moble

Potser volíeu: MOBLE

Català

Oriental:	central /ˈmɔb.bɫə/, /ˈmɔ.βɫə/
	balear /ˈmɔb.bɫə/
Occidental:	nord-occidental /ˈmɔb.bɫe/, /ˈmɔ.βɫe/
	valencià /ˈmɔ.bɫe/

Rimes: -ɔble
Homòfon: mobla
Etimologia: Del llatí mōbile, segle XIII, forma neutra de mōbilis ‎(«movible»), doblet de mòbil per via culta.

moble m. ‎(plural mobles)

Element no fix que forma part de l’equipament estable de l’interior d'un edifici, en especial els habitatges. Típicament es refereixen a miralls, taules, seients, llits, objectes per a guardar-hi coses o bé d'adorn.
(heràldica) Element ornamental que es diferencia de la figura perquè té una forma no figurativa i de la peça perquè es troba circumscrita dins d'una àrea definida. Quan coincideixen un moble i una peça en un mateix lloc, el moble es sobreposa a la peça.

Element no fix de l’equipament d'un edifici

moble inv. ‎(plural mobles)

Bé que es pot moure

moble

(valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de moblar.
(occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb moblar.
(occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb moblar.
(occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb moblar.