Català

modifica
  • Pronúncia(i): oriental /pɾəˈsep.tə/, occidental /pɾeˈsɛp.te/
  • Etimologia: Del llatí praeceptum.

precepte m. ‎(plural preceptes)

  1. Indicació d'obligat compliment sobre com actuar.
    Alvaro Espina, en la seva obra Fortalitium fidei, classifica les transgressions dels conversos dividint-les en aquelles que afecten els costums i els preceptes jueus, les que afecten els preceptes cristians, les que afecten el matrimoni, el dogmes i les creences.[1]

Sinònims

modifica

Traduccions

modifica

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: pre·cep·te (3)

Vegeu també

modifica
  1. Manuel Riu Riu, Salvador Claramunt, Acta historica et archaeologica mediaevalia 13, 1992, p.78