}}
{{entcat|[[Bassegoda (poble)|Bassegoda]]|codi=1700305}}
{{entcat|Carbonills|codi=1700302}}
{{entcat|Corsavell|codi=1700306}}
{{entcat|[[Lliurona]]|codi=1700307}}
{{entcat|Molí de Baix|codi=1700303}}
{{entcat|Molí de Dalt|codi=1700304}}
{{entcat|Pincaró|codi=1700308}}
{{entcat|Ribelles|codi=1700309}}
{{entcat|[[Sous]]|codi=1700310}}
{{fientcat|idescat}}
{{DemogCat| 1497=17| 1515=13| 1553=28| 1717=298| 1787=594| 1857=1.059| 1877=935| 1887=921| 1900=769| 1910=795| 1920=753| 1930=705| 1940=528| 1950=442| 1960=334| 1970=187| 1981=121| 1990=108| 1992=113| 1994=122| 1996=123| 1998=131| 2000=128| 2002=110| 2004=135| 2006=137| 2008=143| 2009=152| 2010=149|2012 = 153|2014 = 155}}

== Llocs d'interès ==
* [[Portal d'Albanyà]], porta antiga de la muralla de la població del {{segle|XII}}, declarat [[Bé cultural d'interès nacional]] (BCIN).
* [[Torre de Corsavell]], entre el puig de la Plana i la solana de [[can Nou]], declarada BCIN.
* [[Mas Sobirà]], ruïnes de l'antiga masia fortificada a la vall de Ribelles, declarat BCIN.
* Cista de la Creu de Principi, monument megalític.
* Sant Vicenç de Principi, església romànica en ruïnes del {{segle|IX}}.
* [[Sant Pere d'Albanyà]], església parroquial d'estil [[romànic]] del {{segle|X|s}}. Correspon a l'antic monestir benedictí del {{segle|IX}}, fundat pel monjo Dòmul l'any [[844]].
* [[Sant Miquel de Bassegoda]], senzilla i elegant església romànica del {{segle|XII}}, restaurada recentment. És d'una sola nau amb volta apuntada i absis semicircular, façana orientada al migdia amb campanar d'espadanya.
* [[Sant Martí de Corsavell]].
* [[Sant Joan de Baussols]], {{segle|XIV}}. Abandonada des del 1910, per la caiguda d'uns llamps.
* [[Sant Feliu de Carbonills]], {{segle|XIV}}. Cal destacar de l'interior de l'església el terra enllosat, l'ara, el tenant de l'altar, la pica baptismal i les restes de pintures romàniques. D'aquí prové la làpida esculpida del {{segle|XIII}} que hi ha a Sant Pere d'Albanyà.
* [[Sant Cristòfol dels Horts]]. Documentada l'any [[990]].
* [[Sant Corneli de la Muga]] o de Ribelles. La nau es troba en ruïnes i l'absis, sencer.
* [[Sant Bartomeu de Pincaró]], segle XII
* [[Sant Andreu de Lliurona]] o Llorona, segle XII
* [[Santuari de la Mare de Déu del Mont]]. Remodelat el [[2002]], ofereix servei d'hostatgeria.
* Santuari de la [[Mare de Déu del Fau]], Mare de Déu de les Formigues o de les Alades, {{segle|XV}}. Conserva el retaule neoclàssic.
* [[Sant Llorenç del Mont|Monestir de Sant Llorenç del Mont]] (o de Sous), {{segle|XI}}. És al pla de [[Sous]], en el faldar de la muntanya del [[Mare de Déu del Mont|Mont]].
* Reserva natural de [[La Muga]]-Albanyà neix dins el terme municipal d'Albanyà
* Rutes BTT G-05 Salines-Bassegoda
* Museu Albert Molins.<ref>{{ref-llibre| cognom = AADD| títol = Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya | any = 2001| editorial = Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya| lloc = Barcelona| pàgines = p. 10 | isbn=84-393-5437-1}}</ref>

== Entitats culturals i associatives ==
* Colla Gegantera d'Albanyà. Compten amb quatre gegants (2 nous: Bassegoda i Muga, 2 vells: sense nom) i un capgròs (Tisa).
* [[Agrupació de Defensa Forestal]] (ADF)
* Àrea de caça Bassegoda - Riu Muga
* Comissió de Festes d'Albanyà

== Referències ==
{{Referències}}

== Vegeu també ==
* [[Puig de Bassegoda]]

== Enllaços externs ==
{{commonscat}}
{{Viquidites}}
* {{Oficial}}
* [http://www.idescat.cat/territ/BasicTerr?TC=3&V0=1&V1=17003 Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya]

{{Municipis de l'Alt Empordà}}
{{Autoritat}}

{{ORDENA:Albanya}}
[[Categoria:Albanyà| ]]
[[Categoria:Viles closes de l'Empordà]]