Subrutina

seqüència d'instruccions que es poden cridar des d'altres punts d'un programa informàtic

En computació, una subrutina o subprograma, com a idea general, es presenta com un subalgorisme que forma part de l'algorisme principal, el qual permet resoldre una tasca específica. Alguns llenguatges de programació, com Visual Basic, .NET o Fortran, utilitzen el nom "funció" per referir-se a subrutines que retornen un valor.

Diagrama del funcionament d'una subrutina.

En llenguatges programació diferents una subrutina pot ser anomenada procediment, una funció, una rutina, un mètode, o un subprograma. A vegades s'utilitza el terme genèric unitat exigible.[1]

Una subrutina en ser cridada dins d'un programa fa que el codi principal es detingui i es dirigeixi a executar el codi de la subrutina, en canvi quan es parla d'una macro, el compilador pren el codi de la macro i l'implanta al lloc on va ser escrita la macro, augmentant així el codi font i per tant l'objecte.

Maurice Wilkes, David Wheeler, i Stanley Gill se'ls atribueix la invenció d'aquest concepte, que van denominar-lo com una subrutina tancada,[2][3] en contrast de la subrutina oberta o macro.[4]

Elements de la declaració d'una subrutina

modifica

Les declaracions de subrutines generalment són especificades per:

  • Un nom únic a l'àmbit: nom de la funció amb el qual s'identifica i es distingeix de les altres. No hi podrà haver una altra funció ni procediment amb aquest nom (excepte sobrecàrrega o polimorfisme en programació orientada a objectes).
  • Un tipus de dada de retorn: tipus de dada del valor que la subrutina retornarà en acabar la seva execució.
  • Una llista de paràmetres: especificació del conjunt d'arguments (poden ser zero, un o més) que la funció ha de rebre per realitzar la seva tasca.
  • El codi o ordres de processament: conjunt d'ordres i sentències que ha d'executar la subrutina.

Exemples

modifica
PROGRAMA principal
 instrucció 1
 instrucció 2
 ...
 instrucció N
 ...
 Subrutina NombreX
 .......
 FI subrutina
 ...
 FI PROGRAMA principal.

La següent funció en C és l'analogia al càlcul de la mitjana matemàtica. La funció "Mitjana" retorna un valor decimal corresponent a la suma de 2 valors enters d'entrada (A i B):

float Mitjana (int A, int B){
 float r;
 r = (A+B)/2.0;
 return r;
}

Així una subrutina anomenada "Mitjana (3,5)" retornarà el valor de tipus real (float) 4,0.

Referències

modifica
  1. U.S. Election Assistance Commission. «Definitions of Words with Special Meanings». Voluntary Voting System Guidelines, 2007. Arxivat de l'original el 2012-12-08. [Consulta: 14 gener 2013].
  2. Wheeler, D. J.. «The use of sub-routines in programmes». A: Proceedings of the 1952 ACM national meeting (Pittsburgh) on - ACM '52, 1952, p. 235. DOI 10.1145/609784.609816. 
  3. Wilkes, M. V.; Wheeler, D. J.; Gill, S. Preparation of Programs for an Electronic Digital Computer. Addison-Wesley, 1951. 
  4. Dainith, John. «"open subroutine." A Dictionary of Computing. 2004..». Encyclopedia.com. [Consulta: 14 gener 2013].

Vegeu també

modifica